diumenge, 25 d’agost del 2013

Un acte d'homenatge a la pionera de l’anarcosindicalisme de l’AIT al Nord-est Isabel Vila reuneix unes 200 persones al Teatre Fontova de Calonge

Presenten tres cançons del musical ‘IsaVel’, que s’estrenarà a l’octubre 




 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/08/2013 
Calonge (Baix Empordà).-  

Iris Vilà, l'actriu que farà d'Isabel Vila (1843-1896) al musical ‘IsaVel’, que s'estrenarà el proper 4 d'octubre al Teatre Jardí de Figueres (Alt Empordà), ha presentat aquest dissabte a la nit tres cançons de l'obra en un acte d'homenatge a la destacada militant anarcosindicalista calongina al qual han assistit  unes dues-centes persones.

En un acte organitzat per l'associació Colònico al Teatre Fontova de Calonge, Iris Vilà ha cantat les tres composicions acompanyada al piano pel mestre i compositor Antoni Mas. 

L'acte també ha comptat amb la intervenció del professor de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras, que ha ressaltat les qualitats d'Isabel Vila com a pionera del món sindical i educatiu a Catalunya. Josep M. Terricabras ha explicat que Isabel Vila representa la "millor tradició de l'humanisme" a Catalunya i ha descrit la militant anarcosindicalista calongina com "una catalana universal". També ha apuntat que el sobrenom d'Isabel Vila, dita ‘Cinc Hores’, mostra que per sobre dels ideals purs i la teoria, Isabel Vila apostava per l'acció en la seva lluita per impedir que els nens entre 9 i 13 anys treballessin més de cinc hores a les fàbriques de les comarques gironines. Al mateix temps, el filòsof també ha afirmat que era poc menys que heroic que una dona pogués fer tot el que ella va fer en un món "totalment dominat per homes".

A l'acte també hi han participat l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, que va assenyalar que Isabel Vila és "un dels grans secrets que té Calonge", i el productor del musical, Toni Strubell.

Strubell ha explicat que l'obra fa justícia a una biografia extraordinària descoberta fa quinze anys per Francesc Ferrer i Gironès -gràcies a textos de l’escriptor Carles Rahola i el federal de la insurrecció del 6 d’octubre de 1969 a la Bisbal Pere Caimó- la qual cosa demostra que hi havia dones al segle XIX que sí tenien un gran protagonisme social. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada