Nou conflicte veïnal a Girona

La reunió amb el defensor de la Ciutadania

Reunió veïnal amb el defensor de la Ciutadania aquest dissabte al migdia.  
Els veïns i les veïnes del Pirulí es volen quedar a Alfons XII o Torre Gironella.  
I es mostren preocupats pel Pla Especial de les Pedreres, que preveu l'enderroc de 41 habitatges.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/12/2013 
Girona (Gironès).- 

Els veïns i les veïnes que viuen al voltant del Pirulí i el disseminat dels Caputxins tenen molt clar que es volen quedar a viure a la zona de la Torre d'Alfons XII o Torre Gironella, malgrat que l'Ajuntament de Girona preveu enderrocar fins a 41 habitatges -on viuen 139 persones- que van ser construïts espontàniament en sòl públic. Els veïns i les veïnes argumenten que es tracta d’habitatges que ells mateixos van construir amb les seves mans fa més de 50 anys, i que per tant al llarg d'aquest temps han adquirit els drets històrics d’ocupació del sòl de manera espontània. Així doncs, demanen poder-s’hi quedar a casa seva o, en cas que hagin de ser reubicats(es), poder-ho fer en una zona propera, a Alfons XII o Torre Gironella.
Aquest dissabte al migdia s’han reunit amb el defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente, que ha intentat calmar, per satisfer els plans de l’equip de govern municipal de CiU, els ànims i ha garantir, de paula, que l'Ajuntament gironí no actuarà sense parlar amb ells i elles així com que no s'enderrocaran cases sense que hi hagi alternatives.
Els veïns i les veïnes exposen que es volen reunir properament amb el regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, i el de Serveis Socials, Eduard Berloso, de l’Ajuntament de Girona.  
Els veïns i les veïnes que viuen a l'entorn del Pirulí es mostren molt preocupats pel Pla Especial de les Pedreres, que preveu l'enderroc de 41 de les seves vivendes perquè es van construir sense permís en sòl municipal. Ara, l'Ajuntament gironí afirma que “vol recuperar el paisatge natural del passat” i per això té previst enderrocar aquests habitatges considerats al·legats. Els veïns i les veïnes, però, es mostren a la defensiva, tot recordant que ells i elles han habitat aquest paratge durant més de mig segle, sense ser requerits pels ajuntaments franquistes ni pels del PSC ni tripartits, i que, per tant, no volen marxar de casa seva. "Estem preocupats perquè ens volem quedar aquí, ja que aquí han viscut sempre les nostres famílies. I si no és possible, perquè diuen que ocupem molt de terreny, volem que ens reubiquin en algun lloc proper, com per exemple al costat de Torre Gironella. En tot cas, no volem marxar de la muntanya" de Girona, explica el president de l'Associació de Veïns, Santiago Amador.  
Durant la reunió, celebrada aquest dissabte al migdia amb Ramon Llorente, alguns veïns i algunes veïnes s’han queixat perquè, segons indiquen, el consistori gironí no s'ha preocupat de proveir-los en cap moment de serveis bàsics -ja que denuncien, per exemple, la manca d'enllumenat públic o de contenidors- i, en canvi, ara els volen fer fora del lloc d’habitatge on, asseguren, han fet arrels durant més de mig segle. Per això, no volen que els disseminin per diferents barris de Girona o de Salt, sinó que volen quedar-se allà on són i, si han de ser reubicats, que puguin continuar vivint tothom junt en una zona propera. En aquest sentit, lamenten la mala imatge que es dóna en algunes ocasions del seu veïnat, tot subratllant que no viuen en barraques sinó en cases de maons i assegurant que no tenen problemes de violència ni drogues. "Sí que costa trobar feina, com a tothom, però els nostres fills estudien i nosaltres només volem viure tranquils", assenyala aquesta gent afectada.