Nord-est Llibertari: Protesta dels Bombers en Lluita a Portbou davant el conseller d’Interior

divendres, 14 de juny del 2013

Protesta dels Bombers en Lluita a Portbou davant el conseller d’Interior

Bombers en Lluita ha rebut el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, amb crits i amb una pancarta on s'hi podia llegir ‘Rescatem persones, no bancs’.
Els bombers es concentren per protestar contra la retallada de recursos prevista per a aquesta campanya d'estiu i per reclamar que hi hagi més efectius.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/06/2013
Portbou (Alt Empordà).-

Protesta dels Bombers en Lluita a Portbou. Aquest divendres, un grup de la plataforma Bombers en Lluita ha rebut el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, amb crits i amb una pancarta on s'hi podia llegir ‘Rescatem persones, o bancs’. Els bombers es concentren per protestar contra la retallada de recursos prevista per a aquesta campanya d'estiu i per reclamar que hi hagi més efectius.

El conseller d’Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, estava a Portbou en la inauguració d’una oficina d'atenció ciutadana (OAC) dels Mossos d'Esquadra, el nom de les oficines de denúncies del cos dels Mossos d’Esquadra, ja que el Govern de la Generalitat vol que la policia autonòmica tingui una presència permanent al municipi fronterer ja que fins ara solament hi ha presència de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a l’estació de Renfe. La despesa d’aquesta oficina de la policia autonòmica correspon a l’estratègia de procés nacional del Govern de la Generalitat de marcar terreny davant els cossos policials espanyols i la Guàrdia Civil a la frontera francesa, com ara Portbou. El que la Generalitat de Catalunya gasta en noves instal·lacions i equipaments policials correspon, en gran part, a les retallades en sanitat, ensenyament i seguretat en incendis i altres despeses en bombers. En temps de vaques flaques la Generalitat de Catalunya solament es preocupa en ordre públic i en intentar impedir que l’Estat no recuperi competències en aquest àmbit durant el denominat procés nacional català. Hi ha un pugilat entre Estat i Generalitat en l’àmbit policial i ordre públic al Principat. Els incendis forestals, accidents de carretera, la xarxa sanitària o el sector d’ensenyament queden fora de joc sigui per part de l’Estat o de la mateixa Generalitat. Aquesta és la realitat. Per això és lògic que Bombers en Lluita planti cara al conseller del qual depenent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...