A diferencia de França, on ha estat un tema recurrent, motiu de debat i de controvèrsia. Certament hi han raons històriques per explicar-ho, hi ha una d’important: si la Plataforma es de 1926, recordem que un any més tard, el 1927 es fundà la Federació Anarquista Ibèrica (F.A.I.).
Malgrat aquest silenci sobre el tema, hi ha una excepció: a les darreries del franquisme, el mes de febrer de 1974 es va celebrar el primer congrés de la Federació Local de Barcelona de la F.A.I. sobre unes bases netament plataformistes. Malauradament la forta repressió franquista, entre altres motius, no permetrà un desenvolupament d’aquest programa.
En l’actualitat (aquest paper es de la primavera de 2013) el moviment específic anarquista es troba en la total indigència teòrica, pràctica i organitzativa. Aquesta situació porta arrossegant-se prop de tres dècades. Cada grup o individualitat es dedica al seu ‘nínxol’, amanit tot d’estèrils personalismes on no hi ha lloc a la mínima autocrítica. De tant en tant es planteja la necessitat d’una certa coordinació que no arriba mai a fer-se realitat i així cada ics temps una generació militant queda frustrada i desapareix. Tornem a començar de nou, una mena de treball de Sísif per al no res.
Sembla com si el moviment anarquista no fes anàlisi polític de la realitat que ens toca viure, ni un anàlisi de què volem fer per canviar aquesta actual societat capitalista i estatista. Per exemple, no estem ni a l’avantguarda ni la reraguarda dels moviments socials; podem anar des de seguidors acrítics o hipercrítics del 15M que en ambdós casos ens porta a la total marginació social.
Quant parlem de manca d’anàlisi polític no diem pas que el món llibertari no sigui ric en aportacions molt valuoses i a tenir en compte, encara que sovint acabin en “-ismes” que tot i sent alternatives no ho son de forma col·lectiva.
El fet que el proletariat industrial hagi minvat a causa dels canvis que es van produint en el mode de producció capitalista, el procés de proletarització de la societat es cada cop més brutal. L’objectiu del programa anarquista es la revolució social, i aquesta, malgrat els liquidadors de la classe obrera, serà obra del poble treballador.
Parlar de la Plataforma avui a casa nostra, vol dir intentar trencar amb un present fet de rutines inoperants d’ideologia anarquista negadora de l’anarquisme.
La comissió organitzadora
VEURE:
http://www.bsolot.info/wp-content/uploads/2011/03/Grup_Dielo_Truda-Plataforma_per_una_Uni%C3%B3_General_d_Anarquistes.pdf
http://libcom.org/tags/dielo-trouda
Contacte: comissiorelacions@gmail.com
Plataforma per una Unió General d’Anarquistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada