Nord-est Llibertari: Agents dels Mossos d’Esquadra barren el pas a docents i alumnes de la UdG

divendres, 6 de setembre del 2013

Agents dels Mossos d’Esquadra barren el pas a docents i alumnes de la UdG

Una desena de docents i alumnes no poden entrar a l’acte del conseller Mas-Collel.
La PUDUP denuncia l'agressió governamental a l'ensenyament superior públic.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/09/2013
Girona (Gironès).-

Una desena d'alumnes i docents van veure restringit l'accés per agents del cos dels Mossos d’Esquadra a la sala de la Universitat de Girona on es va fer l'acte protocol·lari d'estrena del curs amb un discurs del conseller Andreu Mas-Collel. El curs a la UdG encara no ha començat realment però la policia de la Generalitat ja comença tenir presència activa en la vida acadèmica, igual que durant el tardofranquisme. Ara, potser, la fi del domini capitalista.

Abans, membres de la PUDUP havien criticat, en el seu acte de protesta, que hi fossin convidats empresaris i polítics, i no altres membres de la comunitat universitària.

“Jocs florals”

Abans de l'acte d'estrena, al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, més de trenta membres de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha fet un acte de protesta en contra de l'agressió al sistema universitari català. El professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Antoni Tribó ha lamentat que el curs català s'estreni amb “parafernàlies i jocs florals”, però gairebé “d'amagatotis”.

Membres de la PUDUP -hi havia representació de la UB, la UPF, la UdG i la UPC, entre altres- han llegit un manifest de crítica a l'increment de taxes, que ha provocat que uns 2.200 alumnes, el doble que fa quatre cursos, no puguin abonar la matrícula.

La PUDUP denuncia que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha apujat els preus tres cops en sis anys. Segons dades de l'Observatori del Sistema Universitari, els preus s'han encarit entre un 69% i un 291% en termes reals des del 2007. Ha parlat l'estudiant Carla Ten (Universitat de Barcelona), en representació de la nova Plataforma d'Afectats per les Taxes (PAT).

Mira també:
http://multimedia.diaridegirona.cat/videos/girona/20130906/inauguracio-curs-academic-girona-396121.shtml

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...