Comentaris d’actualitat sobre Gasset, Álvaro i els jesuïtes TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/08/2013
Redacció Girona (Gironès).-
Aquesta redacció treballa per una informació fiable en forma de revolució del dia a dia ja que això crea una taxa de credibilitat manifesta, doncs es guanya la confiança de la gent i, fins i tot, segur que aconsegueix lectors inesperats quan els nostres despatxos informatius es troben en web, blog o en paper, com ara militants de partits i sindicats de gestió i integració del Capital, agents de serveis d’intel·ligència dels estats capitalistes, com ara el CNI, i de cossos policials catalans i espanyols, entre altres lectors de tot tipus o significació.
La millor informació revolucionària és aquella que a vegades no ho sembla, com tractar de fets diversos en el sentit crític o problemes del dia a dia de les masses explotades i oprimides. No es tracta de proclames insurreccionals i punys enlaire en cada notícia, moltes vegades n’hi ha prou amb una informació clara cada dia que no dóna la premsa burgesa casolana.
Potser algú pensi que a vegades exposem possibles insurreccions proletàries properes a la Mediterrània que podrien crear frustració en les masses en cas de que el capitalisme en aquesta segona gran depressió mundial aconsegueixi subsistir a causa de la manca d’estratègia revolucionària obrera coherent i novament la classe obrera sigui derrotada i integrada al domini capitalista, encara que fos en forma de cooperatives autogestionades que mantinguin l’existència del salari i la mercaderia a causa de perdurar alguna forma de mercat.
Contestem que volem crear un bri d’esperança, doncs sense esperança no hi haurà revolució proletària possible
L’esperança revolucionària, al contrari del derrotisme socialdemòcrata que patim des de 1976 o els processos interclassistes ara hegemònics, com ara el proper Onze de Setembre i l’ANC, constitueix, al nostre criteri de crítica radical de l’economia política en que el proletariat en el sentit més ampli possible -actualment- és l’actiu subjecte històric que van reconèixer els anàlisis de Marx, Engels, Bakunin o Malatesta, el necessari bri de credibilitat quan no queden referents d’informació seriosos a nivell de masses en que confiar -no tenim un diari com ara ‘Solidaridad Obrera’ en els dies previs al 19 de juliol de 1936, doncs els canals governamentals (TV3 o TVE), para governamentals, com ara ‘El Punt Avui’, o burgesos en general NO RESULTEN, DE CAP MANERA, CREIBLES. En aquest context cal aconseguir avantsales de les notícies i la contrainformació esdevé un esgraó bàsic que dóna credibilitat a la notícia avançada.
Per la xarxa tot es difon molt ràpidament i per això cal actuar amb urgència i credibilitat al mateix temps en el ciberespai, per així poder intentar desplaçar la informació de l’Estat o de la burgesia i, al mateix temps, desacreditar els criteris dels seus agents tòxics del sistema hegemònic, concretament, una manera fàcil, encara que requereix un esforç del dia a dia, de desmuntar els productes estàndards com a mitjans predominants de consum mediàtic de masses.
José Ortega y Gasset i la perifèria
En síntesi, quan pensem en el medis governamentals o burgesos espanyols cal recordar que José Ortega y Gasset, una bona peça, que el seu pamflet ‘La rebelión de las masas’ feia de llibre de capçalera del tristament famós J. Edgar Hoover (FBI), va exclamar “España es una cosa hecha por Castilla y sólo los castellanos son capaces de comprender y que nada hay más conmovedor como reconstruir el proceso incorporativo que Castlla impone a la periferia peninsular”. Aquesta és la doctrina estatal espanyola.
Francesc-Marc Álvaro i Maquiavel
Un alter ego de Jordi Pujol, l’aplicat Francesc-Marc Álvaro, una mena de busca vides com Ortega y Gasset i que escriu a casa del comte de Godó, publicava el passat 11 de juliol al diari ‘La Vanguardia’ que els serveis secrets de presidència d’aleshores, quan governava Suárez i després de les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, per poder neutralitzar en el procés autonòmic al Principat l’hegemonia que tenien el PSC de Raventós i el PSUC del Guti aquests centres d’intel·ligència van dissenyar el retorn de Tarradellas -declarat enemic de Pujol, el PSUC i l’Assemblea de Catalunya, un òrgan interclassista que ara vol imitar l’ANC- com president de la Generalitat de Catalunya, de fet, el reconeixement d’una institució republicana de 1931, actuant així com estrategs de la Transició postfranquista els “redactors d’informes d’intel·ligència” adreçats al president del Govern espanyol per UCD. Álvaro es pregunta sobre l’actualitat del Principat i els nous informes d’intel·ligència espanyola en referència al procés nacional català. “Hi ha qui avui malda per inventar-se un nou Tarradellas”, que representi un tutum revolutum a favor de l’interès que tingui l’Estat. ¿Álvaro potser parla d’una manipulació tipus el denominat “procés constituent”, que encara l’altre dia es presentava a Olot, a la Garrotxa, impulsat per una monja benedictina de simpaties chavistes i un destacat catòlic i professor d’economia de pensament socialdemòcrata que intenten recuperar el vot de la CUP i el 15-M al mateix temps? ¿Potser aquesta operació de la monja i l’economista, a criteri de Jordi Pujol i Francesc-Marc Álvaro, es tracti d’una maquinació del CNI enfront a altres serveis que tenen consolat a Barcelona? Cal remarcar que l’aplicat Álvaro afirma que l’any 1977 “Madrid [Suárez] se sabia Maquiavel més bé que els dirigents de l’Assemblea de Catalunya [el propi Pujol, el Guti i Raventós]”.
La recuperació del 15-M pels jesuïtes
Sense gaire ressò i amb presència de Javier Solana i Josep Piqué, amb el periodista José Antonio Zarzalejos de mestre de cerimònies, a la Universitat Pontifica de Comillas, a Madrid, el passat 11 de juliol la Federació dels centres universitaris jesuïtes (UNIJES) va presentar el manifest polític ‘Per la regeneració democràtica de la vida pública a Espanya’ a cura Julio Martínez, Jaime Oráa i Carlos Losada, un intent jesuític de recuperar el 15-M, com exposa al diari ‘La Vanguardia’ Celes López, i al mateix temps acostar-se al procés nacional català, amb reformes a la Constitució espanyola, tot plegat amb el vist-i-plau del papa Francesc, com insinua subtilment Enric Juliana en l’edició del diari de comte de Godó del divendres 12 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada