Ahir, dia 3 de setembre em vaig apropar al Mas Castelló, la nova zona ocupada a la província de Girona. Haig de dir que visc molt a prop i que m’interessa la lluita ecologista, en aquest cas contra la MAT. Hem arribat a un punt en que això de la energia , com quasi tot, avui dia es fa per uns quants, mentre que la majoria de la població ha de patir aquestes grans infraestructures que passen de llarg. Tot es fa a l’engròs. L ‘AVE, la MAT i ara també el FRAKING.
Crec fermament que hem d’anar mes lentament,” piano, piano”, pensant be que ens reporta tot això i el perquè. I mes quant del que es tracta es d’estalviar l’ energia que traiem d’aquest petit planeta (sembla que els politics ni s’ho plantegen). La riquesa no es pas tenir mes, la riquesa es altra cosa. I ja paro que em poso romàntica
Mas Castelló és a un paratge preciós, aneu-hi i pugeu a la seva terrassa, veureu el macis del Montgrí i una mica de mar al est, i a l’oest el Rocacorba i el Pirineu. La gent que hi era em va rebre molt be i vam estar parlant d’això, de les preses , i de com podia ser que un propietari amb tant de diners, o això suposàvem, havia deixat quasi caure una casa tan preciosa.. Hi ha gent que en te tant que no ho valora , son rics aquests?, o son merdes?
El “ditxós” propietari es veu que es un alt càrrec del Port de Barcelona. A aquest ,segur que no li han calcat la reforma laboral i poder agafa cada dia l’ AVE a Madrid. A mes no el preocupa tenir una casa buida, quan hi ha gent que ha de deixar la seva perquè no la pot pagar. Ajo y Agua. Això és el que se suposa que hem de fer la gran majoria, les que ens hem de moure per tal d’anar sobrevivint , dia rere dia. Doncs ja n’estic farta.
Poder a hores d’ara aquest mas te un altre nom, l’estaven pensant . Vaig seguir amb la meva particular volta pel territori, entre el Pla de l’Estany, el Gironès i l’Empordà i surto a la carretera de l’Escala per agafar la petita carretera que va a Viladasens i Fellines i així, poder fer una visita al campament. No em vaig trobar policia, que era el que m’esperava, si mes no a la sortida del camí del Mas. Res, ni un ànima , ni una furgoneta. Tampoc la vaig trobar a l’entrar. Vam pensar que com que tampoc poden fer gaire fins que no surti el judici, prèvia denúncia , no tenien res a fer. Espero que trigui molt i mentre tant poder organitzar-nos.
Segueixo conduint fins a Fellines. Situació surrealista.: control de 5 mossos a l’encreuament amb la carretera de Viladasens. Si heu passat mai per aquí, veureu que es una petita carretera on has de parar si passa un tractor.
¿És vostè veïna?. Sí, visc aquí a la vora.
Em miren el cotxe
Passi, passi
A uns quants metres, l’acampada, i una mica mes enllà, la casa. Tant , el terreny com la casa, les han deixat dos germans pagesos de la zona i que també miren de lluitar contra la MAT, que li passarà ben be per sobre. Sembla que el campament el desfaran per anar-hi totes cap el Mas. Em vaig trobar a un amic, a qui els mossos van identificar uns dies abans. Com sempre, a part de demanar el DNI el van tirar a terra i li van posar el genoll a sobre. Que valents! No calia , però els merdes d’abans necessiten els seus gossos
Torno cap a casa per la NII, i m’ hi trobo un altre control. Semblen calcats i em tornen a dir exactament les mateixes paraules
…….passi passi
Al Mas vaig deixar alguna vianda que tenia per casa, però veig que falten eines de tot tipus, cadires, taules. Poder mantes , que comença a refrescar a les nits.
Animo a totes a fer una visita, segur que l’agrairan.
Salut i fora la MAT de les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada