En els 75 anys de la Retirada del 39 [28/01/2014] DANIEL BONAVENTURA
La premsa es fa ressò de l'avanç triomfal de les tropes de Franco a Catalunya. Els 'nacionals' arriben un 28 de gener (avui de fa 75 anys) a Granollers, Arenys de Mar i ja toquen Manresa i Vic. El mateix dia, l'aviació bombardeja les instal·lacions ferroviàries de Girona i Figueres, i el port de Palamós. Mentrestant, una parella d'anglesos que s'ha implicat vivament amb la causa catalana i republicana salva la vida de 30 nens refugiats a l'arraconada vila de Tossa de Mar.“Aquells dies, en qualsevol moment, apareixien soldats afamats, mig extraviats, que buscaven la manera d'arribar a casa seva. Sense quarter general ni companyia, només pensaven a tornar al seu poble. De Tossa en van tornar uns quants, entre els quals hi havia l'Emilio del cafè. En Rovira també va reaparèixer, tot i els rumors que circulaven que havia desertat i vivia a França. De fet, havia estat vivint amagat a les muntanyes abans que el seu exèrcit fugís a la desbandada. Un parell de nois de Tossa també van emergir d'amagatalls del poble on s'havien refugiat per evitar d'anar al front. Havien estat amagats durant dos anys. Tenien la pell blanca, quasi translúcida, com paper de fumar”. És una de les escenes dels darrers dies de guerra a Tossa de Mar descrites al llibre ‘Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939)’, de Nancy Johnestone. L'original anglès va aparèixer en dos volums el 1937 i 1939, però va caure en l'oblit fins que ara l'ha recuperat Tusquets en una saborosa traducció al català de Miquel Berga.
L'Archie i la Nancy Johnestone són una parella de britànics de classe mitjana que han decidit consumir la maduresa a les plàcides costes mediterrànies. L'any 1934 han inaugurat un hotel a Tossa de Mar. El negoci marxa a tota vela amb una clientela d'anglesos que reposen del caos de la metròpoli. Però els Johnestone no saben dir que no i, sense adonar-se'n, viuran la guerra a Tossa i acabaran, camí de l'exili, tancats a la sala de teatre Edison de Figueres com a responsables d'una trentena de nens refugiats de la guerra. L'escena s’esdevé a finals de gener i primers de febrer de 1939, ara fa 75 anys.
L'Archie és un conegut periodista instal·lat a Tossa seguint la faldilla de la seva idealista companya Nancy. Quan esclata la guerra, la parella rebutja tots els intents del govern britànic de repatriar-los. “Estàvem preparats per a un cert nivell d'exageracions de la premsa sensacionalista i ja teníem, també, la versió de l'armada britànica, però no ens podíem esperar de cap manera que la premsa seriosa es mostrés, tàcitament, favorable a un cop d'estat militar. No ens hauria passat mai pel cap que, si els de dretes eren colpistes, i els d'esquerres eren un govern escollit amb tota legalitat, l'actitud dels conservadors britànics fos: '¡Visca els colpistes!'”, escriu Nancy.
L'impagable homenatge literari de Nancy a Tossa, farcit d'aventures esquivant trets i bombes a Barcelona i Figueres, explica les contradiccions de la vida pagesívola i marinera local quan el cop d'estat divideix el món entre feixistes i republicans, i, dins d'aquest bàndol, entre comunistes i anarquistes. L'hotel Casa Johnestone, avui engolit en les instal·lacions del grandiós Hotel Don Juan, esdevé durant la guerra casa de colònies de la Generalitat de Catalunya. Com qui es compadeix d'un gatet desemparat, els Johnestone, que s'han anat implicant en la causa catalana, acullen nens refugiats, alguns orfes de pares pels bombardejos feixistes. Quan els de Franco ja són a Barcelona, la parella anglesa carrega la mainada en un camió per fugir cames ajudeu-me cap a França.
El llibre retrata amb tota mena de detalls la crueltat del conflicte: “No hi ha visió més penosa al món que la dels refugiats que marxen de pressa amb quatre pertinences,que marxen de pressa però no saben on van. Només n'hi ha una que la supera: veure com, damunt, els van metrallant des de l'aire”. I també: “Els bombardejos sobre la carretera de Girona eren intensos. Es podien sentir perfectament des de Tossa”. Un al·legat contra la violència que descriu les escenes de devastació al pas per Girona camí de Figueres. A la capital empordanesa, els Johnestone i la seva mainada es refugien al teatre Edison, abans de creuar la frontera. Uns nens a qui, uns mesos després del mortal periple, tindran el consol de retrobar sans i estalvis en la seva condició de refugiats a la localitat francesa de Besançon. La parella que volia un hotel a la Costa Brava ha acabat fent atenció humanitària. La seva experiència queda reflectida en la seva obra literària i periodística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada