Nord-est Llibertari: Anasagasti assenyala significatius vincles familiars del líder dels atacants de Blanquerna a l'acte oficial de la Diada

dijous, 12 de setembre del 2013

Anasagasti assenyala significatius vincles familiars del líder dels atacants de Blanquerna a l'acte oficial de la Diada

Relaciona Pérez de Herrastri amb el ministre de Defensa, el representant espanyol a la UE i la secretària general del CNI

[font: Vilaweb 12/09/2013]

Iñaki Anasagasti ha fet una sèrie de piulades al seu compte on posa de relleu les relacions familiars d'Iñigo Pérez de Herrastri, el líder dels atacants a l'acte oficial de la Diada. Les piulades volen remarcar que no estem al davant d'un personatge marginal sinó algú molt ben connectat.

Pérez de Herrastri és cosí del ministre de Defensa espanyol Pedro Morenes i cunyat de Iñigo Méndez, secretari d'Estat per a la Unió Europea. Una germana de Méndez, Beatriz, és la secretària general del servei espanyol d'espionatge, el CNI.

Iñigo Pérez de Herrastri és fill d'un Grande d'Espanya, Ramon Pérez de Herrastri i Narvaez, XIV marquès d'Albaida i de Begoña Urquijo i Álvarez de Eulate, una de les filles del marquesos de Bolarque. La seva mare va ser durant anys tresorera d'Alianza Popular, el partit antecedent de l'actual PP.

Pérez de Herrasti fa molts anys que forma part del nucli de la ultradreta espanyola, com a líder d'Alianza Nacional i impulsor de la plataforma Asamblea de Unidad Nacional. L’any 2000 va ser detingut i condemnat a 14 anys de presó per possessió d’armes i material per fabricar explosius. Els seu objectiu era atemptar contra familiars de presos d’ETA que viatjaven a Madrid de visita als centres penitenciaris.

Mira també els videos:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4143252/20130911/grup-dextrema-dreta-irromp-delegacio-generalitat-madrid.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4143532/20130912/anasagasti-assenyala-significatius-vincles-familiars-lider-atacants-blanquerna.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...