Girona és la setena província del Regne amb la franja costanera més edificada

Roses

L'informe anual de Greenpeace assegura que el Principat de Catalunya és la segona comunitat autonòmica amb el litoral més destruït


 





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/08/2013 
Redacció Cadaqués (Alt Empordà).- 

Segons se’n va fer ressò l’agència EFE la província de Girona és la setena demarcació de l'Estat espanyol que té el litoral més ocupat per la construcció. Així, l’agència exposa que segons un informe de Greenpeace, que es refereix a dades de l'any 2005, el 40% del terreny situat dins de la franja des primers 500 metres, de la llongada de mar cap endins, de la Costa Brava està afectada per l'acció de l'home, amb edificacions dins l'entorn natural. La dada curiosa, segons revela l'informe, és que bona part d'aquesta ocupació es va produir abans de l'any 1987, durant el tardofranquisme i la denominada Transició (governs espanyols d’UCD i el PSOE i autonòmics de Jordi Pujol). De fet, Girona és la tercera província que menys va créixer en aquest sentit en el període comprès entre 1987 i 2005 (governs autonòmics de Pujol i Maragall amb forta pressió del moviment ecologista català), amb tan sols un 2% d'ocupació artificial.

Dins del Principat de Catalunya, la demarcació gironina és la segona que té més superfície ocupada per la construcció, per darrere de Barcelona (58%), i lleugerament per davant de Tarragona (39%). Les províncies de la Comunitat Autonòmica del Principat de Catalunya  també se situen en la meitat en la que menys construcció hi va haver dins d'aquesta franja de 500 metres del litoral en el període 1987-2005. Si bé a la demarcació de Girona tan sols es va veure afectada un 2% de la superfície, a la de Barcelona va ser un 19% i a la de Tarragona un 11%. D'aquest estudi es desprèn, doncs, que bona part de les edificacions que ocupen a dia d'avui la façana de la Costa Brava i la resta del litoral català estan fetes d'abans de 1987, just quan el moviment ecologista català s’enfrontà, amb contundència política i social, amb els ajuntaments i governs de la Generalitat.

Per municipis, l'estudi de Greenpeace que comentem també situa una població del Nord-est de Catalunya, al Baix Empordà, dins del llista del que, amb una superfície entre 200 i 500 hectàrees, tenen una ocupació per sobre del 80%. Concretament, Castell-Platja d'Aro, amb un 83% del seu terreny edificat dins de la franja de 500 metres des del mar (cal recordar que gran part de l’edificació en aquest municipi va ser obra de l’empresa immobiliària de la franquista família gironina Veray, ara amb la seva filla Concepció com a líder del PP a Girona) es troba dins d'un grup on també hi figuren Fuengirola (95%), Benicàssim (92%), Torremolinons (90%), Cambrils (88%) o Badalona (88%).

En canvi, l'informe també col·loca dos municipis de la Costa Brava dins dels llistat dels que tenen més superfície protegida en la franja de 500 metres de la costa. Dins de la categoria de municipis amb major percentatge de protecció respecte la seva superfície total hi apareix Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà), amb un 87% de les seves 617,2 hectàrees protegides. Això, gracies a l’antiga qualificació de “monte público” de l’Estat del massís del Montgrí i les illes Medes (ara un parc natural).

També Cadaqués (Alt Empordà), al cap de Creus, dins la categoria de municipis amb major protecció efectiva tenint en compte les declaracions de Parc Nacional o Natural, se situa dins la llista dels més ben considerats.Cadaqués, amb un 73% de les seves 749 hectàrees protegides, se situa tercera de la llista, per darrere de Nijar (Almeria) i Almonte (Huelva).

Litoral destruït per la pressió empresarial immobiliària

El Principat Catalunya ocupa el segon lloc de les comunitats autònomes amb més costa destruïda durant els anys del boom immobiliari, després del País Valencià (comunitat autonòmica primer governada del PSOE i després pel PP que ja havia viscut el boom immobiliari litoral durant el tardofranquisme), segons l'informe de costes de Greenpeace. Segons les dades de l'estudi al 2013, que analitza mitjançant imatges de satèl·lit la primera franja costanera municipi a municipi, el País Valencià ocupa el primer lloc en superfície costanera total ocupada -el 51% de la seva franja costanera ja està construïda-, seguida pel Principat de  Catalunya, amb el 44%, i Andalusia, amb el 36% del seu terra costaner urbanitzat.

Greenpeace també va presentar la llista dels deu pitjors municipis en aquesta matèria, entre els quals n'hi ha dos de catalans, com ara Cubelles i Torredembarra. La llista la completen Calp (Alacant), al País Valencià; Calvià (Mallorca), a les Illes; Chiclana de la Frontera (Cadis), a Andalusia; Oliva (València), al País Valencià; Orpesa (Castelló), també al País Valencià; San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), a les Illes Canàries; San Josep de sa Talaia (Eivissa), a les Illes; Vera (Almeria), a Andalusia; i Zierbena (Biscaia), al País Basc.