L'Agència de Salut Pública ha detectat de nou nitrats per sobre del límit legal en aigües per a consum humà de les comarques gironines.
Després de quatre anys, els nitrats presents a l'aigua de cinc nuclis de l'Alt i el Baix Empordà han superat aquest any el límit màxim previst a la llei, que se situa en 50 micrograms per litre, perquè l'aigua sigui apta per al consum humà.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/12/2013
Bàscara/Garrigàs/Borrassà (Alt Empordà).-
Tornen els problemes de nitrats a l'aigua a les comarques gironines. Després de quatre anys, els nitrats presents a l'aigua de cinc municipis del Terraprim de l'Alt i el Baix Empordà han superat aquest any el límit màxim previst a la llei, que se situa en 50 micrograms per litre, perquè aquesta aigua sigui apta per al consum humà.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) ha confirmat que els nuclis afectats són Orriols, un veïnat de Bàscara; Borrassà; Llampaies, un veïnat de Saus i Camallera; Vilopriu i Vilajoan, un veïnat de Garrigàs. Davant d'aquest augment dels nitrats, l'agència ho ha comunicat a ajuntaments i subministradores el problema per buscar una solució que podria passar per reduir el nivell mitjançant la barreja amb aigües sense nitrats.
Davant d'un incompliment de la qualitat de l'aigua de consum humà, l'Aspcat considera la gravetat del fet i també la repercussió en la salut. En la mateixa línia, valora l'obertura d'una situació d'alerta i això és el que pot motivar la posada en marxa d'actuacions concretes per restringir el subministrament o per tractar l'aigua amb l'objectiu de diluir la presència de nitrats, segons el cas.
La qualitat de l'aigua en moltes comarques catalanes no compleix el que marca la llei. L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va precisar a l'octubre, en resposta a una pregunta parlamentària, que les zones considerades vulnerables per la presència excessiva de nitrats representaven al voltant d'un terç del territori de Catalunya distribuïdes entre més de 25 comarques. En aquestes zones, el 43% de les aigües subterrànies superen la contaminació mínima.
Les directives de la Unió Europea obliguen a designar quines són les zones vulnerables on la filtració dels nitrats pot contaminar les aigües subterrànies. A partir d'aquí, un cop identificades per l'Aspcat, aquestes zones apliquen mesures agronòmiques impulsades per la Generalitat i un règim especial de gestió del bestiar. Però el cert és que per dispersar aquests agents contaminants es necessita molt de temps i una manera bastant freqüent de complir els paràmetres legals és "la barreja de captacions" que dilueix temporalment la presència de nitrats.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va apuntar, també en resposta parlamentària, que la "ingesta habitual de quantitats elevades de nitrats" pot produir una alteració de la capacitat de transportar oxigen en sang i que resulta especialment sensible en dones embarassades i lactants, adults amb acidesa gàstrica i individus amb anomalies de l'hemoglobina, entre d'altres.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat admet que la contaminació per nitrats d'origen agrari representa un problema de contaminació difusa greu que té una "solució difícil a curt termini" al Principat de Catalunya.
Un problema que es repeteix des de finals dels anys 90
El desenvolupament de la ramaderia intensiva al Principat de Catalunya durant les últimes dècades ha generat una gran quantitat de dejeccions d'animals que, en molts indrets, no poden ser absorbits per les terres agrícoles. Aquest sistema provoca infiltracions al subsòl que generen problemes de contaminació en les reserves d'aigua.
El 1998 es va aprovar un decret que designava les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que afectaven 203 municipis quinze comarques catalanes (l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès, el Maresme, Osona, el Baix Penedès, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Noguera, la Segarra, Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià).
El Govern de la Generalitat de Catalunya, en el període 1999-2002, ja va aplicar diverses sancions per casos d'abocament irregular de purins. Les comarques que van registrar el nombre més elevat d'infraccions van ser Osona, el Ripollès i la Garrotxa, i van ser interposades per agents rurals o mossos d'esquadra. Però dels 370 denunciats durant aquest període, només catorze finalment van ser sancionats.
A final de 2004 la Generalitat va aprovar el Decret d'ampliació de zones vulnerables en 118 municipis. La llista passava a ser de 321.
Durant l'any 2005 bona part del debat públic sobre la contaminació per purins es va centrar en els problemes de qualitat de l'aigua de consum. L'abril de 2005 Salut va quantificar en 130 les xarxes municipals d'aigua d'abastament contaminades per nitrat, és a dir, les aigües que presentaven una quantitat d'aquesta substància superior als 50 mg/l, el màxim legal a partir del qual es considera que l'aigua no és potable. Aquest fet afectava 38.352 persones.
Les comarques amb més municipis amb les xarxes d'abastament contaminades eren el Baix Empordà, el Maresme, l'Alt Empordà i el Vallès Oriental. A banda, hi havia 79 xarxes (39.528 consumidors) que esporàdicament superaven els 50 mg/l.
Els nitrats a l'aigua potable va ser un problema durant la darrera dècada a la zona nord de la comarca del Baix Empordà. Des de finals de l'any 2007, la planta potabilitzadora de Fontanilles va solucionar el problema que tenien a la Bisbal; Forallac; Cruïlles, Monells; Corçà, Madremanya i al mateix Fontanilles. A la zona de Parlavà, Rupià, Foixà i Ultramort també es va solucionar amb l'obertura d'un nou pou.
La xarxa d'abastament amb més afectats era la de la Bisbal d'Empordà i Forallac, amb prop de deu mil consumidors. El desembre de 2004 el Departament de Salut va declarar no potable l'aigua subministrada a aquests dos municipis, ja que els nivells de nitrats se situaven als 53 mg/l. Anteriorment, les concentracions de nitrats ja havien estat relativament altes (a l'entorn dels 40 mg/l) però mai no havien superat els 50 mg/l.
La Pera va ser un dels últims municipis gironins a registrar problemes de nitrats en l'aigua per a consum humà. L'analítica que va registrar un nivell més ?elevat de nitrats va ser la del març del 2007, amb 54,78 mil·ligrams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada