El seu nét, Joan Ventura Planella, aporta aquest cas a la causa contra el franquisme oberta per la jutgessa de Buenos Aires María Servini di Cubría
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/11/2013
Banyoles (Pla de l’Estany).-
Joan Ventura Planella, nat a Olot el novembre de 1959, que ja va militar als setze anys contra la Dictadura i durant uns anys va ser regidor de l’Ajuntament de Banyoles (1990-1999), afirma a la premsa que col·labora amb la causa contra el franquisme oberta per la jutgessa de Buenos Aires (Argentina) María Servini di Cubría a fi que “pugui investigar honrar tots els morts i detinguts de la persecució ideològica del franquisme”. Per això s’ha personat al consolat argentí de Barcelona on ha denunciat l’afusellament franquista al cementiri vell de Girona del seu avi patern, Pere Ventura Expósito, el 7 de juliol de 1939 per unes acusacions falses, ser una persona d’esquerres i “rebel·lia militar” al haver-s’hi compromès personalment al costat de la República durant el cop d’estat militar franquista del 18 de juliol de 1936. Va ser condemnat a mort en un consell de guerra. El juliol de 1936 havia format part de la milícia antifeixista de Vilanna, veïnat de Bescanó, al Gironès. El febrer de 1939, durant l’ocupació franquista de Catalunya, es va negar a anar a l’exili atès que va considerar que no havia res de dolent. Quan els franquistes el van arrestar va dir a la seva dona i fills que no es preocupessin ja que “no podeen acusar-me de res greu”. El 7 de juliol de 1939 el franquisme va afusellar junt a Pere Ventura a vint homes més per raons ideològiques.
Dijous passat, el seu nét va declarar al consolat d’Argentina a Barcelona, essent el primer testimoni que recull aquest consolat en la causa oberta a Buenos Aires, ja que considera que la seva denúncia contra els crims franquistes animarà a altres familiars de represaliats antifeixistes a unir-se a la causa judicial argentina amb els seus testimonis i denúncies.
En el testimoni de Joan Ventura aquest fa constar que tant la seva àvia paterna com els seus descendents, tres filles i un fill, Miquel Ventura, pare del denunciant, sempre van considerar que Pere Ventura “era un home de bé, que no havia plantejat l’exili, convençut de la democràcia i de les seves raons” i, per tant, defensor del govern legítim de la República.
Ara, Joan Ventura, nét d’aquesta persona afusellada, espera que amb el procés judicial engegat a Buenos Aires es pugui “demostrar que el franquisme va ser una de les etapes més fosques de la Història, amb milers de morts, afusellats i exiliats, i que hi va haver genocidi amb persecució sistemàtica de les persones no afins al Movimiento Nacional”.
Nul·litat de les sentències del franquisme
Joan Ventura desitja que amb la condemna a la dictadura franquista “siguin declarades nul·les les sentències dictades a través de tribunals il·legítims tal com consta en els certificats emesos sobre la base de la Llei de la Memòria Històrica”.
Afusellat als 40 anys, amb esposa i deixant criatures orfes
Pere Ventura fou afusellat a l’edat de 40 anys i tenia dos germans també antifeixistes, un va morir a la batalla de l’Ebre l’any 1938 i l’altre en el bombardeig de Guernica el 1937. Estava casat i tenia tres nenes i un nen de 8 anys, Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada