La PAHC de Blanes es planteja un pla d'autodefensa

La PAHC de Blanes es planteja un pla d'autodefensa.

Veu l'ordre de desallotjament de Salt com un atac que cal prevenir. 

La mesura contradiu el jutge instructor, que no veia perill en l'ocupació perquè no s'havien acreditat danys irreparables.  

Ocuparan més pisos si els fan fora  

La PAHC de Blanes va fer un Acte reivindicatiu dissabte passat .

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/07/2013 

Blanes (La Selva).- 

Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme de Blanes (PACH), l'ordre de desallotjament de Salt es va viure com un atac del qual es defensaran, encara que de moment els pisos ocupats a Blanes no han quedat afectats per cap ordre judicial.  

El portaveu de la PACH, Marcos Martín, afirma que preveuen plantejar conjuntament un sistema d'autodefensa pel bloc ocupat a Blanes. “Això és un atac al dret a l'habitatge i ens defensarem. I, si ens fan fora, ocuparem un altre pis”, afirma Martín.

La possibilitat d'una intervenció policial per fer-los fora preocupa tan sols en els habitatges en què hi ha nens, però no pel fet que els puguin fer fora: “Les famílies que ocupen els pisos ja eren al carrer abans, no temen res en aquest sentit perquè ja no poden perdre gaire res més”,  assegura Martín.

Així, Marcos Martín manifesta, en relació amb el bloc de Salt, que és molt trist que s'hagi creat un sistema “en què la propietat passi al davant del dret a l'habitatge”. “El que la plataforma vol fer és capgirar aquesta situació”, ha afegit. 

La PAHC de Blanes té ocupats vuit pisos, alguns en un bloc de la rambla Ruyra i un altre al carrer s'Auguer, que es va ocupar dissabte passat. “Vam fer públic només el del carrer s'Auguer simbòlicament, per exigir l'empadronament a càrrec de l'Ajuntament” de Blanes. Una petició que, de moment, el consistori no atén.

El portaveu de la plataforma explica que han demanat a l'Ajuntament de Blanes que no hi hagi talls d'aigua i de llum, però va dir que de moment no els han fet cas. També lamenta que, tot i que hi hagi una taula per l'habitatge, no s'hagi fet cap reunió. “El Parlament va aprovar fa poc que no es podia tallar l'aigua ni la llum a famílies sense recursos, i a Blanes s'ha fet; hi ha alguna família amb nens que ha d'anar a les fonts públiques per beure i rentar-se”, exposa Martín. La plataforma vol una altra reunió amb l'alcalde, Josep Marigó (PSC), i no descarta fer una acció en el pròxim ple municipal. 

La PAH Girona/Salt no descarta resistir un desallotjament i afirma que continuarà lluitant  L'Audiència de Girona ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per la fiscalia i ha ordenat el desallotjament del bloc de pisos que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar fa quatre mesos a Salt, un desallotjament que el jutjat d'instrucció número 3 de Girona havia parat mentre durava la instrucció del cas. En aquests pisos, segons la portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, hi viuen actualment setze famílies amb fills,19 nens i nenes i 24 adults, “que estaven molt ben informats del que podia passar” i que pensen defensar “amb dents i ungles i amb el que faci falta” per poder-s'hi quedar, perquè “no tenen on anar”. 

Els representants de la PAH s’han reunit aquest dimarts a la tarda al bloc de pisos de Salt per “veure les possibilitats i alternatives” i prendre decisions de les accions que s'han de dur a terme a partir d'ara, entre les quals hi ha “esgotar totes les vies judicials estatals”, arribar fins al Tribunal Constitucional, perquè asseguren: “Si no ens fan cas, després ho portarem als tribunals internacionals.” 

L'Audiència de Girona ha emès la interlocutòria, amb data de 22 de juliol, estimant el recurs d'apel·lació presentat per la fiscalia i, per tant, acordant el desallotjament del bloc “alliberat” per la PAH a Salt, fa quatre mesos. El bloc de pisos és propietat de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). 

La fiscalia havia recorregut contra la decisió del jutjat d'instrucció número 3 de Girona que, el maig passat, va decidir aturar el desallotjament del bloc ubicat al número 91 del carre doctor Castany de Salt. El jutjat va argumentar que, abans de pronunciar-se sobre si calia desallotjar, volia obrir una investigació i escoltar també les versions de les persones que viuen al bloc.  Precisament aquest dimarts, quan es va saber la decisió de l'Audiència de Girona, el jutge estava prenent declaració a una de les afectades: la Dori. 

La mesura contradiu el jutge instructor, que no veia perill en l'ocupació perquè no s'havien acreditat danys irreparables 

En la interlocutòria de l'Audiència, la magistrada destaca que hi ha un “risc” que amb el pas del temps, i a causa d'un “ús indegut i no reglamentat dels pisos, ja que no hi ha accés als serveis mínims d'aigua, llum, recollida d'escombraries, etcètera, es produeixi una depreciació del seu valor”. La magistrada considera la mesura del desallotjament “absolutament proporcionada” i que és “adequada” per “protegir el dret de propietat del denunciant, així com els drets de tercers en no veure's perjudicats per l'actuació dels imputats”. Argumenta, a més, que no consta que els denunciants visquin de manera legal als pisos. Per tant, considera que hi ha indicis suficients per constatar que les famílies viuen als pisos de forma “il·legal” i assenyala que veu “innecessari” rebre “declaració als denunciats prèviament a autoritzar el desallotjament dels immobles ocupats”, com està fent el jutjat d'instrucció número 3 de Girona. En la interlocutòria, la magistrada reconeix que el dret a l'habitatge està recollit en la Constitució, però puntualitza que aquest dret “s'ha d'exercir d'acord amb la resta de l'ordenament jurídic”. 

Per la seva banda, l'advocat de la PAH Girona/Salt assegura que aquesta és una mesura cautelar mentre la causa contra les famílies que estan “acusades d'usurpació” perquè van ocupar els habitatges continua al jutjat. “Ara el jutge manarà un requeriment als ocupants del bloc i els donarà un termini que podria ser d'un mes, perquè abandonin voluntàriament els habitatges”, explica l’advocat, que va assegurar que “si finalment, com sembla probable, no abandonen l'immoble en el període determinat, seran desallotjats per la força pública”. “Haurem d'estar pendents de veure el requeriment i el període que dóna l'Audiència per abandonar els pisos”, ha afirmat. Però, encara que sigui complicat presentar un recurs contra la decisió de l'Audiència de Girona, l’advocat no descarta presentar-ne algun d'extraordinari. 

L’advocat també fa una crida a les administracions perquè evitin desallotjar un bloc que, segons ha recordat, estava “buit i sense cap ús” i que fa mesos que s'ha convertit en un sostre de famílies “que ara es quedaran al carrer”. També lamentar que per a l'Audiència de Girons sigui “prioritari” el dret a la propietat privada que el dret a l'habitatge, i remarca que aquestes famílies, moltes d'elles amb fills petits, viuen en aquests immobles socialment alliberats “per necessitat i no per cap altre motiu”.  

La PAH ha ajudat 326 persones al Nord-est 

La PAH ha comptabilitzat que en els últims mesos ha assessorat i ajudat a trobar habitatge alliberat 326 persones en poblacions com ara Salt, Blanes o Girona. Totes aquestes persones, segons la portaveu de la plataforma a Girona, Marta Afuera, “no tenen cap altre recurs”, i per això viuen en habitatges ocupats. “Les persones que viuen en aquests blocs, com ara el de Salt, són persones que no hi viuen per gust, sinó perquè no tenen cap altre recurs”, remarca. La portaveu de la plataforma considera que decisions com la de l'Audiència de Girona “trepitgen els drets més bàsics de les persones que aniran al carrer si la població no es rebel·la i si no ens ajuden a plantar cara a aquesta injustícia”. És per això que Marta Afuera fa una crida a la solidaritat de tota la gent de les comarques gironines i dels col·lectius per evitar el desallotjament del bloc de Salt. 

Segons Afuera, la PAH de Girona ha decidit “afrontar la situació”, i per això s'han organitzat un comitè d'urgència i comissions de treball per “estudiar les possibilitats i alternatives que tenen a partir d'ara”, perquè aquesta “és una emergència humana”. 

La portaveu assegura que es continuarà pressionant perquè els ajuntaments no tallin l'aigua com està passant en alguns indrets de les comarques gironines, “sobretot a Salt”. “A Salt fins i tot hi ha les fonts d'aigua del carrer tancades amb l'excusa de no tenir el mosquit tigre. A l'equip de govern de CiU els és igual que la gent es mori de gana, però sobretot que no hi hagi el mosquit tigre”, exposa Marta Afuera.  

Mostres de solidaritat política i social 

Les mostres de suport no s’han fet esperar. Així, el grup municipal de Girona de la CUP anuncia aquest dimarts en un comunicat que “se sumarà a les accions i iniciatives que s’emprenguin per tal de defensar el projecte del bloc de pisos i evitar-ne el desallotjament”. En aquest sentit el portaveu municipal de l’Ajuntament de Girona de la CUP, Jordi Navarro, qualifica la decisió de l’Audiència de Girona de “vergonyosa i indecent”.

Per la seva part, el grup municipal de Salt del PSC considera l’ordre de desallotjament del bloc alliberat per la PAH “una mala notícia tant per les famílies que hi viuen com per Salt” i es posiciona “al costat de la PAH”, considerant l’alliberament dels habitatges com un “símbol de la reivindicació saltenca pel dret a un habitatge digne per a totes aquelles famílies víctimes dels desnonaments”. Per això, el grup municipal de Salt del PSC insta l’equip de govern de l’Ajuntament saltenc a convocar, “amb urgència”, la Taula pel Dret a l’Habitatge, amb l’objectiu de “plantejar vies per evitar el desallotjament”.

Altres mostres de solidaritat estan arribant al bloc de Salt alliberat.