Barra lliure revolucionària amb molta barra burgesa de la monarquia
A la primavera de 1970, en una sessió anarquista espiritista a Perpinyà, com aquelles que organitzava la mestre de Llagostera i militant anarquista Isabel Vilà, la membre de la Primera Internacional que va participar en la Comuna de la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869, feia en el seu temps i que també podeu veure a nivell cinematogràfic en una trinxera de la columna Durruti al front d’Aragó en el film ‘Libertarias’ encara que l’espectador no ho cregui que podria haver passat, la tauleta de tres peus va anunciar a cops que el general Franco desapareixeria al cap de cinc anys (cinc cops al sòl) i que sortiren de les presons els presos polítics mentre el PCE s’ensorraria electoralment a causa de Santiago Carrillo per donar pas, al cap d’anys, a un procés vers el Comunisme llibertari. Mètode d’energia mental d’Allan Kardec (Hippolyte Léon Denizard Rivail, intel·lectual i pedagog, Lió, 3 d'octubre de 1804-París, 31 de març de 1869), una sessió llibertària un any després del centenari de la seva defunció. Aquesta vegada no caldrà una sessió anarquista espiritista per saber que hi haurà un indult general abans de Nadal de 2015 sempre que no esclati abans la revolució social al Sud d’Europa, al menys si fem cas a un militant monàrquic de tota la vida, l’escriptor i periodista Luís María Anson Oliart (Madrid, 1935), sempre ben informat de la cort espanyola.
Escriu Anson Oliart al diari EL MUNDO que caldria anar pensant en un indult general davant el panorama espanyol que es presenta ja que per a l’any 2015, quaranta anys de la mort de Franco el 20 de novembre i entronització per les Corts franquistes de l’hereu Joan Carles de Borbó, exercici en el qual es compliran quaranta anys del seu regnat.
Enric Juliana opina al diari del comte de Godó que encara no s’ha conclòs la instrucció i ja busquen una sortida per a Bárcenas els del carcaix daurat. S’adonen del desastre i han empal·lidit, els més reflexius. Anson, com a militant monàrquic liberal, suggereix a Joan Carles de Borbó un indult general en les actuals circumstàncies i futures derives. Un indult general en que no estaria aquell que tingui ‘delictes de sang’, el que l’adaptació catalana d’Anselm Clavé, que va fer l’any 1871 a Figueres, durant la Comuna de París, de LA MARSELLESSA es crida el «Fills de la terra catalana, abans de morir que ser esclaus! Sona ja l’alarmant campana! Morin ja els opressors malvats! De nou a indigne vassallatge vol enjunyir-nos bando astut: Mal hagi el poble si un minut suporta estúpid tal ultratge! Alarma, ciutadans! Alsem lo somatent!», és a dir, tothom que ara es revolti mentre hi hagi el domini de la monarquia espanyola posfranquista de farà quaranta anys «Lo airat jovent banya ses mans en sang de vils tirans!». Així per més tribunals burgesos i per més acusacions de l’Audiència Nacional tota la gent més social revolucionària i més insurgent llibertària del Sud d’Europa que al Regne d’Espanya aixequi barricades i es revolti per acabar amb aquest règim burgès de lladres i espoliadors, siguin banquers, empresaris, PP, PSOE o CiU, en cas de derrota proletària i de continuar la Segona Restauració Borbònica no estarà empresonat o processat més tard dels entorns de Nadal de l’any 2015. Pocs mesos de clandestinitat, presó o processament criminal en cas de que Catalunya no es separi del Regne o que no hi hagi una Tercera República a Madrid. Així, que alerta, no fem corre la sang de l’enemic de classe ni dels seus mercenaris armats en el decurs de conteses de carrer ja que en cas de derrota proletària durant una possible insurrecció de masses ens queda el consol, igual que en el postfranquisme, de quedar en llibertat vigilada en un indult que deixarà amnistiats de les seves corrupteles els dirigents del PP, PSOE i CiU, ara imputats, igualment que membres de la Casa Reial, com ara un gendre i una filla del rei. I d’aquesta manera l’Estat arreglaria gran part dels represàliats bascos mentre hi hauria indults personals per ‘delictes de sang’, cas per cas, mentre l’esquerra patriòtica d’Euskal Herria fes bondat.
Països Catalans, 19 de juliol de 2013
FLOREAL RODRÍGUEZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada