Nord-est Llibertari: L’hospital de Figueres no atén un turista atracat per no pagar

dijous, 23 de maig del 2013

L’hospital de Figueres no atén un turista atracat per no pagar

L'home s'havia quedat sense diners i documentació pel robatori i volia un informe per presentar la denuncia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/05/2013

Figueres / La Jonquera (Alt Empordà).-

Un turista suís que dissabte estava a l’àrea de servei de l’autopista AP-7 de la Jonquera (Alt Empordà) va patir un atracament i fruit d’això va caure i va fer-se algunes ferides i rascades a tot al cos. La víctima va alertar dels fets els Mossos d’Esquadra i va demanar anar a un centre sanitari perquè se’l miressin. Els agents el van acompanyar fins a l’hospital de Figueres, de la Fundació Salut Empordà, per tal que després també pogués presentar la corresponent denúncia, segons ha confirmat el mateix cos policial.

Un cop en el centre sanitari, se li van demanar 130 euros per la vista al ser estranger però l’home no portava ni diners ni tampoc cap tipus de documentació ja que li havien robat amb l’estrebada que havia patit el migdia de dissabte a l’àrea de servei Porta Catalana, segons va avançar Ràdio Girona. Malgrat que la víctima de l’atracament va explicar al servei d’Urgències que només volia que se’l revisés, finalment no se’l va voler atendre si no pagava.

L’home va marxar a disgust de l’hospital de la Fundació Empordà i es va acostar fins a la Jonquera de nou. Allà va tornar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra i un agent el va acompanyar fins al centre d’atenció primària (CAP). Aquí també se li van demanar els 130 euros per la visita en ser una persona estrangera i no disposar de documentació com ara la targeta sanitària europea o alguna assegurança. Tot i això, en el centre de la Jonquera, els facultatius sí que el varen atendre i li van donar el corresponent informe per tal de poder presentar la denúncia. Un document que en un inici era escrit a mà però després que els Mossos insistissin li van redactar un document oficial però sense segell.

Durant l’atracament que es va produir el dissabte, quan el turista suís es disposava a abandonar la Jonquera cap al seu país, li van robar tota la documentació, 2.000 euros i les targetes de crèdit que duia a sobre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...