CELIA CASTELLANO AGUILERA / @17MN | SETMANARI DIRECTA
23/09/2013
L’emoció es palpa aquests dies a l’ambient de l’Ateneu Llibertari de Sabadell, seu de la CNT d’aquesta localitat i lloc de trobada de diversos moviments socials. Al voltant de 150 persones es van trobar dissabte 21 de setembre a la nit al local per celebrar la posada en llibertat de les cinc anarquistes de Sabadell i Avinyonet de Penedès, en presó preventiva des del 17 de maig sota l'acusació de terrorisme per ordre del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz. La nit va transcórrer entre comentaris de suport a les cinc imputades, Sílvia Muñoz, Jose Carlos Recio, Juan Jose Garrido, Yolanda Fernández i Xabier Gonzalez, que van ser rebudes amb la música punk i l'ska dels grups Exxilio, Lidia Tonas, i Intromental. Les imputades van agrair la mobilització social dels darrers mesos en pro del seu alliberament amb el crit unànime d'“Abaix els murs de les presons”.
Causes de les imputacions
123 dies han passat les cinc anarquistes de Barcelona a la presó acusats dels delictes d'enaltiment del terrorisme, pertinència a grup terrorista, depòsit de substàncies explosives i municions, captació i adoctrinament, i alteració de l’ordre públic, tal com reflecteix la interlocutòria de presó provisional. Un període penitenciari baix el règim Fies 3 BA (on ingressen presumptes membres o col·laboradores de bandes armades) amb més de 20 hores diàries d’aïllament absolut. “Llegeixes molt i escrius molt. Sota aïllament, l’únic que pots intentar és no tornar-te boig. De vegades fins i tot penses en veu alta simplement per la necessitat d’escoltar alguna veu”, afirma Xabier González, un dels imputats.
Segons Manuel Galera, advocat de Xabier, la investigació del cas va començar al 2012 per ordre de l’Audiència Nacional, l’antic Tribunal d’Ordre Públic franquista, amb el seguiment de les pàgines web i pàgines de Facebook Front Solidari de Barcelona, Kolectivo Bandera Negra, i Cèl·lules autònomes de combat, així com els perfils de Facebook de les acusades, en què segons la interlocutòria mostren el seu recolzament als grups armats ETA i Grapo, i expressen comentaris violents contra entitats financeres, la monarquia espanyola, i diversos representants polítics. La interlocutòria sosté que les pàgines serien d'organitzacions amb una estructura i objectius terroristes reals, malgrat no s’hagi demostrat en cap moment que existeixin. L'expedient judicial consta de set toms, on es recull la investigació així com les actes dels registres de l’Ateneu de Sabadell, els domicilis de les detingudes a Les Moreres i Cantallops, i les pròpies detencions. Després d’entrar a l’Ateneu destrossant la porta, els mossos d’esquadra van decomissar vuit discos durs, documentació, i diverses banderes. “Entre el material dels domicilis els mossos van trobar gasolina, i cargols i martells a un garatge on tenim un cotxe, i un generador de llum que utilitza gasolina, com pot tenir qualsevol persona. I es van emportar roba negra, dotze coets, i llibres de filosofia llibertària com per exemple, Grups Autònoms, un document de narració històrica i perfectament legal. La persecució és una qüestió de discrepàncies ideològiques”, afirma Xabier.
Per Xabier, s’està intentant involucrar l'anarquisme amb el terrorisme, especialment arran de la desaparició d’Euskai Ta Askatasuna. “L’Estat necessita els seus grups terroristes per justificar la despesa en policia, en armes, per al control social, etc., i quan no els té se'ls inventa”, afirma Xabier. Segons Manuel Galera, en aquest cas la justícia esta sent exemplaritzant, dient-li als moviments socials que no s’expressen i manifesten inoculant la por a la repressió.
Causes de l’alliberament
A la interlocutòria de llibertat amb càrrecs, el jutge argumenta que alliberen les cinc imputades perquè no tenen encara el resultat de l’anàlisi del material decomissat. “Això es gravíssim. Perquè algú entri en presó preventiva han d'existir indicis sòlids de comissió de delictes mentre que en aquest cas han ficat a cinc persones en aïllament a l’espera d’un anàlisi d’unes proves per definir el seu delicte”, afirma Galera. Per l’advocat, la pressió social a favor de l’alliberament de les preses ha sigut determinant pel seu alliberament. Galera assenyala també que la seva posada en llibertat es una maniobra de l'Estat per evitar un greuge comparatiu amb l'actuació feixista que membres d'ultradreta van protagonitzar l'11 de setembre al centre cultural Blanquerna de Madrid, ja que possiblement els fets es saldaran amb multes de 300 a 900 euros per les imputades en el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada