Paco Ibáñez, un dels nostres que no es talla

Contra l’Església i el Poder.
Un cantautor contestatari per una “Catalunya eterna” en contra l’estupidesa.
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/08/2013 
Redacció Figueres (Alt Empordà).-  

Al festival Acústica de Figueres el cantautor Paco Ibáñez aquest dissabte durant el seu memorable concert al Teatre El Jardí  per introduir la cançó ‘Soldadito boliviano’, en homenatge al metge i guerriller argentí Ernesto Guevara, dit Che, assassinat descaradament per la CIA a les muntanyes de Bolívia, ha assegurat que el llegat del qual és malmenat per personatges polítics oportunistes com ara el difunt president de Veneçuela Hugo Chávez, que ha qualificat de “pallasso”, del qual ha deixat clar que no havia celebrat el seu traspàs, però també que no li mereixia “cap respecte”. “Jo dic el que penso. Direm la veritat sense repòs, com va escriure Espriu”, ha dit el cantautor citant el vers en català. I la veritat és que realment ha dit el que pensava sobre unes quantes coses. Així, sobre la música actual: “El 90% del que sona a la ràdio és una porqueria”. I l'imperialisme anglosaxó: “Abans morir que parlar anglès, no pel idioma en si, perquè tots els idiomes són joies, però l'ús que es fa de l'anglès és colonitzador, pur imperialisme. Hem d'expulsar els americans del nostre territori cultural”, ha afirmat per argumentar una proposta alternativa de cançó d'aniversari que ens alliberi del Happy birthday de “l'ànec Donald”. 

També ha rebut fort l'església catòlica, inclòs el papa actual, com a culminació d'una divertida anècdota de la seva infància al País Basc, entre vaques i amenaces de mort sobtada si combregaves sense confessió prèvia. I després de recordar una recent actuació a Burgos en què la seva reivindicació fortuïta d'una Catalunya per als catalans i en català va provocar “una davallada enorme de temperatura” en un públic que fins llavors s'havia mostrat molt càlid, va presentar com a últim bis l'esperada ‘A galopar’, de la qual va dir que “aquesta és una cançó de lluita contra l'estupidesa humana, contra la televisió i fins i tot contra el Barça. Ens estan menjant el coco! I jo, que estimo tant aquest país, puc dir: mori el Barça i visca Catalunya eternament!”.

L’amic i company Paco Ibáñez ha ofert un concert llarg dividit en dues parts, amb una veu encara poderosa. Ha començat amb ‘Coplas por la muerte de su padre’, de Jorge Manrique, i ha continuat amb Góngora i el seu “enemic íntim” Quevedo, Antonio García Teixeiro en gallec, Pavese en basc, Brassens, que considera “el trobador més gran que ha parit la humanitat”, en francès, Pierre Pascal en occità, Espriu en català, també García Lorca amb la guitarra de Mario Mas, Neruda i Alfonsina Storni, més García Lorca, amb ‘Mi niña se fue a la mar’, i cançons basques i sefardites interpretades amb la seva filla Alicia, i una última sorpresa: la soprano Rosa Mateu, amb la qual s'havien conegut fa poc en un sopar, cantant ‘El soldat enamorat’, del napolità Roberto Murolo. I no va faltar ‘Palabras para Julia’.