Foto: Catedral de Girona a l'any 1988
En les ciutats catalanes on l'hereu de la corona espanyola manté un títol nobiliari simbòlic promouen mocions municipals i altres iniciatives per tal que la casa reial deixi d'utilitzar-lo
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/05/2013
Girona (Gironès).-
Llegim en el Setmanari El Triangle que des de certs sectors pro monàrquics s’ha posat en marxa d’uns mesos ençà una magna operació per promocionar la figura del príncep Felip de Borbó, davant la caiguda en picat del prestigi del rei Joan Carles, ja que algunes veus han arribat a proposar l’abdicació del monarca en favor del seu fill, no tan tacat pels escàndols. Entre les més significatives, la del primer secretari del PSC, Pere Navarro, que ho va plantejar al febrer passat, encara que va topar amb el rebuig visceral de les cúpules del PSOE i del PP.
De tota manera, encara que la imatge pública de Felip de Borbó és la que millor resisteix la deriva de desprestigi que arrossega la família borbònica, no ha pogut evitar protestes de grups dels indignats o de republicans en alguna de les seves aparicions públiques. Sense anar més lluny, l’hereu de la Corona i la seva esposa Letícia van haver d’aguantar una insòlita pluja de xiulets i escridassades el 23 d’abril passat, mentre es dirigien a la universitat d’Alcalá de Henares, on havien de fer entrega de l’últim premi Cervantes a l’escriptor José Caballero Bonald, per part d’un grup de persones que lluïen banderes i símbols republicans.
Però on les mostres de rebuig al príncep han estat més manifestes, fins al punt de revestir caràcter institucional, ha estat a Catalunya i, en concret, en les ciutats on l’hereu de la corona encara manté certa ascendència nobiliària, tot i que de caràcter simbòlic. Cal recordar que Felip de Borbó i Grècia no només ostenta el títol honorífic de príncep d’Astúries, amb el qual habitualment és conegut, si no que també és príncep de Viana, una herència dels antics reis de Navarra, i acapara una sèrie de distincions en diverses localitats catalanes, que es basen en antics privilegis dels antics reis d’Aragó: en concret, és príncep de Girona, comte de Cervera, duc de Montblanc i senyor de Balaguer.
A la capital gironina és on fa més temps que existeix un moviment organitzat per mostrar el rebuig contra la permanència d’aquest títol simbòlic. De fet, a diferència de les altres poblacions -que només han estat visitades un cop per l’hereu de la Corona- Girona ha estat una plaça habitual en l’agenda de Felip de Borbó, i les seves visites han anat sovint acompanyades de protestes de sectors independentistes i d’extrema esquerra. Cal recordar que va ser coincidint amb una estada del rei Joan Carles a la ciutat al setembre 2007 que tres joves van ser detinguts i processats cremar un gran retrat del cap de l’Estat.
El títol de príncep de Girona es remunta a temps del rei catalanoaragonès Pere III, dit el Cerimoniós (1319-1387), que va instituir el ducat de Girona i el comtat de Cervera per enaltir la figura del seu fill l'Infant Joan. Més endavant el Ducat es va convertir en Delfinat i, el 1414, el primer rei aragonès de la dinastia castellana dels Trastàmara, Ferran d'Antequera, reconvertí el ducat en principat. El títol, però, es va deixar d'utilitzar des de l'època de Felip V, ja que la caiguda de Catalunya a mans de l'exèrcit borbònic el 1714 i el Decret de Nova Planta van significar l'abolició a la pràctica de l'antic regne aragonès.
Però el 1961, Joan de Borbó, pare de l'actual rei, va decidir recuperar-lo per tal que l'utilitzés el seu fill, segurament en un intent de guanyar adeptes per a la causa de la restauració monàrquica en una terra especialment antifranquista, com Catalunya. Des del 1977 la possessió dels títol de príncep de Girona i les altres distincions nobiliàries catalanes de l'hereu de la monarquia estan a mans de Felip de Borbó, si bé el rei no va voler que les rebés fins que fos major d'edat.
Val a dir que la Constitució espanyola de 1978 només fa un reconeixement explícit del títol de príncep d'Astúries. En concret, l'article 57.2 de la Carta Magna estableix que l'hereu de la corona «tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada