Sospites sobre una altra adjudicació de l’Ajuntament de Girona

Màquines de Massachs treballant a l’enderroc

L’Ajuntament de Girona torna a ser al punt de mira 









PERE FUSTER / @PEFUSTER |  12/11/2013 
Setmanari Directa

L’Ajuntament de Girona torna a ser al punt de mira. Després que l’alcalde Carles Puigdemont (CiU) adjudiqués, l’agost d'enguany, unes obres al barri de Sant Daniel per gairebé 70.000 euros a l’empresa del batlle convergent de Campllong, Lluís Freixas, les indagacions de la Directa posen l’ombra de la sospita sobre l’adjudicació de l’enderroc d’una nau industrial abandonada a la carretera de Barcelona a Construccions Rubau SA. Les obres, que es van dur a terme a finals de 2012, van generar polèmica. La nau enderrocada formava part d’un projecte urbanístic fallit vinculat a l’arribada del TAV. L’enderroc es va justificar amb l’argument que la nau donava “mala imatge” i el regidor d’Urbanisme, Carles Ribas, va assegurar que passarien la factura a la promotora immobiliària. De l’estudi acurat de l’expedient d’obra, en deriven diversos indicis que apunten a un possible pacte entre les empreses concursants per alterar el preu a l’alça.

Les empreses del cas GISA

El pressupost base de l’adjudicació va ser de 199.850 euros, només 150 euros inferior als 200.000, límit a partir del qual l’adjudicació s’ha de negociar amb publicitat. El procediment de negociació sense publicitat ha estat denunciat per diversos ens fiscalitzadors. Malgrat ser un procediment molt comú en la contractació pública perquè agilitza els tràmits –durant els darrers dos anys, l’Ajuntament de Girona ha adjudicat 1,6 milions d’euros en contractes d’obres negociats sense publicitat–, denuncien que facilita la comissió d’irregularitats. Al concurs, només hi poden participar empreses prèviament convidades per l’administració –tres com a mínim–, que a priori presenten ofertes competitives per fer-se amb l’adjudicació. Crida l’atenció les que van ser beneficiàries en aquest concurs.
L’Ajuntament de Girona va triar Construccions Rubau SA; Xavier Alsina SA; Aglomerats Girona SA i Massachs Excavacions SLU. Les tres primeres figuren al sumari del cas GISA, una investigació que va destapar l’existència d’un càrtel empresarial que subornava alts càrrecs de l’antiga empresa d’infraestructures de la Generalitat per repartir-se les adjudicacions d’obres públiques a la demarcació de Girona. Quan es va fer efectiva l’adjudicació, l’escàndol de GISA ja havia esclatat i va tenir moltíssim ressò als mitjans locals de Girona. Aleshores, per què el consistori va triar aquestes tres empreses quan ja se sabia que se les investigava per posar-se d’acord per manipular concursos públics? Els serveis d’urbanisme no han sabut aclarir per quina raó es van escollir aquestes empreses i no d’altres i indiquen que l’Ajuntament de Girona disposa d’un catàleg de més de 60 empreses susceptibles de participar en les adjudicacions d’obra pública a la ciutat.

Concurs pactat?

Als antecedents d’aquestes empreses, s’hi afegeixen dues dades més: algunes de les empreses que van perdre el concurs van participar de l’enderroc i, a més, la rebaixa del preu final de la demolició va ser de només un 2,5% menys que el pressupost base.
 Una imatge publicada al diari El Punt acredita que Massachs Excavacions SLU, l’única empresa que no figura al sumari de GISA, va participar de les obres tot i que havia perdut l’adjudicació. A la fotografia, es poden veure les màquines de Massachs treballant a l’enderroc.
Un altre element rellevant és el preu final de l’enderroc: 194.853 euros més l’IVA, és a dir, una rebaixa de tan sols el 2,5% sobre el pressupost base calculat pels tècnics municipals. L’Ajuntament va aconseguir una rebaixa del 20,3% de mitjana en tots els contractes d’obra signats el 2012 i, en alguns casos, la rebaixa va arribar fins al 40%. Salta a la vista que l’oferta de Rubau no era precisament una ganga, però era la més econòmica.
 Les altres ofertes van ser, lògicament, pitjors que la de Rubau. Aglomerats Girona va presentar una proposta de 198.850 euros i Massachs Excavacions, de 199.000. L’oferta menys competitiva va ser la de Xavier Alsina, que ni tan sols es va tenir en compte perquè superava amb escreix el pressupost base: 241.479 euros.

Pèrdua de confiança

Tots els indicis apunten a un possible pacte per condicionar l’adjudicació. Ara bé, la pregunta fonamental és si l’Ajuntament va actuar de manera honesta. El tipus de tramitació, el pressupost base i la selecció d’empreses fan pensar que urbanisme podria haver afavorit aquest suposat frau. Fet i fet, un mes i mig després d’acabar les obres, Carles Puigdemont va cessar el cap d’urbanisme Joaquim Oliva, sense que ningú se’n fes gaire ressò. El cessament es va presentar com una reestructuració interna per reforçar els serveis jurídics de l’Ajuntament, on ara treballa Oliva, però fonts properes al consistori asseguren que, en realitat, es va tractar d’una “pèrdua de confiança” de Puigdemont.

L’escola de Sant Daniel

En un altre procediment de negociació sense publicitat, l’agost d’enguany, Carles Puigdemont (CiU) va adjudicar la renovació de la coberta de l’antiga escola de Sant Daniel a Freixas i Freixas SL. Curiosament, l’empresa adjudicatària pertany a l’alcalde convergent de Campllong, Lluís Freixas, i al seu germà Esteve, que van aconseguir un contracte de 69.559,79 euros. Lluís Freixas també és vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, on s’encarrega –precisament– de l’àrea d’Habitatge i Obres, per la qual cosa percep 2.500 euros mensuals, que se sumen als 1.033 euros de retribució com a alcalde i a la quantitat que percebi com a constructor.
[Article publicat a l'edició 334 del Setmanari Directa del 16 d'octubre de 2013] 

Mira també:
L'alcalde de Girona contracta l'empresa de l’alcalde convergent de Campllong per fer una obra pública
http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/09/lalcalde-de-girona-contracta-lempresa.html