Encausats a Buenos Aires per crims contra la humanitat

Jesús Muñecas 

'Billy el Niño'

El jutge imposa mesures cautelars a Jesús Muñecas i 'Billy el Niño' mentre es resol el procés d'extradició. 
Retiren el passaport als torturadors franquistes pendents de l'extradició a l'Argentina.


[05/12/2013] 

El jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz ha retirat el passaport a l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño'. A tots dos els ha prohibit de sortir dels territoris del Regne d’Espanya mentre se'n tramita l'extradició a l'Argentina, on són investigats per les tortures que van cometre durant els últims anys del franquisme. En la vista d'avui, s'han negat a ser extradits i lliurats a les autoritats argentines. Ara hauran de comparèixer un cop cada setmana al jutjat. 
Tots dos són acusats de delictes de tortura durant el franquisme, han anat avui a l'Audiència Nacional espanyola a declarar davant del jutge.  
A l'exterior del jutjat hi havia una concentració de gent que en demanava l'extradició perquè siguin jutjats pels seus crims. Aquesta gent ha estat multada per denúncies de la Policia Nacional espanyola amb 600 euros per concentració no comunicada governativament i els antics agents anaven en automòbil oficial de l’Estat. Per primera vegada dos responsables de la Dictadura han estat encausats per crims contra la humanitat. 
La jutgessa argentina que instrueix l'únic cas obert al món contra els crims del franquisme va demanar-ne l'extradició, i d'ací ve que els hagi citats el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. 
Una vegada aprovada pel consell de ministres espanyol l'extradició que va sol·licitar la jutgessa argentina María Servini, avui el jutge Ruz preguntarà a Muñecas Aguilar i a González Pacheco si accepten de ser lliurats a l'Argentina, tal com estableix la llei d'extradició. El procés es pot allargar unes quantes setmanes i probablement no es prendrà cap decisió definitiva fins passades les festes de Nadal.
La jutgessa Servini va demanar-ne l'extradició arran d'una querella per homicidi, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors durant el franquisme.  
Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars del terrorisme d’Estat, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia d’octubre de 1977.
Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la guàrdia civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a Zarautz.

Víctimes declaren a Buenos Aires  

Mentrestant, a Buenos Aires continuen les declaracions de les víctimes. Van començar dimarts amb el testimoni de Merçona Puig, germana de Salvador Puig Antich. La intenció dels advocats és que, a banda les declaracions de les víctimes que han anat fins a l'Argentina, s'estableixin noves dates per a les declaracions per videoconferència que van ser suspeses. A més, continuen presentant-se denúncies i querelles als consolats argentins de diversos punts del món. Els advocats confien que aviat hi haurà nous encausaments i ordres de detenció.  
El procediment ha evolucionat amb avenços i amb retrocessos que les víctimes atribueixen a les pressions del Govern espanyol. Però l'ordre de detenció dels agents torturadors sembla que ha donat embranzida al procés, i la jutgessa María Servini s'ha manifestat decidida a continuar endavant. Compta amb el vist-i-plau de totes les instàncies judicials argentines, que han donat suport al procés. “La raó de tot plegat no és tan sols que la Constitució argentina estableix el dret a la justícia universal sinó, en gran mesura, que gràcies a l'actuació dels tribunals espanyols va ser possible, temps enrere, de posar fi a la impunitat a l'Argentina”, segons un dels advocats, l'argentí Carlos Slepoy, que recorda: “Avui a l'Argentina els nois estudien a escola què va passar durant la dictadura. Es fan homenatges, memorials i actes de record que no es farien si no s'hagués posat fi a la impunitat. I confiem que això també passarà a l'Estat espanyol.” 
Carlos Slepoy, en conversa telefònica a Vilaweb, exposa:
“Per primera vegada es porta a terme un procés penal contra els responsables de la dictadura franquista. Les mesures que ha pres fins ara la jutgessa són importants i també ho és la decisió d'encausar i sol·licitar detencions internacionals dels torturadors. És la primera vegada, en quaranta anys de dictadura i trenta-set de democràcia, que s'encausa algun responsable del franquisme per crims contra la humanitat.
La pressió social perquè a l'estat espanyol es donés suport a la querella ha estat un èxit, com ho demostra que el govern hagi emplaçat la justícia a actuar en el cas de les extradicions. També s'ha manifestat en el suport explícit dels parlaments català, basc i andalús i en el de més de cent ajuntaments, entre els quals Barcelona. I encara en el viatge que s'ha fet ara, en què hi ha un diputat català, diputats bascs i diversos querellants, com ara la germana de Salvador Puig Antich. 
L'objectiu de la querella és ajudar a posar fi a la impunitat del franquisme, i creiem que s'han fet passes molt importants, que determinaran que en algun moment hi hagi jutges i fiscals espanyols que s'atreveixin a determinar que no pot ser que no siguin investigats aquells qui han pogut cometre crims contra la humanitat, oimés quan l'Audiència Nacional té procediments oberts per a perseguir aquests crims en uns altres punts del món. Les excuses que posa el Tribunal Suprem, com ara la prescripció dels delictes o la llei d'amnistia, són insignificants des del punt de vista del dret internacional i també l'intern.  
Aquesta querella és una conseqüència de la impunitat que hi ha a Espanya respecte dels crims del franquisme i és producte d'un gran moviment social que es va despertar fa temps. Un moviment que, alhora, hi dóna encara més força.  
Normalment, després d'una dictadura resta una presència molt forta d'elements de l'anterior règim en la democràcia. I això ha passat a l'estat espanyol. La manera com es va fer la transició, quan es decidí que no es jutgessin aquests crims i aquest genocidi i s'aplicà una política deliberada d'oblit i impunitat, ha determinat que, increïblement, no hi hagi cap responsable a qui un jutge hagi pres declaració. Això pesa com una llosa molt gran, i és el resultat del fet que hi hagi elements hereus (biològics en molts casos, i ideològics) del franquisme enquistats. I les víctimes del franquisme han consentit que aquesta gent ocupés llocs destacats en la política, l'economia i la justícia.
Aixecar aquesta hipoteca és difícil. Però la querella argentina demostra que no solament és possible sinó que finalment es valora que s'acabi la impunitat. Per tant, també ajudarà a millorar substancialment la democràcia espanyola, que romandrà absolutament mutilada mentre no sigui capaç de fer justícia envers les víctimes d'una dictadura ferotge com la franquista. De la mateixa manera que temps enrere les actuacions de tribunals estrangers, com els espanyols, van ajudar a posar fi a la impunitat a l'Argentina, ara les víctimes de la dictadura franquista recorren a la justícia argentina. Avui a l'Argentina els nois estudien a l'escola què va passar durant la dictadura. Es fan homenatges, memorials i actes de record que no es farien si no s'hagués posat fi a la impunitat. I confiem que això també passarà a l'Estat espanyol.” 

Mira també:
http://www.burbuja.info/inmobiliaria/politica/485169-retiran-pasaporte-a-ex-guardia-civil-y-a-inspector-torturadores-franquistas-pendientes-de-extradicion.html