Ideologia catòlica chavista oportunista de Teresa Forcades

Radiografia ideològica religiosa i política d’aquesta benedictina que intenta unificar d’Iniciativa a les CUP, de la mà d’Arcadi Oliveres (de l’entitat catòlica ‘Justícia i Pau’)
 



Teresa Forcades, entrevista de Núria Navarro, edició en paper del suplement ‘Més Periódico’ del diumenge 5 de maig de 2013 del diari ‘El Periódico’ (en català), pàgines 4 a 7.

Ingredients ideològics d’aquesta benedictina, del barri de Gràcia, de Barcelona, segons l’entrevista:

1.- Als 16 anys, amb els pares separats i el seu pare ateu, segons la seva filla, lectora dels EVANGELIS de la mà de la TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT (1), en la seva formulació primera del teòleg peruà GUSTAVO GUTÍERREZ.

2.- Més endavant, Forcades s’acull també a una experiència política reveladora en la Veneçuela d’Hugo Chaves i es fa catòlica pro chavista. 

3.- El nutrient definitiu correspon al filòsof catòlic argentí ENRIQUE DUSSEL, perseguit per la dictadura militar argentina i que va aconseguir fer de professor a Mèxic, a qui Forcades va conèixer l’any 2012, quan va venir a Catalunya convidat pel Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (2). Forcades, ara, s’inspira en el llibre de Dussel ‘LAS METÁFORAS TEOLOGICAS DE MARX’, on es tracta, segons la benedictina, del fetitxisme dels diners com a noció bíblica. 

Conclusió: 
Amb l’arrida d’un papa jesuïta, l’Estat del Vaticà intenta controlar i dirigir, de sota mà, el nous moviments socials a Catalunya i el propi procés d’autodeterminació nacional del Principat, des del denominat 15-M fins el procés nacional anomenat ‘dret a decidir’. El recolzament trotskista de Revolta Global (IV Internacional de Krivine) i una part del moviment anomenat antiglobalització, amb persones concretes també vinculades al 15-M i procedents  majoritàriament i històricament del món stalinista, demostra l’eficàcia d’aquesta estratègia vaticanista per mantenir el control de l’esquerranisme català en un moment històric molt determinat en que perilla el poder de l’Església catòlica romana a casa nostra, en cas d’una revolució social que consideri cada parròquia una agència d’espionatge del Vaticà.

Floreal Rodríguez 


Notes:

(1) Teologia de l’Alliberament és una tàctica catòlica tercermundista que s’aplica a l’Amèrica llatina per aturar el creixement de les esglésies protestants importades dels USA. Una parida catòlica que no correspon de cap manera amb les condicions d’Europa i per tant res a veure amb la realitat catòlica vaticana que hi ha a Catalunya. Cosa que demostra l’esclerosi ideològica de Forcades si vol fer proselitisme teològic domèstic, doncs al principat jesuïtes i Opus Dei es parteixen el poder vaticà casolà (jesuïtes a Esade i Institut Químic de Sarrià mentre Opus Dei té el Col·legi Major de Monterols, Universitat Abad Oliva i Blanquerna Universitat Ramon Llull).

(2) El Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (CJ) correspon a la Fundació Lluís Espinal, una fundació privada i sense afany de lucre creada l'any 1989. La seva missió és promocionar el diàleg entre les ciències socials i la teologia, amb especial atenció a les qüestions que sorgeixen a partir de la praxi per a un món més just (tant en els àmbits locals com en els internacionals); al debat teològic i humanístic en les qüestions frontereres i fonamentals i a la indefugible necessitat que tot això sigui profunda “experiència” interior. Aquestes finalitats es duen a terme a través del recolzament i la promoció del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, que es defineix com un centre d’estudis dedicat a la reflexió social i teològica, creat l’any 1981, promogut pels jesuïtes de Catalunya, com a resposta  a la tasca prioritària “del servei de la fe i la promoció de la justícia”. Agrupa un equip interdisciplinari format per més de 80 professors/es de ciències socials i de teologia, i de professionals i experts que estan en contacte directe amb les realitats socials. El seu objectiu és a través d'una “reflexió social i teològica que analitzi amb rigor,denunciï des del compromís i proposi alternatives, contribuir a la transformació d'aquelles realitats generadores d'injustícies, per avançar cap a un món més humà i més just, i una Església més al servei dels pobres en col·laboració amb altres persones i entitats amb objectius semblants. I el seu treball es realitza sobretot per mitjà l’estudi i reflexió interdisciplinària “a través de seminaris interns i grups de treball i la difusió mitjançant cursos, conferències, xarxes socials, i sobretot els nostres quaderns que arriben a més de 45.000 persones arreu del món.”  

Una altre entrevista a Teresa Forcades:
[http://www.periodistadigital.com/religion/vida-religiosa/2012/06/15/forcades-ningun-lider-europeo-tiene-la-cultura-que-tiene-hugo-chavez-teresa-monja-libro-iglesia-religion.shtml]