Inici de la guerra bruta del CNI en una contesa entre diverses fraccions de la burgesia peninsular

El diari ‘ABC’ apunta contra l'Assemblea Nacional Catalana. 
Publica els noms de tretze membres de l'entitat i els acusa de “tenir vincles pro etarres”. 
Rosell admet que els empresaris catalans viren cap a l'independentisme. 
El president de la CEOE diu que “la situació és extrema” i que “cal refer ponts” .  


[17/12/2013] 

Inici de la guerra bruta del CNI en una contesa entre diverses fraccions de la burgesia peninsular. Mentre l’antic dirigent i ex membre d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira afirma:  “No tinc cap dubte que el 9 de novembre anirem a votar. D'això no en tinc cap dubte. Una altra cosa és si farem un referèndum o unes eleccions avançades. Jo tinc la meva opinió sobre què passarà. I aleshores sí que caldrà fer un govern de concentració nacional. És possible que, tal com vagin les coses, si finalment el boicot institucional i les pressions econòmiques i jurídiques són tan grans, potser caldrà reaccionar amb un govern d'unitat per encarar la situació. Però en aquests moments no veig necessària l'entrada d'ERC al Govern [de la Generalitat]. Jo crec que hi haurà referèndum, però després d'unes eleccions avançades que es faran el 9 de novembre. L'Estat boicotarà tots els camins i procediments d'un referèndum amb garanties. Tant de bo que el Govern espanyol acceptés el referèndum, actués democràticament i pensés en Catalunya amb el cervell i no amb el budell. Em fa tot l'efecte que no es podrà fer. Aleshores caldrà fer eleccions el 9 de novembre, victòria de les forces que defensen que Catalunya ha de ser un estat independent, un govern de concentració nacional, un parell o tres de mesos, i referèndum. I s'ha acabat el bròquil. La comunitat internacional, que ara figura que no reacciona -però sí que reacciona-, si veu que Espanya no deixa votar els catalans, quan el president convoqui unes eleccions i les guanyi d'una manera folgada, considerarà que tindrà legitimitat per a convocar un referèndum i qui quedarà descol·locat serà el govern espanyol. I allò no hi haurà qui ho aturi”, el diari ‘ABC’ ha començat a atacar l'Assemblea Nacional Catalana. Aquest dimarts dedica dues pàgines i un espai de la portada a una informació en què esmenta membres de l'entitat i els vincula amb Terra Lliure, amb l'MDT o amb organitzacions de suport a presoners bascs. 'L'independentisme català coqueteja amb els pro-etarres', titula el diari. I assenyala amb noms i cognoms una dotzena de membres de l'ANC, amb arguments rocambolescs.
‘ABC’ esmenta tots aquests noms: Carles Castellanos, Aureli Argemí, Carles Benítez, Guillem Roure, Fèlix Martí, Jaume Renyer, Francesc Ribera 'Titot', Blanca Serra, Lluís Serra Santos, Josep Sort, Josep-M. Terricabras, Josep Poveda, Josep Emili Puig Soler i Anastasio Pulido Chozas.
De Castellanos, històric militant independentista, militant de l’MDT, el diari ‘ABC’ diu que va ser acusat de pertànyer a Terra Lliure i d'una suposada col·laboració en l'atemptat que va costar la vida a Emília Aldomà el 1987 que el diari mateix admet que no es va demostrar mai.
D'Aureli Argemí, en diu que va penjar els hàbits de monjo de Montserrat “per a centrar tot el seu radicalisme en la causa independentista de Catalunya”. I que pertany al CIEMEN i que el 2002 va subscriure una declaració contra la il·legalització de Batasuna.
De Carles Benítez diu que fou “un dels màxims caps de Terra Lliure” i que formava part “en el sumari obert contra el comando Manresa”. Afegeix que és membre de l'entitat Amics i Amigues d'Euskalherria, “des de la qual ha brindat suport a presoners d'ETA”.
També parla de Guillem Roure, ex-militant de Maulets: membre de l'Alternativa Estel, “una plataforma que va organitzar un homenatge el 2002 a la UAB al grapo Francisco Brotons”.
De Fèlix Martí, en diu que “té estrets vincles amb l'esquerra abertzale, que el van portar a fer una reunió el 1995 amb l'ex-regidor d'HB a Tolosa Jonan Fernández, que dirigia Elkarri.”
De Jaume Renyer diu que el 2004 va acompanyar Josep-Lluís Carod-Rovira a Perpinyà en la reunió amb ETA.
També parla del cantant Francesc Ribera, 'Titot'. “És un músic que en els seus concerts solia homenatjar presoners de Terra Lliure i d'ETA.” I afegeix que és membre d'Amics i Amigues d'Euskalherria i que el 1985 el van detenir a l'Hospitalet de Llobregat per desordres públics. Titot ha recordat a Twitter que l'article del diari ‘ABC’ és una còpia d'un altre del portal ultra ‘Alerta Digital’.
També assenyala Blanca Serra, de qui diu que fou detinguda el 1980 per suposada col·laboració amb ETA. Afegeix de passada que Lluís Serra Santos va ser detingut el 1985 per desordres públics.
I continua amb Josep Sort, que “va tenir contactes amb l'esquerra abertzale” i que el 2002 també va subscriure un manifest contra la il·legalització de Batasuna; i amb Josep-Maria Terricabras, que diu que és simpatitzant de l'esquerra abertzale i que va presentar una xerrada d'Arnaldo Otegi a Barcelona el 1999. 
‘ABC’ apunta també contra Josep Poveda, membre del secretariat de l'ANC, perquè va ser detingut acusat de pertànyer a Terra Lliure el 1992 en l'operació Garzón. Poveda fou un dels detinguts i torturats aquell any olímpic. Això no ho recorda el diari, que diu de Poveda que després va “impulsar homenatges i actes de benvinguda a presoners d'ETA i dels Grapo”. De Josep Emili Soler diu que visitava presoners d'ETA. I d'Anastasio Pulido Chozas que va donar suport a la plataforma Egunkaria. 

El president de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell, ha reconegut aquest dimarts a Madrid que els empresaris catalans “van variant” la seva opinió cap a l'independentisme de la mateixa manera que ho està fent la societat catalana. Rosell ha assegurat que ens trobem davant un moment de “gravetat important i extrema” i ha fet una crida a totes les parts per intentar “refer els ponts, posar totes les dades econòmiques sobre la taula i veure els avantatges i inconvenients per als uns i per als altres”, d'una hipotètica independència de Catalunya. 
Els empresaris “no són extraterrestres i si la societat ha variat la seva opinió en els últims anys, els empresaris també han variat la seva opinió”, ha explicat Rosell, que ha apuntat que a hores d'ara la pregunta que cal fer sobre cada empresari català és “si prevaldrà la seva opinió econòmica política, o la seva opinió perquè tenen una empresa al darrere a la què ha de seguir enfortint”. 
Rosell ha recordat que els empresaris “tenen una responsabilitat important amb les seves empreses", i ha assegurat que "davant un moment de gravetat important i extrema”, és “el moment d'intentar refer els ponts, objectivitzar-ho, posar totes les dades econòmiques sobre la taula, i veure els avantatges i inconvenients per als uns i per als altres”. 
El president de la patronal ha recordat que l'any 2010 les enquestes mostraven que el sobiranisme representava el 20% de la societat catalana, mentre que ara aquest percentatge s'ha duplicat. El distanciament, ha afegit, no només es produeix a Catalunya, sinó també des de la societat espanyola respecte a la catalana.  
Amb tot, ha afirmat que la CEOE no ha detectat cap boicot, així com tampoc deslocalitzacions d'empreses radicades a Catalunya fruit del procés sobiranista. 

Cal senyalar el paper subversiu del CNI en el cas de Carles Castellanos i l’entorn de l’MDT i altres sectors de l’ANC que conformen el col·lectiu ‘Drassanes’, molt actiu darrerament. 
Per altra banda, Oriol Junqueras, president d'Esquerra, ha defensat que la consulta sobre la independència era irrenunciable i que s'havia de fer tant sí com no. En declaracions a Catalunya Ràdio l'endemà de l'entrevista d'Artur Mas a TV3, Junqueras ha insistit que una consulta era l'eina que la comunitat podia identificar millor i que hi havia un 80% dels ciutadans que volien votar.  
En referència a les declaracions de Mas, que va apuntar que no es podria evitar la consulta, perquè si no es feia via referèndum es faria via eleccions parlamentàries com a molt tard el 2016, Junqueras ha apuntat: “Si hi hagués un impediment que fes impossible votar aquell dia, caldria votar com més aviat millor, perquè el referèndum s'ha de fer, és el nus desllorigador del procés; i si no, l'haurem de fer una mica més endavant, potser després d'haver fet unes eleccions”.  
“Potser sí que l'Estat espanyol impossibilita que el 9 de novembre votem, però no podrà impedir que votem d'una manera o d'una altra”, ha insistit Junqueras, que en aquest sentit defensa que es voti com més aviat millor.  
Sobre el recompte del resultat de la consulta, Junqueras està convençut que no hi haurà “cap problema per comptar els vots' i que guanyarà el sí a la primera pregunta i a la segona 'per una amplíssima majoria”. Ha recordat: “Hi ha un 48% del cens que prefereix un estat independent, i això és més de la meitat dels vots emesos. Guanyarem segur!”.