Aquesta doctrina es va aplicar per la política colonial francesa a Indoxina i Argèlia.
Pere Puguès, membre del Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aplica la denominada doctrina de la guerra revolucionària o doctrina de la contrarevolució en un escrit el dissabte 1 de juny a Vilaweb. Aquesta doctrina de guerra contrarevolucionària es va aplicar per la política colonial francesa primer a Indoxina i tot seguit a Argèlia. Consisteix en promocionar formacions polítiques i candidatures electorals pactictes amb l'Estat en nom de la independència nacional i que acusen de provocadors els moviments independentistes insurreccionals, com ara a Vietnam el Viet Minh o a Argèlia el FLN, ara en el cas català es tracta de fer passar per provocadors de l'Estat espanyol el moviment socialista revolucionari d'autogestió generalitzada en el decurs d'una declaració unilateral d'indepenpència obrera i popular des dels municipis i per la base combatent. Això representa l'escrit de Pere Puguès, elaborat per GLADIO/NATO i adaptat per algun funcionari del CNI a fi que aquest membre promotor de l'ANC el publiqui en el diari digital de Partal, just durant la gira per la Catalunya Nova de la monja Forcades i la passejada per Girona d’Oliveres, que prediquen un procés sense insurgència social. Tot lliga. Intent de defunció de la CUP-EA. Contrarevolució preventiva en marxa i impedir l’alliberament nacional.
UN PROJECTE DE L’ANY 2009 DE IMPEDIR LA INDEPENDÈNCIA EN NOM DE L'ALLIBERAMENT NACIONAL.
“... l’any 2009, quan el grup inicial del que avui és l’ANC vàrem fer un primer Full de ruta on ja es dibuixaven moltes de les fites aconseguides fins ara, també vàrem ser força agosarats...”
DESPRESTIGI DE LA MOBILITZACIÓ SOCIAL PER SORTIR DE L’EURO, OPCIÓ QUE PUGUÈS VINCULA AMB EL JACOBINISME ESPANYOLISTA. JUST L’ESCRIT SURT QUAN HI HA EL MANIFEST PER NO PAGAR EL DEUTE EXTERN I SORTIR DE L’EURO.
“... aquesta situació podria complementar-se amb una Espanya cada cop més enfonsada econòmicament, potser fora de l’euro o amb molt soroll interior, provinent de veus “qualificades”, reclamant la sortida de la zona euro i vinculant-ho amb la necessitat d’actuar contundentment contra Catalunya...”
L’ACCIÓ REVOLUCIONÀRIA PRESENTADA COM UNA PROVOCACIÓ DE LA GUERRA BRUTA DELS APARELLS DE L’ESTAT ESPANYOL, UNA MANERA DE DESPRESTIGIAR TOTA SORTIDA DE DUI OBRERA I POPULAR DES DEL CARRER.
“... El més rellevant d’un escenari així és que la iniciativa i tot el protagonisme quedarien concentrats en la societat civil i els ajuntaments. La situació seria semblant a la d’un Estat predemocràtic, o de democràcia vigilada, i les accions a emprendre representarien, sovint, actes de desobediència civil que, en la mesura que esdevinguin massius, tombaran la balança al nostre favor. La guerra bruta dels aparells de l’Estat, entre moltes altres coses no visibles, passaria per intentar convertir aquests actes en violents i revolucionaris, per justificar la repressió policial amb l’objectiu confessat de mantenir l’ordre i l’objectiu inconfessable d’escapçar el moviment. Queda clar que l’únic antídot possible seria el de les accions pacífiques, de resistència o de construcció, i l’exercici escrupolós dels drets democràtics.
Espanya encara no ho ha portat cap a un escenari d’aquestes característiques perquè l’hem agafat descol·locada, dèbil i capficada, no li hem donat motius i perquè sap que això representaria algun tipus d’intervenció directa de la comunitat internacional. Però no dubtem que els seus “hidalgos” se’n moren de ganes...”.
UNA CAMPANYA PER ANAR PERDENT TEMPS MENTE ES REFORÇA L’ESTRATÈGIA DE L’ESTAT PER MAQUINAR MANERES D’ATURAR L’ALLIBERAMENT NACIONAL, QUE ES FA ARA MATEIX O CADA VEGADA SERÀ MÉS DIFÍCIL A NIVELL PRÀCTIC.
“... És la campanya “signa un vot per la independència”.”
FAL·LACIA D’UNA CANDIDATURA EUROPEA CiU i ERC PER ACOSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL. PROPOSTA DESMOBILITZADORA QUE LIQUIDA TOTA POSSIBILITAT D’AUTODETERMINACIÓ A CAUSA DEL FRACÀS ELECTORAL QUE TINDRIA AQUESTA LLISTA ELECTORAL QUE ACONSEGUIRIA MENYS VOTS QUE UNA COALICIÓ CiU i PNB.
"I per últim, cal posar-nos un horitzó: maig de 2014. Una fita: dia de les eleccions europees. Un objectiu: una veu catalana, unitària, s’adreça a Europa i unes urnes per mostrar el nostre convenciment. Potser tindrem, aquell dia, unes altres urnes per decidir el nostre futur?”.
ENFRONT AQUESTA GUERRA MEDIÀTICA PREVENTIVA DE L'ESTAT I L'IMPERIALISME OCCIDENTAL CAL TREBALLAR DE UNA URGENT I NECESSÀRIA DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA A PARTIR D'UN PROCÉS SOCIALISTA REVOLUCIONARI EN L'AUTOGESTIÓ GENERALITZADA EN EL MARC DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA A LA CONCA MEDITERRÀNIA.
Floreal Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada