[22/10/2013] LA GATINADA NEGRA
Rosa Luxemburg es va preguntar en el seu moment allò de reforma o revolució. També va deduir que el capitalisme entraria en decadència, cosa que es va iniciar plenament fa cent anys com demostrà la guerra interimperialista mundial de 1914-1918, seguida de la guerra de 1940-1945. Ara mateix, en temps de segona i potser definitiva segona gran depressió capitalista mundial i esclerosi galopant d’aquest sistema hegemònic, hi ha uns límits manifestos de la democràcia contemporània, denominada representativa i que solament constitueix la dictadura burgesa classista per mitjà del parlamentarisme i les urnes del Capital, mentre creix el descrèdit institucional del poder constituït i també dels partits de l’arc parlamentari, els quals, amagant-se sota el paraigua de la denominada democràcia, a la pràctica, el que fan realment consisteix en la desactivació des d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions, parlaments i governs o la neguen en la seva actuació del dia a dia.
Per això, no veiem la gent de LA GATINADA NEGRA en el denominat “procés constituent” que promou Oliveres i Forcades cap mena de revisió general del concepte i la pròpia història de la denominada democràcia, un model burgès totalment esgotat en la mateixa lluita de classes on l’Estat i la Generalitat criminalitzen les vagues salvatges, apliquen la militarització a l’entorn d’obres nocives per l’espècie humana i els éssers vius com ara en l’afer de la MAT, reprimeixen les convocatòries obrers o populars no comunicades amb prou antelació als organisme d’Interior o Ordre Púbic, per posar uns exemples del dia a dia d’aquesta democràcia burgesa, un règim i un sistema que cal superar per mitjà de la transformació social EN COMPTES DE PREDICAR unes eines espatllades d’una impossible depuració de la democràcia capitalista i les seves institucions, ja que és impossible aconseguir una última reforma o qualsevol tipus de possibilitat de millora d’aquesta democràcia representativa burgesa, cosa que han demostrat novament i darrerament les contradiccions i els límits polítics de moviments socials com ara el 15-M, quan el que cal és conquerir una altra forma d’organitzar la societat més enllà del capitalisme que patim i les seves institucions.
En aquest sentit, cal pensar i inventar altres formes socials i polítiques diferents de les contemporànies en el fer, l’ésser i on es pugui viure plenament en harmonia amb els sistemes naturals i els vius dins el procés comunista llibertari. Per això cal bastir des de la base autoorganitzada un reagrupament comunista llibertari que fomenti ara mateix un front revolucionari anticapitalista de classe extraparlamentari i que sigui plenament assembleari.
Arcadi i Teresa actors secundaris de l’espectacle domèstic del Capital
Amb una publicitat mai vista en aquesta trista i miserable societat mediàtica autòctona, Arcadi i Teresa, catòlics actius, van presentar, amb tota mena de detalls i per televisió, el seu anomenat “procés constituent”, una ‘marca blanca’ stalinista de debò disfressada de ‘verd’ i amb tics socialdemòcrates tronats que encarna ICV, una burocràcia que després del seu galdós pas pel tripatit Departament d’Interior de la Generalitat, amb els imperdonables episodis de Saura i Boada, els dos Joan d’Iniciativa, de Duran i Pòrtulas a més de la repressió descarada contra el moviment esquat, ara apareix com aprenents poca-soltes de moviments socials, com ara les PAH catalanes i el 15-Men procés de descomposició natural.
Just en el moment en que CUP/EA podria desplaçar de l’arc parlamentari i els ajuntaments la representació institucional d’ICV apareixen en escena Teresa i Arcadi en forma d’estat major de savis de Vilatrista que llença el passat mes d’abril una proposta al vent, un brindis al sol en temps de turbulències capitalistes, un brindis que va aplegada menys de mil persones, la majoria observadores, en un acte a Montjuic l’altre dia.
Tot va començar en un acte propagandista organitzat per la Fundació Nous Horitzons d’ICV. Ràpidament, Joan Herrera, d’Iniciativa, declarava la seva simpatia vers la crida per una coalició electoral d’ICV-EUiA amb la CUP/EA que havien fet Forcades i Oliveres, mentre aquest darrer feia explícit l’objectiu d’aplegar aquestes formacions parlamentàries en un “procés constitucional” català de cara a les properes eleccions autonòmiques.
En aquest manifest de Forcades i Oliveres no hi surt el terme “capitalisme”, en canvi, queda clar que es tracta de fer volar coloms i escampar flocs a fi de proposar un impossible capitalisme de “rostre humà”. Forcades i Oliveres simplement proposen aplegar vots d’ICV-EUiA i CUP/EA en una contesa electoral autonòmica sota el pretext oportunista de posar-se al servei de moviments que volen aturar desnonaments d’habitatges, implicant Marta Afuera, de la PAH Girona; les retallades, implicant sindicalistes, com ara Josep Bel, de CO.BAS; o els pressupostos neoliberals de la Generalitat.
LA GATINADA NEGRA pensa que el denominat “procés constituent” tracta, essencialment, de repetir una coalició electoral parlamentària enfocada a l’acceptació del possibilisme dins el marc enquadrat en el sistema hegemònic i el règim nociu que patim, cosa que ja va fer ICV-EUiA amb Maragall i Montilla, allò de Joan Saura amb els Mossos d’Esquadra contra el moviment obrer, estudiants en lluita i esquats, o els acords parlamentaris en les privatitzacions del sistema sanitari català així com en els principals eixos de la LEC, quan el que cal és trencar amb el capitalisme.
No gràcies!
Josep Vendrell (ICV-EUiA) el passat 13 de març en la seva interpel·lació al Govern de la Generalitat sobre l’estabilitat pressupostària de la Generalitat de Catalunya i el deute deixava ben clar el tema en la seva coalició electoral stalinista de debò ‘verd caqui’, tot dirigint-s’hi a Mas Colell (“Si vostè m’ha escoltat bé jo no he dit ‘no pagui’, jo li he dit ‘és necessari en aquests moments renegociar, plantejar la renegociació, amb les entitats financeres”) cosa que entra en contradicció amb la posició de la CUP/EA quan en el decurs del darrer debat de política general en el Parlament de Catalunya va afirmar textualment “no cal pagar el deute”. A més, al programa de la CUP/EA es defensa el tencament amb la Unió Europea mentre ICV-EUiA vol mantenir-se en el marc d’aquesta eurocràcia “per reformar-la”. Per això, el manifest de Forcades i Oliveres no deixa de ser una ‘marca blanca’ d’Inciativa, doncs la seva estratègia, repetim, consisteix en intentar desestabilitzar el moviment social més avançat en la lluita de classes per aconseguir que una futura república catalana pugui també aconseguir la independència de la Unió Europea, l’Europa del Capital i les guerres imperialistes de la NATO o els USA aliats a altres estats imperialistes occidentals, i poder gaudir plenament d’un socialisme autogestionat i autogestionari vers el necessari comunisme llibertari de l’espècie humana a nivell universal i planetari. De fet, el “programa de mínims” de Teresa i Arcadi no passa de propugnar d’un impossible “rostre humà” del capitalisme enfront l’anticapitalisme socialista revolucionari d’acció directa col·lectiva vers el poder absolut dels consells obrers, estudiantils i milicians de la revolució social.
A canvi de què?
L’argument de moda vers Forcades i Oliveres, que fins i tot va provocar un debat intern a associacions autònomes de base com ara ATTAC Catalunya, constitueix en que la metgessa i monja benedictina aplega al seu entorn, per raons mediàtiques, gent en les seves actuacions públiques, gent que busca líders globals i alternatives de vida. Però, a canvi de què? A canvi d’acceptar que en plena malaltia terminal del capitalisme i l’augment de les seves nocivitats a casa nostra s’avorti durant uns temps l’alliberament nacional català en una transformació revolucionària socialista autogestionària a partir de la construcció des de la base d’un front anticapitalista revolucionari extraparlamentari de classe explotada i oprimida que la joventut combativa considera urgent i necessària com demostren les mobilitzacions socials, cada vegada més contràries a l’existència del sistema capitalista i les seves nocivitats, pròpies de la seva decadència manifesta. En comptes de construir unitat obrera des de la base i per la mateixa base a fi de construir el socialisme autogestionat i autogestionari ens trobem davant un intent de recol·locació d’Iniciativa i la seva burocràcia stalinista de debò tot fent l’abraçada de l’ós als intents de construcció política i social a la seva esquerra. Aquí hi trobem el paper polític d’actors secundaris, com ara Teresa i Arcadi. I si no aconsegueixen aquesta maniobra burocràtica i oportunista, per més suport mediàtic burgès que hi hagi, aleshores, Iniciativa i els seus aliats oportunistes de la contrarevolució de l’esquerra del Capital encapçalaran una campanya per esterilitzar la ruptura social revolucionària reconduint la situació crítica de l’hegemonia burgesa vers una impossible reforma del propi capitalisme a casa nostra, com ja va fer l’invent d’aquell PSUC històric entre el 19 de juliol de 1936 i el 3 de maig de 1937 al costat de la burgesia catalana a fi de salvaguardar els seus privilegis en una situació col·lectivista, cosa que ara es vol tornar a repetir, al nostre entendre, amb formulacions sense sang proletària, més subtils i fins i tot es deixen enganyar formacions de l’extrema esquerra, com ara Revolta Global, En Lluita o Corrent Roja.
Davant la integració en el camp stalinista del POR, aliat fidel del PCC dins EUiA i amb un diputat autonòmic a la mesa del Parlament de Catalunya, i l’entrega oportunista de Revolta Global i En Lluita als braços de Teresa i Arcadi en el marc trotskista pràcticament sols trobem l’oposició de Lluita Internacionalista enfront la jugada de truans d’ICV, Teresa i Arcadi. De fet, quasi tota l’extrema esquerra del Capital segueix Forcades i Oliveres.
No tenir en compte un procés que es desfarà en el decurs de les properes batalles de la lluita de classes
El denominat ‘procés constituent’ de Teresa i Arcadi ara mateix és simplement un globus sonda temporal d’Iniciativa que es desinfla en el dia a dia. Gent, no cal tenir en compte aquest espectacle i seguim anant per feina. Però, per acabar aquest relat considerem necessari explicar críticament el discurs d’aquesta formulació decadent. Així, el 4 d’octubre al diari ‘Ara’ Forcades deia a Basses: “... jo vull sortir al pas d’aquest estereotip de que la iniciativa privada dins del capitalisme és on té més marge de maniobra i qualsevol altre alternativa es veuria reduïda [...]. No, si fos així seria capitalista [...] jo estic per la llibertat i per la iniciativa privada, [...] iniciativa privada no equival necessàriament individual” i reivindica l’exemple del seu monestir i la ceràmica de fan. La monja benedictina proposa com sortida actual “estimular el cooperativisme, [...] que és el que sempre han fet els empresaris i empresàries, associar-se perquè hi ha interessos comuns...” i conclou amb un exemple de pagament de salaris on afirma que aquest sistema és “èticament insostenible”, cosa que vol dir que Teresa pensa realment que l’explotació i l’opressió capitalista es tracta únicament d’una qüestió ètica, potser cristiana o evangèlica, de la humanitat, res estrany en una persona que pertany a un estament institucional com ara la xarxa d’un estat absolutista i teocràtic com ara el Vaticà on regna una política gens ètica. Donat que Forcades considera que la seva alternativa no vol reduir les iniciatives empresarials privades, ni en els mitjans productius, és a dir, el fonament del mateix sistema del Capital, el treball assalariat i la dictadura de la Mercaderia, no tant sols la justícia o la injustícia social, qüestió que es podria interpretar com una indicació teològica de Teresa.
La coalició electoral que proposen aquests actors secundaris de l’espectacle electoral del Capital en temps de turbulències econòmiques mundials no passa de ser una impossible gest de reforma vers un capitalisme ètic o de “rostre humà”. El mateix va exposar Teresa en una entrevista amb Mònica Terribas, on deia que en el “procés constituent” hi cabien persones de dretes. A l’acte de Badia, al Vallès, Teresa va arribar a fer una crida als empresaris a participar en el “procés constituent”. I, per postres, el 14 d’octubre, a la televisió ‘Cinco’, Teresa declarava que respectava la llibertat d’expressió de l’espectacle espanyolista, que avui mateix sabem pels media que va organitzar el CNI, del 12 d’octubre, el Pilar, a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Amb això està tot dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada