Nord-est Llibertari: Acusen d'atemptat a l'autoritat un dels ferits pels Mossos d’Esquadra de la recent concentració antimonàrquica a Girona

dimarts, 9 de juliol del 2013

Acusen d'atemptat a l'autoritat un dels ferits pels Mossos d’Esquadra de la recent concentració antimonàrquica a Girona

Es denuncia que el jove no va ser identificat ni durant els fets ni posteriorment

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/07/2013
Girona (Gironès).-

Segons l’Agència Catalana de Notícies un militant de la CUP de Girona ha estat citat a declarar aquest dimarts a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vista Alegre en relació a la protesta del passat 26 de juny durant la concentració antimonàrquica gironina.

Segons que ha comunicat la CUP, al jove se l'acusa d'atemptat a l'autoritat tot i ser una de les sis persones que va resultar ferida durant la càrrega policial. També destaca que en cap moment no va ser identificat, ni durant la protesta ni posteriorment a la càrrega policial i, per això, la CUP torna a denunciar l'existència de “fitxers policíacs il·legals”. La protesta popular va tenir lloc durant la visita del príncep Felip de Borbó i de Grècia al Fòrum Impulsa de Girona. El jove acusat s'ha presentat a comissaria dels Mossos però s'ha negat a declarar fins que no estigui al cas de tots els detalls sobre l'acusació i els fets que li imputen.

Alerta Solidària serà l'encarregada de dur el cas.

La CUP, que té previst de denunciar les agressions policials durant els propers dies, s'ha manifestat perplexa i indignada pel fet que, precisament, una de les persones que va ser agredida pel cos dels Mossos d’Esquadra en la concentració del 26 de juny hagi estat acusat d'atemptat a l'autoritat. A més, la CUP remarca que l'acusat no va ser identificat en cap moment per part dels agents policials, ni durant la concentració ni amb posterioritat.

“Per la CUP, aquest fet demostra l'existència de fitxers policíacs il·legals, que recullen dades personals relatives a l'afiliació ideològica i les pràctiques polítiques de determinats ciutadans”, diu en un comunicat.

La CUP va portar al ple municipal gironí de dilluns els fets i va demanar el suport de tot el consistori a l'hora de denunciar casos com aquests. L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va reconèixer que havia demanat explicacions sobre l'actuació el 26 de juny dels Mossos d’Esquadra al conseller d'Interior, Ramon Espadaler.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...