TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/08/2013
Girona (Gironès).-
Josep Pla, periodista, escriptor i espia múltiple i contradictori, des de treballar per activitats insurreccionals de Francesc Macià durant la dictadura de Primo de Rivera a anar a parar a menjadora conservadora de Francesc Cambó, fer-se salvar per la FAI de Palafrugell l’estiu de 1936 que el va portar a l’altre costat de l’Albera, fer-se espia franquista a Marsella, de la mà de Cambó i passant informació de vaixells amb aliments des d’aquell port al de Barcelona que enfonsaven els submarins alemanys al cap de Creus, fugida a la Itàlia feixista i col·laboració amb els serveis d’espionatge nazis alemanys i italians de Mussolini, pas per la zona nacional franquista i estada a la redacció del diari ‘La Vanguardia Española’ a Barcelona, transformació en espia dels aliats des de l’Escala i acompanyant de pilots aliats de les xarxes d’evasió transfronterera fins als consolats de la Grans Bretanya i els USA a Barcelona, home de Duran Farell i informador del president Tarradellas a l’exili, baralla amb Jordi Pujol a la revista ‘Destino’ a causa de l’Assemblea de Catalunya i la concomitància de CDC amb el PSUC, tot aconseguint informació del sector negocis del pujolisme de la mà de Baltasar Porcel, com ara sobre Arcadi Calzada Salavedra, contra qui va intentar fer callar, de manera enrabiada, l’any 1981, en un acte al Museu de l’Empordà, a Figueres, quan aquest convergent garrotxí era president de la Diputació de Girona, de fet, va encertar de ple sobre aquest aprofitat i oportunista del sector de la compra i venda d’art plàstic. Així, properament hauran de declarar davant una comissió del Parlament de Catalunya d’investigació sobre el forat deixat a la Caixa de Girona els seus dos darrers presidents, Manuel Serra i Arcadi Calzada, així com els seus darrers directors generals, Jordi Blanc i Aleix Gimbernat. També compareixerà l’antic conseller d’economia de la Generalitat, Antoni Castells, l’antic secretari de Política Financera de la Generalitat, Jordi Pericàs, i l’antic director de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, a fi d’aclarir alguna cosa sobre el forat de 2.500 milions d’euros d’aquesta entitat financera gironina que no s’han recuperat.
La comissió d'investigació sobres les caixes d'estalvis constituïda al Parlament de Catalunya té un llarg treball per davant. Els diputats tindran l'oportunitat d'interrogar, entre d'altres testimonis, a l'anterior cúpula de Caixa de Girona i els responsables de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya que, en el seu moment, van decidir arxivar l'expedient sancionador obert a l'entitat gironina al detectar innumerables irregularitats en la seva gestió.
Caixa de Girona va desaparèixer silenciosament del mapa financer després de ser absorbida, l'1 de novembre de 2010, per ‘La Caixa’. Acabava així la història de 70 anys d'una entitat que va ser fundada per la Diputació de Girona i que va morir a causa de la seva excessiva exposició al crèdit immobiliari. Una mala gestió que va deixar un forat xifrat en 2.500 milions d'euros.
Segons va publicar EL TRIANGLE en paper, a la seva edició núm. 975, una auditoria realitzada per la Direcció General de Política Financera de la Conselleria d'Economia va demostrar que alts càrrecs de Caixa de Girona i de la seva fundació es van lucrar directament amb préstecs, contractes i subvencions concedides alegrament, així com familiars seus.
El llavors president de l'entitat gironina, Arcadi Calzada, es va inflar a vendre obres d'art de la seva galeria particular a Caixa de Girona. El vicepresident, Max Marcó, va ser beneficiari de 17 línies de crèdit i avals, molts d'ells ocultats al Banc d'Espanya. I l'expresident de la Diputació de Girona i ex vocal de l'entitat financera, Jaume Torramadé va tramitar dos crèdits pel seu partit, Unió Democràtica de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada