Nord-est Llibertari: Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Osona perfila la seva campanya antirumors en una Jornada contra l’Odi

dilluns, 25 de novembre del 2013

Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Osona perfila la seva campanya antirumors en una Jornada contra l’Odi

La jornada de debat es va fer aquest dissabte

DIRECTA OSONA / @LA_DIRECTA | 25/11/2013
Setmanari Directa

La jornada de debat es va fer aquest dissabte amb la participació, entre altres, de Lahella Ashraf, activista britànica d’Unite Against Fascism. La taula de la tarda la van completar el periodista Bertran Cazorla i l’activista d’UCFR del Clot David Minoves.
Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona continua donant forma a la seva campanya per combatre els rumors entorn a la immigració. Ho van fer aquest dissabte en una assemblea oberta en el marc de les primeres Jornades contra l’Odi i la Discriminació on van participar activistes d’Osona, la Garrotxa i el Bages. Més enllà de l’edició d’una guia i octavetes antirumors, estan preparant activitats de teatre social en col·laboració amb les associacions veïnals. Les participants en l’assemblea també van posar especial èmfasi en la necessitat de portar la campanya antirumors als claustres i AMPA de les escoles de la comarca així com als comitès d’empresa, recollint l’experiència britànica de combatre el feixisme i el racisme des del moviment obrer.
Precisament l’activista britànica Lahella Ashraf, membre d’Unite Against Fascism i presidenta d’Aturem la Guerra de Manchester, musulmana, feminista i revolucionària, com es defineix ella mateixa, va participar en la taula rodona de la tarda que van seguir un centenar de persones. L’acompanyaven a la taula el periodista Bertran Cazorla i l’activista del Clot David Minoves. Tots tres van coincidir en la necessitat de confrontar el feixisme i el racisme al carrer des dels moviments socials, i van combatre la idea d’alguns partits que, per no fer-li propaganda a partits com PxC, prefereixen no parlar-ne i no combatre’ls.
Ashraf es va mostrar partidària d’atacar paral·lelament el feixisme i els efectes de les polítiques d’austeritat. “Els hem de relacionar, denunciar-ne els vincles, que hi són”, va dir. Minoves, per la seva part, va apostar per “combatre el feixisme des de tots els espais possibles”. “Les coses que no són visibles no existeixen, i per fer front a un problema cal evidenciar-lo”, va afegir. Cazorla va fer un repàs al vot a l’extrema dreta, l’increment del qual no va vincular únicament a la crisi econòmica, sinó als “espais socials buits” que ha deixat l’esquerra tradicional en alguns barris

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...