Tres experts lamenten que no es protegeixi Sant Romà de Sidillà, a Foixà

El foc de l’incendi forestal d’aquests dies va passar a 50 metres del temple i va afectar el jaciment arqueològic colgat per dunes de sorra i pineda. 
Destaquen la singularitat de l'església per la seva antiguitat i la necessitat d'excavar el jaciment del poblat alt medieval, d’origen romà, enterrat que l'envolta. 
La volta de la nau de l’església tardovisigòtica o preromànica es troba aquest moment, apuntalada "provisionalment" amb pals de fusta però el fantasma i antic stalinista de ‘Bandera Roja’ i ex PSC Ferran Mascarell i Canalda, passat a menjadora d’Artur Mas, vol deixar enfonsar aquest monument després de deixar de banda Stalin per abraçar el postmodernisme més ignorant i nociu. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/11/2013 
Foixà (Baix Empordà).- 

Tot just, el passat diumenge 13 d’octubre un col·lectiu cultural de Colomers (Baix Empordà), un municipi molt afectat pel criminal incendi en la darrera tramuntanada, igual que Foixà (Baix Empordà) i altres municipis, que va arribar arran de les Gavarres (Baix Empordà, la Selva i Gironès), havia fet un excursió a l’antic poblat alt medieval de Sidillà, terme de Foixà, a tocar el pas del Ter per Colomers, amb la seva torre d’opus spicatum i el temple singular de Sant Romà  en defensa del patrimoni, animada pel cofundador i actualment president del Centre d’Estudis Escalencs Miquel-Dídac Pinyero Costa, quan, segons els bombers, el foc forestal, amb la tramuntanada, va arribar a 50 metres a aquesta l’església tardovisigòtica o preromànica, cosa que podua enfonsar l’edifici ja està solament apuntalat amb un pals de fusta, mentre ens assabentàvem que el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que regenta el conseller fantasma i antic stalinista de ‘Bandera Roja’ i ex PSC Ferran Mascarell i Canalda, passat a menjadora d’Artur Mas, vol deixar enfonsar aquest monument després de deixar de banda Stalin per abraçar el postmodernisme més ignorant i nociu, vol deixar enfonsar la volta del temple tot arxivant la declaració d’aquest conjunt patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Tres experts lamenten que no es protegeixi Sant Romà de Sidillà 
L'arxivament per part del departament de Cultura de la Generalitat de l'expedient de protecció de l'església preromànica de Sant Romà de Sidillà, al municipi de Foixà, ha causat sorpresa i incomprensió a tres estudiosos d'aquest conjunt arquitectònic. L'historiador Joan Badia-Homs, que es va assabentar de l'arxiu i no protecció del bé amb la informació que va publicar el passat divendres el ‘Diari de Girona’, està indignat amb la decisió del departament de Cultura ja que considera que "si s'excavés seria l'Empúries medieval".  
El professor d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona, Gerardo Boto, creu que és una llàstima que es tanqui l'expedient sense aprovar la protecció ja que "malgrat que sembla que està molt malmès, té molt d'interès històric".
L'arquitecta i arqueòloga Montse Valls, col·laboradora de l'equip de recerca arqueològica i arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, el considera "un jaciment estrella" perquè "va quedar segellat" a l'interior d'una duna i és excepcional que un edifici preromànic, l'església, conservi la volta de la coberta. 
Però, el ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ publicava el passat dijous, mentre encara cremava el territori on hi ha el jaciment arqueològic i patrimnial, l'arxiu de l'expedient per a la declaració de monument historicoartístic a favor de l'església de Sant Romà de Sidillà. D'acord amb el que consta en l'anunci, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català va emetre un informe desfavorable a la declaració perquè "els valors culturals de l'església no són suficients per merèixer la condició de bé cultural d'interès nacional" i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en va decretar l'arxiu.  
El director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el gironí Joan Pluma, un altre antic PSC passat a les files d’Artur Mas per diners, ha manifestat que, en tot cas, l'Ajuntament de Foixà pot protegir-lo com a bé cultural d'interès local si ho creu oportú. Joan Pluma ha afegit que entén que l'església de Sant Romà s'incorpora al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, que inclou aquells elements que no tenen els requisits propis dels Bé Cultural d’Interès Nacional. També ha destacat que es troba en sòl no urbanitzable, de manera que no pot ser víctima de la pressió urbanística.  
En canvi, sí corre el risc de quedar sepultat de nou per la duna que fins als anys 80 del segle passat cobria el temple i encara cobreix el jaciment que té a l'entorn, ha precisat Boto. 
Joan Badia-Homs, molest per la decisió del departament de Cultura, sosté que el poblat de Sidillà "és una de les poques restes que es poden excavar d'un poble medieval". Badia-Homs ha publicat diverses referències sobre aquesta jaciment i n'ha fet informes des de finals dels anys setanta. Creu que el poble alt medieval va quedar deshabitat el segle XIV com a conseqüència de la pesta negra que va assolar Europa. Posteriorment, una duna de sorra del riu Ter, que es troba a la vora, va enterrar aquest poblat abandonat, afirma Badia-Homs. A prop del temple, es veuen murs de parets de pedra de les antigues cases, tot plegat una joia medieval arqueològica, segons Joan Badia-Homs, que podria ser comparable en transcendència a la del jaciment arqueològic d’Empúries, a l’Escala (Alt Empordà). 
"Arrels del país" 
"Em sembla escandalós que no es vulgui protegir", insisteix Joan Badia-Homs, que ha anunciat que contactarà amb l'Ajuntament de Foixà per, almenys, donar-li la condició de bé cultural d'interès local. Badia-Homs argumenta que "són arrels del nostre país", que "és una peça única" i que "tot el que hi ha allà és més antic del segle XIV; potser de molts anys enrere". Precisament, Montse Valls destaca l'atractiu d'aquest jaciment perquè en quedar "segellat" per la sorra, "conservaria un munt de dades ja que és com si hagués quedat congelat al segle XIV". Valls, que ha publicat diferents treballs sobre Sidillà com ara ‘Sant Romà de Sidillà (Sant Llorenç de les Arenes, Foixà, Baix Empordà). Proposta i memòria de la conveniència de l'actuació’, recorda com els anys 80 del segle passat es va desenterrar l'església de Sant Romà, però que "tota la zona del poblat no s'ha pogut treballar" tot i que "és molt adient perquè s'hi faci un estudi" atès la seva condició de preromànic i l'entorn enterrat. I sinó s'ha treballat no és perquè no ho hagi intentat: fa temps va parlar amb la propietat del terreny, "i estaven d'acord a fer els estudis que fessin falta", però no va ser possible perquè no van arribar subvencions. Una situació que podria ser diferent si fos un bé d'interès nacional. També tem que, sense protecció, pugui ser enderrocat i "es perdin totes les dades" que guarda. 
Pel professor Gerardo Boto, reconegut públicament per ser el redescubridor del claustre de Palamós, del qual defensa l'originalitat romànica, desitjaria que el conseller de Cultura "reconsiderés" la decisió d'arxivar l'expedient i dotés de protecció al jaciment. "Personalment, crec que és un bé que mereix protecció, ara, no sé quina", ha matisat. El professor Boto afirma que el temple de Sant Romà i el seu entorn de Sidillà per descobrir "té un valor en sí mateix", malgrat que sembli que estigui en un estat ruïnós. Així, l'historiador de la Universitat de Girona defensa, i coincideix amb Badia-Homs i Valls, que aquest bé patrimonial ha de ser protegit. Si bé difereix en què amaga la duna. Tant Badia-Homs com Valls parlen d'una església i d'un poblat, mentre que Boto interpreta que el temple formava part d'un monestir, la singularitat del qual recauria en el fet que "no respondria al model carolingi, sinó que seria un exemple singular de la tradició hispànica del preromànic". Una diferència que es podria resoldre amb una excavació, malgrat que és un assumpte per tractar si s'acaba fent. 
Cal recordar que en temps clàssics, el riu Ter era navegable i Sidillà podria correspondre a un port fluvial d’Empúries, com ara l’Esquerda de Roda de Ter