Espionatge URSS de la base USA del Pení els any 1958-1959
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/09/2013
Cadaqués/Roses (Alt Empordà).-
L'espionatge connexió Europa de l’Est en la guerra freda entre 1958 i 1959 a Cadaqués (Alt Empordà) sobre els acords Eisenhower i Franco de 1953 i EVA-4 a la muntanya del Pení, a Roses (Alt Empordà) va planejar amb episodis de misteri.
Tot començà l’any 1958 amb l’aparició d’una parella intel·lectual que deia que era de la República Federal Alemanya a l’hotel de ca la Nieves, al carrer del Port de l’Escala (aleshores carrer ‘Caidos por la Patria’), quan es començaven les obres de construcció de l’estació de radar EVA-4 sobre el Pení per part de les forces armades nord-americanes, una base militar USA que es va inaugurar l’any 1959 i que aplegava 157 soldats nord-americans, dels quals 57 eren oficials, i 136 civils ciutadans USA, tot plegat personal de la USAF.
Una pintora i fotògrafa, molt intel·ligent i encantadora, i un suposat advocat que volien saber llegir i parlar en català, ja que parlaven correctament castellà, francès i alemany. A l’Escala van fer amistat amb l’ambient de la platja de les Barques o antic Port. Poc a poc van buscar persones que tenien connexions personals amb gent popularment ben integrada de Cadaqués, concretament de l’entorn de Salvador Dalí, Gala i, també, la senyoreta Moritz, de la cervesera de Barcelona, fincada en aquell racó de cap de Creus.
Seguidament, després de llogar una casa al centre de Cadaquès, la suposada senyora alemanya va instal·lar-hi un laboratori fotogràfic sofisticat mentre dibuixava i pintava el territori de l’entorn. Hi ha testimonis que en poques setmanes d’estança a Cadaqués la parella parlava català.
En aquest context l’artista plàstica va fotografiar Salvador Dalí junt amb el pescador Perico Marqués Riera, dit En Barret, un dels darrers experts en la pesca amb el traire a la Costa Brava, com apareix en la fotografia d’una postal a Portlligat acompanyat per Dalí i amb la gorra al cap. Segons el periodista de Garriguella i membre de la redacció del diari del comte de Godó,
Josep Playà Maset, en l’edició del passat dimarts 27 d’agost, aquesta famosa postal, que va ser editada per en Pepet Costa, dit Pepet d’en Sebi, que la venia a la seva botiga de queviures, correspon a 1950 o 1951, quan, realment, es va imprimir a Figueres l’any 1958 o 1959, durant la construcció de la base del Pení. Tot això després del desastre de la congelació de les oliveres de Cadaqués i altres indrets de l’Empordà per la Candelera de 1956. A la postal hi ha una olivera de Dalí que aquest, amb amor, va aconseguir salvar a Portlligat. Dalí tenia un especial interès en fer sortir a la postal una olivera recuperada.
La suposada senyora alemanya feia diapositives, amb un vidre a cada banda de la pel·lícula, que regalava a persones del seu entorn i que encara circulen a la comarca. De fet, una persona que ajudava la parella en les seves excursions antropològiques va deduir que la fotògrafa feia microfilms de les obres a la base USA del Pení abans de la seva inauguració. Un matí, la parella va trobar anar a trobar aquesta persona, empresona més d’una vegada pel franquisme, i en un impuls d’amistat va revelar que estava vigilada per la Guàrdia Civil i pels serveis americans a causa del seu treball d’espionatge pel bloc de l’Est europeu. I així van desaparèixer, sense deixar cap rastre. Tot apunta que tenien passaport alemanys federals falsificats i que ja coneixien d’antelació la llengua catalana. L’estada a Cadaqués pel català fou simplement un pretext.
El periodista Josep Playà tracta de la mort d’en Pepet Costa, penjat d’un balcó, durant una gran nevada, la nit de Nadal de 1962, quedant com un ninot de neu.
No seria gens estrany que els serveis de GLADIO o la mateixa CIA pengés en Pepet a causa de la seva relació amb la parella suposadament alemanya. Però, la persona que coneixia l’activitat d’aquests espies de l’Est mai va ser descoberta ni interrogada. Tampoc Salvador Dalí i el seu entorn.
L’any 1964, els USA van passar a l’Estat espanyol la base del Pení.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada