Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH 



@ALBA_GIG I @GEMMA_G_FABREGA |  
SETMANARI DIRECTA 17/12/2013 

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l'informe que presenten avui la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC sobre l'emergència habitacional a l'Estat espanyol, que vam avançar a la Directa 341. 
La Rosa és una de les persones afectades pel BBVA. Després d'haver entregat casa seva al banc, es va quedar amb un deute de 129.000 euros. Inicialment, tenia la hipoteca amb Catalunya Caixa, però davant la impossibilitat de fer els pagaments establerts, va ampliar-la amb el BBVA. Forma part de les 11.561 persones enquestades per la PAH en l’elaboració de l'informe. Tot i que l'estudi només recull la situació de les persones que estan en contacte amb la PAH, omple el buit oficial de xifres, estadístiques i respostes polítiques a un problema que, des de 2008, ha comportat 400.000 procediments d'execució hipotecària a l’Estat espanyol, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Més de la meitat de les hipoteques es van contractar entre 2005 i 2007, anys del boom immobiliari quan el preu de l'habitatge estava disparat. 
En general, les entitats bancàries presenten una correspondència entre execucions hipotecàries i desnonaments, però algunes, com el Banc de Sabadell o el Banco Popular, presenten un percentatge molt més elevat d'execucions hipotecàries que de desallotjaments. Per a quatre de cada deu persones, pagar la hipoteca impedia accedir a aliments adequats, pagar subministres de la llar i la roba. La Rosa relata que la nevera sempre estava buida. El seu marit va perdre 15 kg i ella, 10. Tampoc no podien fer front als medicaments per tractar el càncer del seu marit. De fet, per a la tercera part de les hipotecades, la hipoteca ha suposat en algun moment la suma de tots els ingressos familiars. 
En qualsevol cas, el 84% de les enquestades expliquen que va intentar renegociar la seva hipoteca amb l'entitat, però la gran majoria (93,1%) qualifiquen com a negatiu el resultat de les negociacions. El 70% manifesten que van deixar de pagar perquè van perdre la feina a conseqüència de la crisi i un 83% afirmen que no tenen un altre habitatge on allotjar-se. Actualment, el 25% no tenen ni feina ni prestació d'atur i el 61% de les llars afectades estan formades per tres membres o més –la majoria, parelles amb menors d’edat al seu càrrec. El nombre d’afectades, per tant, és més gran del que s’apunta oficialment. Una dada que ho mostra: gairebé la meitat de persones en procés d'execució o ja desnonades tenen els seus pares o fills al càrrec. 
Capgirar estereotips 
Sobre el perfil sociològic de les persones afectades, l’estudi també capgira els estereotips: el 82% han nascut a l’Estat espanyol i la majoria tenen un nivell educatiu elevat: el 59% han cursat estudis secundaris o de formació professional i el 24%, estudis universitaris. Del conjunt, el 60,8% declaren que encara tenen entre el 80 i el 100% del deute per pagar.