A qui no es deixa enganyar i es rebel·la, el govern burgès de la Generalitat primer el torna borni, ara el torna sord, més endavant el voldrà tornar mut i enterrat en un fossar

És una tortura per a l'oïda. 
Els Mossos d’Esquadra utilitzen per primer cop un canó de so al centre de Barcelona.  
Desenvolupat per l'exèrcit dels Estats Units, es va utilitzar com a mecanisme antidisturbis per primer cop el 2009.
Així funciona un canó de so (LRAD), la nova eina antidisturbis dels Mossos. 

 
[18/01/2014] .

El primer cop que es va utilitzar com a arma antidisturbis va ser el 2009 a Pittsburgh (Estats Units), el 24 i 25 de setembre, durant la celebració del G-20, però es va donar a conèixer arreu del món el 2011, quan la policia del Nova York la va fer servir per desallotjar els 'indignats' de Wall Street (el moviment Ocupa Wall Street). I ara ha arribat a Barcelona de la mà dels Mossos d'Esquadra.
La nova eina que el Departament d’Interior de la Generalitat, en mans d’un boig fanàtic ultra catòlic de la secta totalitària destructiva Opus Dei, ha proposat per substituir les pilotes de goma són els anomenats canons de so, coneguts en anglès per les sigles LRAD, de 'Long Range Acoustic Device'.
Els Mossos d’Esquadra no s'han esperat a utilitzar-los el proper 30 d'abril, quan entri en vigor la prohibició de les pilotes de goma. Els antidisturbis de la policia de la Generalitat van utilitzar ahir, divendres, un canó sonor al bell mig del Raval, concretament al carrer Carretes, al final de la manifestació de solidaritat amb el barri de Gamonal, a Burgos, cosa que va provocar una revolta espontània de rebuig per part de la joventut combativa fins aconseguir el control del centre de Barcelona durant un temps. 
Una tortura perjudicial per a l'oïda 
Però, què són realment els canons de so? A primer cop d'ull es tracta d'un cilindre, com un altaveu gran, que emet unes fortes ones sonores similars a les d'un cotxe quan se li dispara l'alarma. És considerada una arma no letal, però qui l'ha provat assegura que és una veritable tortura per a l'oïda.
Segons l'empresa que els investiga des del 1996 i actualment els fabrica, LRAD Corporation, amb seu a San Diego (Califòrnia), els canons sonors van néixer com un mecanisme de guerra per alertar i frenar l'enemic. La marina nord-americana intentava  trobar una manera d'informar de cop i de forma nítida tota la tripulació si un kamikaze es dirigia en una petita barca contra un gran vaixell atracat en un dels seus ports.
Va ser al Iemen el 2000 quan es va provar per primer cop al vaixell de guerra nord-americà 'USS Cole'. La combinació de diferents alarmes torturava l'enemic a una distància de 500 metres. 
Després va provar-s’hi tant a l'Iraq com a l'Afganistan per reprimir i dispersar manifestacions populars contra la invasió nord-americana.
El Pentàgon també va vendre LRAD a Geòrgia el 2007 per ajudar a reprimir les protestes contra el govern de Mikhaïl Saakaixvili.
Normalment, a mesura que un so es propaga va perdent força. Però el sistema LRAD té un mecanisme que transforma l'energia mecànica en elèctrica per poder emetre de forma clara i sense distorsions tot tipus de missatges a una gran distància, encara que hi hagi molt de so de fons. 
Segons les especificacions tècniques del sistema, la seva potència màxima són 148 decibels a un metre de l'aparell. Però per la potència que té, a 650 metres el so encara pot superar els 88 decibels. 
No s'ha estipulat a quants decibels els Mossos d’Esquadra van fer servir el canó de so, però suposant que hagués estat a màxima potència, qui hagués estat a 30 metres de l'aparell hauria rebut 110 decibels de so, segons l'empresa fabricant. 
La regulació del  Departament Federal de Treball dels Estats Units assenyala que una exposició a un so de 110 decibels durant més de 30 minuts podria provocar danys greus. La pressió es redueix, però, si algú es tapa les orelles.