Surt a la llum l’estratègia capitalista per aconseguir una dependència imperialista d’un estat català dins l’Europa del Capital

El socialisme revolucionari català s’haurà de preparar a fons per una llarga contesa enfront tropes imperialistes occidentals, la NATO i també escamots blancs del mateix Principat, com ara els seguidors de Dencàs i Badia 




                                                                                         

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/05/2013 
Girona (Gironès).- 

Finalment, surt a la llum l’estratègia capitalista per aconseguir una dependència imperialista d’un estat català dins l’Europa del Capital al no poder treure benefici de les oligarquies espanyoles a causa del procés d’estat fallit del Regne d’Espanya o d’una Tercera República espanyola. En aquest sentit s’ha d’interpretar, després d’una anàlisi fonamentat en la crítica de l’economia política, aquesta conclusió: “El dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans”, en paraules de l’economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del Govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, en un estudi recent.

Roland Vaubel, el mes passat va publicar un estudi, titulat 'L'economia política de la secessió a la Unió Europea', que analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció sobretot a Catalunya i a Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests processos seran més grans, per a totes les parts, que no els inconvenients.

El professor alemany opina que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les unitats polítiques, doncs no parla de fronteres, s'adiguin més amb allò que volen els ciutadans, perquè “allò que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals”.

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I escriu: “Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.” I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.

“En la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que no la resta”, recorda Vaubel. “No és pas cap coincidència. Les regions més pròsperes són contribuents nets. Subvencionen les altres regions amb el sistema d'imposts i transferències. S'hi desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia. A l'Europa occidental, Flandes i Catalunya en són un bon exemple.”

En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió. “Amb tot -escriu-, el dret de secessió no atura la redistribució interregional. Tan sols la limita.” I raona aquesta afirmació: el dret de secessió s'esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'Estat és més gran que no pas els beneficis que obté pel fet de pertànyer-hi. Segons Vaubel, el dret de secessió permet d'aturar els perjudicis de la redistribució interregional per a les regions que hi contribueixen en excés.

Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. “Un país petit depèn més de les importacions i, com que no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero.”

Vaubel considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar-se internacionalment, de tal manera que l'Estat escindit tingui l'obligació de respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.

Així, queda clar que el Principat de Catalunya solament tindrà un reconeixement imperialista occidental com a unitat política i jurídica independent d’Espanya sempre que es tracti d’un nou estat capitalista occidental, amb lliure circulació de capital i mercaderies, integrat a la Unió Europea, l’Europa del Capital.

En el cas d’una declaració unilateral d’independència obrera i popular catalana, de caire insurgent i revolucionari de masses, en forma de república socialista autogestionada i autogestionària totes les potències imperialistes occidentals, les que ara mateix tenen els seus agents col·laborant amb el Govern de la Generalitat, CiU, ERC i l’ANC, igual que aquelles que tenen els seus agents col·laborant amb l’espanyolisme del govern Rajoy i el CNI en contra el procés nacional català actual, totes s’oposaran a aquesta necessària república socialista catalana en el marc de la conca de la Mediterrània, una república socialista autogestionada i autogestionària que podria aplegar una unió de repúbliques socialistes mediterrànies que gràcies als moviments llibertaris de cada país facin de contrapoder revolucionari enfront el domini capitalista mundial en el decurs d’aquesta segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial. 
Per això, el socialisme revolucionari català s’haurà de preparar a fons per una llarga contesa enfront tropes imperialistes occidental, la NATO i també escamots blancs del mateix Principat, com ara els seguidors de Dencàs i Badia.