Nord-est Llibertari: Crida a participar en la concentració a Girona contra l'acomiadament de Guaites Forestals. Judici el dimecres 24 de juliol, a les 11:30h, al jutjat social 3 de Girona

dimarts, 16 de juliol del 2013

Crida a participar en la concentració a Girona contra l'acomiadament de Guaites Forestals. Judici el dimecres 24 de juliol, a les 11:30h, al jutjat social 3 de Girona

Se celebrarà al jutjat social 3 de Girona un judici en demanda contra els acomiadaments que suposen les retallades i represàlies de la Direcció de Bombers sobre el servei de detecció d'incendis, quan els Guaites Forestals pretenen sortir de la precarietat laboral

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/07/2013
Girona (Gironès).-

Les seccions sindicals de guaites forestals - Gen.Cat., integrants de la Coordinadora Sindical Forestal, i la CNT-AIT Empordà (Figueres/la Bisbal) ens informen que el proper dimecres 24 de juliol, a les 11:30h, se celebrarà al jutjat social 3 de Girona un judici en demanda contra els acomiadaments que suposen les retallades i represàlies de la Direcció de Bombers sobre el servei de detecció d'incendis, quan els Guaites Forestals pretenen sortir de la precarietat laboral. Per això protestarem a les portes del jutjat.

Els i les Guaites Forestals, són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d'emergència. Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal.

Des del 2008 que l'afiliació de CNT-AIT en plantilla de la Direcció General de Prevenció,

Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS) ha estat lluitant per tal de dignificar la vida de les persones i el treball que en forma part. La resposta de la Generalitat sota la política de tota mena de partits sempre ha estat rebutjar la idea de què altres veus poden tenir raó ia defensa de la natura per part de la classe treballadora amb consciència.

De la resistència negativa de la Patronal se n'han derivat repetidament focs forestals que nosaltres volem evitar, així com la incertesa durant dècades de si hi ha feina per l'any següent, la morositat de la DGPEIS o el malviure de les persones que han de pujar a la muntanya per compte propi. A això s'afegeixen com a burla les desorbitades despeses en càmeres de teledetecció sense eficàcia, mentre no es proporciona el material de treball que toca a les persones.

Creiem que té sentit detectar ràpidament els incendis forestals, perquè fa més fàcil apagar-los i estalvia moltes pèrdues i despeses en recursos de tot el país.

Per més detalls d'aquesta convocatòria podeu trucar també al 972 673 288.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...