Nord-est Llibertari: 1er de Maig - 2013. DECLARACIÓ UNILATERAL OBRERA I POPULAR.

dimecres, 1 de maig del 2013

1er de Maig - 2013. DECLARACIÓ UNILATERAL OBRERA I POPULAR.

Per quarta vegada, elements blancs, nous cadells del doctor Dencàs, esborren el nom de l'afusellat pel franquisme Justo Bueno, anarquista, en el monument al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, Immolats per les llibertats de Catalunya.

DECLARACIÓ UNILATERAL OBRERA I POPULAR

En aquest moment de procés nacional català, la burgesia nacional catalana, aquella que no xiula Artur Mas, utilitza els blancs per atacar l'anarquisme social català en la lluita de classes al mateix temps que el CNI també utilitza aquesta ofensiva blanca catalana per intentar col·lapsar qualsevol forma d'autodeterminació o alliberament nacional en el socialisme autogestionat i autogestionari, una estratègia de la tensió en que blancs catalans i espanyolistes coincideixen en tota mena de provocacions i altres formes de crear espectacle al marge de la lluita de classes a l'entorn del Primer de Maig. Tot plegat, manual de distracció i desviació de la lluita de classes a cura de diversos serveis secrets d'intel·ligència. La reivindicació de Miquel Badia solament serveix per fer créixer l'espanyolisme entre la classe obrera al Principat i crear una imatge reaccionària del procés d'alliberament nacional català, una manera més d'impedir la necessària i urgent DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA (DUI) DES DEL CARRER I L’OCUPACIÓ OBRERA I POPULAR DE CADA AJUNTAMENT, CONSELL COMARCAL, DELEGACIONS DE LA GENERALITAT, DEPARATAMEMENTS DE LA GENERALITAT, DELEGACIONS DEL GOVERN ESPANYOL, CENTRES DE COMUNICACIONS, ALIMENTACIÓ I MOBILITAT, LOGÍSTICA, ORDRE PÚBLIC I CASERNES, EL PALAU DE LA GENERALITAT, un moviment revolucionari obrer i popular insurreccional DUI enfront l'engany oportunista i electoralista de CiU. Volem dir, una independència de caire socialista des de la base combatent i insurgent, enfront una proclamació parlamentària o governamental autonòmica blanca, una declaració socialista revolucionària des de cada municipi lliure i cada comarca alliberada de l’Estat capitalista i de la pròpia Generalitat en poder de la burgesia i els seus sicaris blancs.

Alerta contra les maquinacions i provocacions del Capital.

Preparem la revolució social en tots els fronts.

Països Catalans. Primer de Maig de 2013

Bakuninistes en Acció

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...