TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/05/2013
Girona (Gironès).-
El periodista Ignacio Cembrero publica en l’edició d’aquest diumenge 19 de maig al diari EL PAÍS que el marroquí Noureddin Ziani simplement seguia les consignes de l’espionatge a casa nostra de Rabat, doncs tractava de controlar la immigració, per a que sigui fidel al rei Mohamed VI i no es radicalitzi en cap sentit polític o religiós, i lluita contra el Front Polisario a Europa.
Noureddin Ziani solament va tenir molts tractes amb els responsables de mesquites radicals o considerades salafistes en el criteri del CNI, com ara la de Al Hilal que hi ha a Salt (Gironès), “més aviat que altre cosa per així recollir informació sobre el que allà es fa i poder traslladar-la als seus caps”, afirmen dos destacats membres de la comunitat musulmana de Barcelona que volen guardar l’anonimat al diari EL PAÍS. I els sembla del tot impossible que un declarat espia marroquí contribueix-hi “a l’expansió de les tesis radicals” islàmiques com li recrimina el CNI.
A la diligència d’expulsió que l’instructor policial li va entregar, el 3 de maig, a la comissaria de la Rambla Guipúzcoa de Barcelona, el director del CNI, general Félix Sanz Roldán, acusa Ziani d’ésser “un col·laborador molt rellevant d’un servei d’intel·ligència estranger des de l’any 2000” així com també de posar “en risc la seguretat de l’Estat” espanyol. Per les informacions que va passar als seus caps “ha obtingut les corresponents contraprestacions econòmiques”. El CNI al·ludeix la Dirección General d’Estudis i Documentació, el servei secret marroquí amb més presència a l’estranger, que dirigeix Yassin Mansouri, un company de col·legi del rei del Marroc.
Dos objectius principals a l’Estat espanyol
La DGED té dos objectius principals al Regne d’Espanya. El primer consisteix en controlar els 800.000 immigrants marroquins actuant sobretot en l’àmbit la religiós per així intentar evitar que prengui entre els fidels les ideologies extremistes o simplement antimonàrquiques como la que propaga el moviment Justícia i Espiritualitat. Desbaratar, al mateix temps, les actuacions del Front Polisario i d’Algèria, el seu principal valedor.
Ziani complia aquesta doble pauta marcada por la DGED. Va Intentar apoderar-se del Consell Islàmic a principis de 2010, segon relata la brigada provincial d’informació de la Policia Nacional de Barcelona. Amb aquest propòsit va organitzar un congrés islàmic que comptà amb l’ajuda de Mohamed Ahmed Ali, un influent ceutí que reivindica la descolonització de la seva ciutat nord africana del domini espanyol, i de Mohamed Chaib, un diputat del PSC d’origen marroquí. Ziani festejava aleshores amb el PSC que governava la Generalitat en temps dels tripartits. Però, el tripartit va quedar fora de la Generalitat. Aleshores, Ziani va buscar noves aliances tàctiques. Així, el març de 2012 va acordar amb Àngel Colom, que dirigeix la Fundació Nous Catalans, ser el director de l’espai català marroquí. Traslladà la seu de la seva UCCIC, una entitat islàmica que controla, a la fundació creada per Convergència Democràtica de Catalunya i comandada per Colom.
Tant els responsables de Convergència como els de seu soci Unió Democràtica de Catalunya han reiterat que les mesquites són un lloc de culte i no per fer política. CiU tenia por que els musulmans radicals les utilitzin per a propagar les seves idees, però Colom i Ziani van anar a predicar durant la campanya electoral catalana, tot exposant virtuts d’un estat propi català. Concretament: “Proporcionarà un major benestar a l’immigrant”, sostenien ambdós, cosa que fa fer saltar les alarmes no solament del CNI també de la mateix DGED marroquina, ja que Rabat, segons El PAÍS, ara té por que una hipotètica independència del Principat de Catalunya serveixi d’exemple per al Sàhara militarment ocupat.
Així, aquesta inclinació soberanista de Ziani va disgustar el Consolat marroquí de Barcelona on, segons EL PAÍS, la DGED hi té la seva antena.
La ruptura de Ziani amb la DGED es va escenificar el passat 19 de desembre durant una reunió presidida a Barcelona per Abdellatif Mazouz, el ministre adjunt marroquí encarregat de la immigració. Així, l’espia Ziani, passat a menjadora de CiU i el procés de creació d’estructures catalanes d’estat pròpies, com ara Intel·ligència. i el cònsol marroquí a Barcelona es van enfrontar públicament. Rabat va deixar caure Ziani. Prova d’això és que la premsa oficialista marroquí, que en múltiples ocasions ha atacat coses del CNI, que el fa culpable de tota mena de malfets, ara guarda silenci o publica els fets amb neutralitat.
Al nostre entendre, la DGED va decidir deixar fora de joc Ziani i el va vendre al CNI, sobretot, que a causa de la seva militància a CDC era considerat un enemic per part dels moviments salafistes implantats al Regne d’Espanya, com ara a Salt o Roses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada