En l’actualitat els moviments específics anarquistes de síntesi mostren en general una considerable indigència política teòrica i pràctica i també organitzativa, Aquesta situació porta arrossegant-se en el nostre país més de tres dècades. Cada organització, grup o individualitat es dedica al seu ‘nínxol’, amanit tot amb estèrils personalismes on no hi ha lloc a la mínima autocrítica. De tant en tant es planteja la necessitat d’una certa coordinació que no arriba mai a fer-se realitat i així cada ics temps una generació militant queda frustrada i desapareix. Per retornar a començar de nou al cap d’un temps, una mena de treball de Sísif per al no res.
Sembla com si el moviment anarquista no fes anàlisi política de la realitat que ens toca viure, ni tampoc una anàlisi del què volem fer per canviar aquesta actual societat capitalista i estatista. Per exemple col·lectivament , no som ni a l’avantguarda ni la rereguarda dels moviments socials; solem jugar el paper de seguidors acrítics o hipercrítics o simplement ser absents en moviments com en el cas del 15M o de les mobilitzacions massives per la independència catalana que en ambdós casos ens porta a la total marginació social.
Quant parlem de manca d’anàlisi política no diem pas que el món llibertari no sigui ric en un seguit d’aportacions històriques valuoses i a tenir en compte, encara que sovint acabin en “-ismes” que tot i sent alternatives no ho son de forma col·lectiva.
El fet que el proletariat industrial hagi minvat a causa dels canvis que es van produint en el mode de producció capitalista, el procés de proletarització de la societat es cada cop més brutal. L’objectiu del programa anarquista ha de ser la revolució social, i aquesta, malgrat els liquidadors de la classe obrera, serà obra de les masses de treballadors assalariats en augment a tot el món.
Pensem que parlar de plataformisme anarquista avui a casa nostra, vol dir intentar trencar amb un present fet de rutines inoperants d’ ”ideologia” anarquista negadora de la praxi de l’anarquisme.
La plasmació actual d’aquest model anarquista no solament pot ser vàlid sinó que en gran part manté una plena vigència en gran part dels punts de la proposta originaria de la Plataforma de 1926:
Elaborar un programa d’Unitat Teòrica per l’anàlisi de contingència de l’organització davant la realitat social canviant.
Assolir la Unitat Tàctica amb les corresponents adequacions estratègiques.
Garantir la responsabilitat col·lectiva cada individu ha de respondre davant de l’organització dels seus actes i aquesta davant els seus integrants.
Estructura i funcionament de tipus federal basada en el principi federatiu de lliure federació de federacions.
El paper fonamental atorgat a la lluita de classes per tant cal afavorir la conscienciació i l’autoorganització col·lectiva.
Optar per l’anarquisme comunista conseqüència de l’anterior i com element pràctic de la revolució social.
Superació de la democràcia i de l’Estat burgès com instruments classistes de dominació.
Considerem que cal afegir ara i aquí l’alliberament nacional i social dels pobles.
En cap cas aspirem a la creació de cap nova organització amb afany exclusivista, ans al contrari pensem que cal possibilitar la confluència de varies organitzacions anarquistes diferents en un mateix marc territorial.
Finalment considerem aconsellable crear xarxes de coordinació de tipus plataformista per aprendre d’altres experiències i per treballar solidàriament de manera internacionalista.
Barcelona, 5 d’octubre de 2013
La comissió organitzadora
[comissiorelacions@gmail.com]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada