La moció d'UCFRO a Vic

“L’horror, a Europa, té unes arrels molt profundes. Es diu nazisme, es diu feixisme o es diu franquisme. TOT ÉS EL MATEIX. Tot és el menyspreu més profund per l’ésser humà”  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/07/2013  
Vic (Osona).- 

La moció antiracista que presenta aquest dilluns Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d’Osona en el ple de l’Ajuntament de Vic:

“L’horror, a Europa, té unes arrels molt profundes. Es diu nazisme, es diu feixisme o es diu franquisme. TOT ÉS EL MATEIX. Tot és el menyspreu més profund per l’ésser humà. És la idea de superioritat, de supremacia, de dominació, de poder sense límits... És un únic objectiu: dominar, subjugar i destruir l’adversari polític. Sense límits, sense condicions, sense fre i sense escrúpols morals.

Milers de vides, milions de vides, han sucumbit davant d’una filosofia tan salvatge. L’home, un llop per a l’home. Així es va descriure i així es vol dur a la pràctica. Així es va fer i així ho tornaran a fer, si nosaltres ho permetem.

La UNESCO, en la seva declaració fundacional, referint-se a la segona guerra mundial, ens recordava:

“La gran i terrible guerra que ara s’ha acabat no hauria estat possible sense la negació dels principis democràtics de la dignitat, la igualtat, i el respecte mutu dels homes, i sense la voluntat de substituir aquests principis, explotant els prejudicis i la ignorància, pel dogma de la desigualtat entre els homes i les races.”

Oblidar el respecte a les cultures diferents. Explotar els prejudicis i la ignorància. El dogma de la desigualtat... Us és familiar? Us sona?

Tanmateix, avui dia, amb la crisi, a Europa la situació torna a complicar-se: Alba Daurada, a Grècia, s’ha convertit en un partit amb considerable implantació. Es dedica a promoure i justificar atacs contra els immigrants, sindicalistes i demòcrates en general. A Noruega es va produir una massacre contra joves socialistes provocada per un feixista militant. A la Gran Bretanya, grups radicals feixistes estan atacant mesquites i fins i tot incendiant-les, en un brot d’islamofòbia.

A l’Estat espanyol, tenim exemples ben significatius d’assassinats causats pel feixisme: Yolanda González, Lucrecia Pérez, Carlos Palomino, etc.

Als Països Catalans, el cas ben conegut, d’en Guillem Agulló, que va ser homenatjat a Vic la setmana passada. Un assassinat, per cert, que va ser justificat per membres de Plataforma per Catalunya, sense que aquests comentaris hagin estat desautoritzats. I també d’altres assassinats, com el de la trans-sexual Sònia, o l’intent d’assassinat de l’altre dia a Igualada, on en Josep va estar a punt de perdre-hi la vida.

Això és el feixisme, i això és també el racisme. Exclusió, violència, assassinats, i afany de subjugar els qui són percebuts com a diferents, o que són rebutjats per la seva ideologia.

Exclusió és, precisament, allò que ara promou el grup municipal de PxC a la ciutat de Vic. Una exclusió que es fonamenta en el rebuig, en l’odi i en una ideologia que justifica la discriminació per motiu d’origen, de raça o de religió.

En el context de crisi econòmica i social que vivim, la desesperació de les persones davant la crisi, la desconfiança, la desafecció política, els continus casos de corrupció i els sous excessivament alts dels polítics, han fet augmentar el suport a l'extrema dreta. Tanmateix, desenganyem-nos: només venen fum. Només s’aprofiten del sofriment dels que passen situacions angoixants o complicades. Aprofiten l’avinentesa per intentar treure’n un rèdit polític i personal. Malgrat això, PxC va de fracàs en fracàs: intents fracassats de denunciar antifeixistes; fracassos electorals per la seva manca de propostes creïbles, la condemna per agressió del seu regidor de Santa Coloma, etc.

Aquest intent d’introduir un sistema discriminatori i excloent ens porta a la memòria episodis lamentables de la història, com l’apartheid de Sudàfrica. Un sistema inhumà basat en establir dues categories d’éssers humans: els que tenen drets i els que no en tenen. Els que manen i els que obeeixen. Els que gaudeixen de privilegis i els que són abocats a l’exclusió i a la misèria.

El poble català és fruit del mestissatge i de la integració successiva de coneixements, de tradicions i d’influències extremadament diverses. Els catalans hem de saber molt bé quina és la nostra casa: la nostra casa ÉS EL MÓN. Estimar la cultura catalana comporta estimar profundament la parla i les tradicions més diverses: nosaltres, que hem vist la nostra cultura tan sovint perseguida, ho sabem prou bé: L’uniformisme cultural destrueix les persones, empresona els pobles i segresta les voluntats.

Els qui creuen que els catalans som superiors també s’equivoquen. La nostra ciutat ha de ser oberta i ha de ser capaç de tractar a tothom amb respecte i dignitat, i així es podrà demanar respecte i voluntat d’integrar-se. No caurem en el parany dels que volen privilegis per als de casa. La casa dels privilegis és la casa del feixisme del totalitarisme i de l’odi. És la negació de les llibertats individuals i col·lectives. I, el que és més greu: és la casa que nega la dignitat de les persones.

Per tot això demanem que s’aprovi aquesta moció i que es marquin els límits d’allò que es pot permetre al sí d’aquest ajuntament. Perquè no tot s’hi val. Demanem per tant, l’aprovació de la moció, en el ben entès que existeix també un compromís de l’alcalde per impedir que es faci ús del telèfon que ha estat publicitat amb una finalitat clarament il·legal, com ja queda exposat a la moció.

I és que, com deia el poema atribuït a Bertolt Brecht:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar

Gràcies doncs, per aprovar la moció i per continuar vigilants i actius per combatre el feixisme, com també ho farem nosaltres.

Feixisme, MAI MÉS!”.