Un moment de l'acte, amb personatges que representaven Koplowitz i Gates |
DIRECTA OSONA / @LA_DIRECTA | 06/11/2013
Setmanari Directa
El Grup de Defensa del Ter (GDT) investigarà l’estat de les concessions actuals dels serveis municipals d’aigua de la conca del Ter, especialment del Ripollès i Osona. Ho faran per evitar que es repeteixin casos com el de Roda de Ter (Osona), on es va prescindir dels serveis de Sorea, empresa del grup Agbar, per adjudicar-los a Aqualia, del grup Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). “Això és sortir del foc per caure a les brases”, va dir ahir Sergi Solà, president del GDT, a la finalització d’una acció irònica on es va fer una paròdia en la qual la població de Roda de Ter rebia en olor de multitud a Alicia Koplowitz i Bill Gates, principals accionistes de FCC.
L’acció reivindicativa va durar poc més de mitja hora i va consistir en l’escenificació de la rebuda a la plaça Major del poble de Koplowitz i Gates, que hi van arribar en un Seat 600 que els feia de cotxe oficial. L’alcalde -paper que interpretava el mateix Sergi Solà- i la pubilla de Roda els van fer els honors. Mentrestant, veïnes de la població amb banderetes, els ovacionaven al crit de “Visca Aqualia!”. Entre altres coses, l’alcalde fictici es va felicitar pel fet que “l’aigua de Roda sigui tan valuosa que fins i tot hagi suscitat l’interès de personatges tan importants i que venen de tan lluny”. Va afegir que s’alegrava que gràcies a l’aigua de Roda “vostès puguin continuar nedant en l’abundància, nosaltres ja ens conformarem amb les engrunes”. La població va vitorejar els discurs amb un unànime “Visca les engrunes!”. Acabada la ficció, es va anar en cercavila fins l’oficina d’atenció al públic d’Aqualia a Roda i s’hi va deixar penjada una pancarta on es donava una sarcàstica benvinguda a Aqualia.
Una concessió recorreguda al contenciós administratiu
Des de l’1 d’octubre que Aqualia gestiona el servei municipal d’aigua de Roda de Ter. La concessió és per 15 anys prorrogables. El concurs d’adjudicació es troba actualment recorregut als tribunals contenciosos per Sorea, una de les tres altres empreses que s’hi va presentar. Aquesta societat, del grup Agbar, de fet, és la que gestionava des de mitjans dels anys noranta el servei municipal de l’aigua de Roda, però no en règim de concessió sinó de lloguer, subrogable en qualsevol moment. En el ple municipal del 30 de juliol on es va aprovar la concessió del servei a Aqualia, l’alcalde Jordi Serra (ERC) va manifestar que s’havien plantejat la municipalització del servei, però que finalment ho havien descartat perquè no es veien suficientment capacitats per tirar-lo endavant des de l’Ajuntament.
Després de l’acte d’ahir, Sergi Solà va voler desmentir també que l’empresa privada estigui més capacitada per tirar endavant aquests serveis, i va citar expressament el cas del Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya (Congiac), una entitat pública de base associativa que ja està gestionant el servei en diversos municipis de Catalunya prescindint així de les concessions privades que l’hipotequen durant diverses dècades. Solà va citar el cas de Vic, on l’empresa Aigües Vic té la concessió per 99 anys.
Va manifestar la intenció del GDT de “fer aflorar el debat” i que la població sàpiga d’on ve l’aigua que li surt de l’aixeta i quin cost té per a les arques públiques. “L’aigua, com la vida, no és una mercaderia, i amb les concessions privades ens trobem amb una contradicció fonamental per a l’interès comú, que és que quant més aigua es consumeixi, més beneficis tindrà l’empresa privada”, va afegir Solà. Va animar la població a exigir als seus ajuntaments la remunicipalització de l’aigua. “Si nosaltres no insistim ells no ho faran, ja que fins i tot molts ajuntaments d’esquerres cauen en el parany de la privatització per pur possibilisme”, va concloure Solà.
Denuncien les clàusules "molt beneficioses" per a les empreses
Des del GDT, membre de la plataforma L’Aigua és Vida, consideren “abusiu” el fet que el contracte de concessió de l’aigua de Roda de Ter sigui per 15 anys prorrogables. Un fet que no és gens excepcional en els ajuntaments catalans. També consideren que els contractes solen incloure clàusules molt beneficioses per a les empreses, ja que quan se n’hi inclouen a favor de l’interès general, “passen a ser poc atractives per als operadors privats”. No és el cas de Roda, on les empreses dels grups Agbar i FCC fins i tot se les tenen als tribunals per gestionar l’aigua de la població, de 6.133 habitants.
En el manifest també desmenteixen l’argument esgrimit repetidament per molts ajuntaments que la complexitat tècnica i la capacitat per gestionar aquests tipus de serveis fan que només tinguin sentit en mans privades. “Ans al contrari”, diu el manifest, que continua: “La gestió privada comporta abandonament de les infraestructures, dades poc fiables sobre els clients i recurs hídrics degradats”.
Un dels primers signes negatius, afirma el GDT, és la pèrdua per part de l’administració del control sobre els coneixements tècnics del sistema i el nivell exacte dels beneficis. Una gestió pública de l’aigua, conclouen, és una opció viable que ja s’està duent a terme en diversos municipis europeus, i citen els exemples de París, Berlin, Rennes o Niça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada