dimarts, 21 de gener del 2014

Aziz Tarhzout, una de les 24 persones expulsades al Marroc en un sol dia

L'avió de Barajas va aterrar a Jérez de la Frontera i des d'allà les 24 persones foren conduïdes primer a Algesires per carretera i després a Ceuta en ferri  



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/01/2014 
Girona (Gironès).- 

Aziz Tarhzout no va ser l'única persona expulsada al Marroc el passat 16 de gener. Tal com ha rebel·lat avui la campanya pel tancament dels CIE, en el mateix avió que es va enlairar a les 7 del matí de l'Aeroport de Barajas hi viatjaven 23 persones més d'origen marroquí detingudes en diferents punts de l'Estat espanyol.
L'avió va aterrar a Jérez de la Frontera passades les 8 del matí. Des d'allà, les persones que havien de ser expulsades foren conduïdes primer a Algesires per carretera i després a Ceuta en ferri.  
Més enllà de les condicions del trajecte, denunciades per la campanya pel tancament dels CIE, el cert és que aquestes expulsions suposen un cop psicològic molt dur tant per les persones deportades com pel seu entorn social. Aziz ni tan sols es va poder acomiadar de les seves amistats. El sotsinspector de la Policia Nacional espanyola a Girona encarregat de l'operació només va cedir ben entrada la nit, quan l'advocat d'Aziz va demanar-li literalment “pietat”. Llavors, dues persones van poder accedir als calabossos dels jutjats de Girona i van poder abraçar el seu amic a través dels barrots de la cel·la, rodejats d’agents de la Policia Nacional espanyola.  
Aquest dimarts al matí ha quedat vist per sentència el judici contra l'ordre d'expulsió de l'Aziz Tarhzout, activista de la PAH de Girona i havia estat deportat de manera fulminant el 16 de gener per la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional espanyola. El judici a Girona ha aixecat força enrenou al Palau de Justícia, que s'ha omplert de membres de la PAH que volien solidaritzar-se amb el jove expulsat al Marroc. 
Durant el judici, l'advocat d'Aziz ha aportat un feix de documents per demostrar l'arrelament del jove a Catalunya. De la mateixa manera, diversos testimonis han explicat que Tarzhout formava part dels moviments socials i del teixit associatiu de Girona. La lletrada de l'Estat, per la seva banda, s'ha escudat rere la Llei espanyola d'Estrangeria, que permet deportar una persona en situació irregular fins i tot si l'ordre d'expulsió no és ferma. Per justificar l'expulsió, la lletrada ha posat sobre la taula dos antecedents policials del jove. L’advocat considera, tanmateix, que el jutge no hauria de tenir en compte aquests antecedents perquè el primer judici va acabar amb una absolució i el segon no té una sentència ferma. 
En cas que el jutge tombi l'ordre d'expulsió, Tarzhout haurà de pagar una multa de 500 euros abans de creuar altra vegada la frontera. Aquesta és la pena per entrar de forma irregular a l'Estat espanyol. En cas contrari, no podria tornar fins d'aquí tres anys.  
La PAH de Girona ja ha reunit tota la documentació perquè el jove pugui tornar de forma legal, inclòs un contracte de treball. 
Aziz havia creuar el Mediterrani amb 21 anys. Era la segona vegada que ho intentava. La primera vegada havia estat a punt de deixar-hi la pell quan l'embarcació que el transportava es va espatllar a alta mar. L’embarcació va passar tres dies a la deriva, fins que una patrulla de la Guàrdia Civil els va localitzar i els va tornar a la casella de sortida, la ciutat d'Al-Hoceima, a la costa marroquina. Aziz, però, no es va donar per vençut. Va estalviar, per segon vegada, els 1.500 euros que li exigien els grups mafiosos que controlen el trànsit il·legal de persones al Mediterrani i es va embarcar de nou. 
Al principi, Aziz tenia intenció d'anar a Itàlia a estudiar medicina. Havia acabat un mòdul d'auxiliar d'infermeria al Marroc i volia continuar els seus estudis. Però després d'instal·lar-se a Girona, on tenia un familiar, va descobrir que els somnis de les migrants poques vegades coincideixen amb la realitat. La trajectòria laboral de l'Aziz a Catalunya ha estat tan incerta com precària. A partir de l'any 2009, amb l'inici de la crisi econòmica, va començar tenir problemes per trobar feina. Va ser llavors quan es va vincular a diversos col·lectius i moviments socials. L'Associació Àkan, el programa l'Escudella Solidària, el 15-M, la PAH. A Girona moltes persones coneixen la feina que ha fet Aziz Tarzhout durant els darrers cinc anys i en destaquen el seu compromís, la seva humilitat i el seu català “impecable”. De fet, l’advocat considera que és precisament aquest activisme el que ha situat l'Aziz en el punt de mira de la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional espanyola. És el mateix que pensa la PAH de Girona, que assegura que l'expulsió té una clara intencionalitat política del Govern espanyol. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada