Nord-est Llibertari: Víctor Druillet també va participar activament en la detenció de Lluís Companys

dimarts, 30 de juliol del 2013

Víctor Druillet també va participar activament en la detenció de Lluís Companys

La família Druillet es va refugiar a Figueres després de la Segona Guerra a causa que Víctor Druillet va ser un militar i policia addicte al règim col·laboracionista de Vichy.
Víctor Druillet va tenir relació amb el policia espanyol Pedro Urraca, que va retornar el president Companys per ser afusellat a Barcelona.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/07/2013
Figueres (Alt Empordà).-

Llegim a l’edició del dilluns 29 de juliol del diari EL PUNT AVUI que l’autor de còmics francesos Phillipe Druillet va néixer a Tolosa de Llenguadoc l'any 1944, però va passar una gran part de la seva infància a Figueres (Alt Empordà), on la seva família es va refugiar després de la Segona Guerra a causa que el seu pare, Víctor Druillet, va ser un militar i policia addicte al règim col·laboracionista de Vichy. Aquestes dades eren conegudes pel fill, però el que no sabia és que el pare va participar activament en la detenció de Lluís Companys. Víctor Druillet va tenir relació amb el policia espanyol Pedro Urraca, que va retornar el president Companys.

Així, Phillipe Druillet va anar descobrint que el pare tenia molts més punts foscos dels que no es pensava, en participar en el documental de Televisió de Catalunya ‘El meu nom és Druillet’. El treball de Montserrat Besses i Pere López va aportar un coneixement inèdit de Druillet pare que va afectar tant el fill que va abandonar la gravació del documental abans que s'acabés.

Cal recordar que l’Empordà ha estat i es refugi de feixistes francesos i italians així com també de nazis d’arreu d’Europa, com ara d’Alemanya, Àustria o Bèlgica.

Quan es va crear la revista ‘Metal Hurlant’ i l'editorial Les Humanoïdes Associés Philipe Druillet en va ser un dels components.
Van participar també en la creació de Les Humanoïdes Associés Bernard Farkas i Jean-Pierre Dionnet. Druillet havia començat a publicar el seu personatge més popular, Lone Sloane, a l'editorial de Losfeld Le Terrain Vague. Després havia continuat a Pilote i finalment va ser a Humanoides on va continuar la sèrie.

Veure:
http://www.tv3.cat/videos/4492473/El-meu-nom-es-Druillet

http://www.tv3.cat/videos/4094472/El-meu-nom-es-Druillet-el-policia-frances-que-es-va-destacar-en-la-repressio-de-republicans-exiliats

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?query=druillet&amount=0&blogid=522

Llegir:
http://blogs.elpunt.cat/estevecarrera/2012/05/21/la-connexio-druillet-i-companys/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...