Esquerra Republicana presenta la querella a la justícia argentina contra el crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputats d'ERC
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/10/2013
Girona (Gironès).-
El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, presenta a Buenos Aires una querella en nom d'Esquerra Republicana contra l’Estat espanyol pel Crim contra la Humanitat que va representar la mort del president Companys en el 73 aniversari del seu afusellament, el 15 d’octubre de 1940.
Tardà ha destacat que 'tard o d'hora havia de passar el que està passant, que un cop tancades totes les portes per fer justícia a l'Estat espanyol s'ha de recórrer a la justícia universal per fer justícia sobre els crims del franquisme i acabar amb el conegut com a model d'impunitat espanyol que s'empara un cop rere altre en la Llei d'Amnistia per tancar una xarxa de silenci sobre el franquisme i obstruir l'acció de la justícia'.
Tardà ha insistit que 'el model espanyol és una anomalia que queda palesa en el fet que es declari competent per perseguir dictadures d'altres estats i tanqui una cortina de silenci i de reiterada obstrucció a la justícia sobre els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura feixista a Espanya'.
L’Estat espanyol, encara ara, entrat el segle XXI, es nega a reparar les víctimes del feixisme i jutjar els responsables materials dels fets. Sobre la base de la vigent llei preconstitucional d’Amnistia de 1977, que el Govern espanyol es nega a derogar malgrat les demandes en aquest sentit arribades d’arreu (fins i tot en 2002 s’hi afegí l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans) per haver equiparat víctimes i botxins i incomplir la normativa internacional de Drets Humans.
A diferència de totes les democràcies que van patir passats totalitaris, l’Estat espanyol no ha metabolitzat el passat amb la reparació de les víctimes de la Dictadura i ha defugit d’enfortir els valors democràtics de la societat per tal que mai més res de tot allò pogués tornar a passar. El govern del PSOE va blindar la impunitat amb l’aprovació de la Llei de la Memòria de l’any 2007, negant jurídicament la condició de víctima a les persones represaliades, declarant legals els tribunals de la Dictadura i, en conseqüència, legals també les seves sentències.
El president de Catalunya Lluís Companys, la personalitat de major rang institucional elegida democràticament afusellada a Europa, així com milers de demòcrates antifeixistes perseguits, ni tan sols han vist anul·lades les seves sentències.
A pesar de totes les dificultats i malgrat els impediments sorgits d’alguns estats, entre els quals i de manera preeminent l’espanyol, la causa de la justícia universal creix. A Nuremberg no es va tancar cap porta sinó que es van obrir totes les categories penals imprescriptibles de Crim contra la Pau, Crim de Guerra i Crim contra la Humanitat. Posteriorment, Nacions Unides les va consagrar com a dret internacional i justícia universal i, avui dia, han esdevingut un veritable valor de civilització.
Tal com ha explicat Joan Tardà, “recentment, en nom de la justícia universal a la República argentina es va obrir una causa contra l’Estat espanyol. Esquerra Republicana aquest 15 d’octubre s’hi persona per Crim contra la Humanitat per l’assassinat del president del partit i Catalunya, aportant alhora proves testificals de l’afusellament de 45 alcaldes del partit republicà i de dos diputats del mateix, en entendre que, quant al pla d’extermini dels càrrecs electes d’Esquerra, els tribunals argentins poden exercir la seva jurisdicció conforme al dret penal internacional. En definitiva, atenent al fet que en la data dels fets, aquests ja es trobaven prohibits pel dret internacional”. “La querella catalana dins la causa argentina obre la porta a que les víctimes del feixisme espanyol puguin trobar en la justícia universal una finestra de veritat, justícia i reparació. Volem aprofitar l'ocasió per contribuir a la dignificació de la democràcia encausant tots els responsables dels crims del franquisme, no només en temps del franquisme sinó els que han contribuït a la manca de reparació obstruint la justícia, és a dir els responsables tant per comissió com per omissió. Orfes encara d’un Estat català que ja hauria jutjat els responsables dels Crims contra la Humanitat infringits als nostres conciutadans represaliats, els valors democràtics s’obren pas a través de la justícia universal, ara, a l’Argentina” ha reblat.
La querella, que ha estat redactada pels lletrats Gemma Calvet, Jordi Cortada i l'advocat argentí César Sivo, i que ha comptat amb la col·laboració del Equipo Nizkor, s’ha presentat a registre aquest dimarts 15 d'octubre al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal núm.1 de Buenos Aires adreçat a la jutgessa Servini de Cubria que instrueix el cas.
Coincidint amb la presentació de la querella s'han organitzat actes al Casal Català ‘Quatre Barres’ de la ciutat argentina de Morón, al Casal ‘Catalunya’ de Buenos Aires, al Casal dels Països Catalans de La Plata, a la Universidad Nacional de La Plata, i una trobada amb la Comissión de Derechos Humanos y Garantías del Parlament argentí que presideix el diputat Remo Carlotto.
Comarques Gironines
Cal recordar que la querella en referència a aquestes víctimes del franquisme hi ha deu alcaldes de les comarques gironines d’ERC, alguns membres de la CNT-AIT, i el diputat del Parlament de Catalunya per ERC de Sant Feliu de Guíxols Josep Pou i Fàbregas. Alguns dels alcaldes empordanesos són familiars llunyans de membres d’aquesta redacció de Tramuntana Vermella Mail, cosa que volem senyalar com a persones específicament afectades per vincles de parentiu, com ara en els casos d’Ullastret i de Sant Pere Pescador.
Alcaldes víctimes del franquisme de les comarques gironines:
1.- Pere Pagès i Gasch, alcalde d’Alp (Cerdanya) d’agost a setembre de 1936 que va ser condemnat a mort pel franquisme el 30 d’abril de 1940.
2.- Dídac Garrell i Tauler, de Palamós (Baix Empordà) de febrer a octubre de 1936, militant d’ERC.
3.- Francesc Campà i Viarnés, de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) de febrer a octubre de 1936, militant d’ERC afusellat el 16 de març de 1939.
4.- Bernabé Llorens i Collel, de Sant Feliu de Guíxols d’octubre a novembre de 1936, militant d’ERC afusellat el 16 de març de 1939.
5.- Pere Saló i Valls, d’Ullastret (Baix Empordà), militant d’ERC i la CNT afusellat el 28 de 1939.
6.- Josep Torrent i Maspoch, de Verges (Baix Empordà) des d’octubre de 1936, militant d’ERC i la CNT afusellat l’11 de maig de 1939.
7.- Pere Roure i Casamitjana, alcalde de Montagut de Fluvià (la Garrotxa) d’octubre de 1936 a febrer de 1939, pena de mort l’11 de maig de 1939.
8.- Josep Calm i Aulines, de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) de febrer a octubre de 1936 per ERC.
9.- Joan Costabella i Torres, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) de febrer de 1936 a maig de 1937, pena de mort el 31 de maig de 1939.
10.- Lluís Mon i Pascual, alcalde de Santa Coloma de Farners (la Selva) d’octubre de 1936 a abril de 1937, militant d’ERC afusellat l’11 de maig de 1939.
El diputat del Parlament de Catalunya
Josep Fàbrega i Pou, diputat al Parlament de Catalunya des de les eleccions autonòmiques de 1932 per ERC va ser afusellat pel franquisme el 12 d’agost de 1939.
Més informació:[http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-republicana-presenta-la-querella-a-la-justicia-argentina-contra-el-crims-del-fran#sthash.S3KR8rDt.dpuf]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada