La
pressió policial, amb un setge per impedir l’entrada d’aigua i
menjar, fa marxar les famílies gitanes de Vilafant però avisen que
ocuparan altres habitatges buits del mercat immobiliari.
La
promotora de les cases unifamiliars de Vilafant va denunciar el cas i
es va alertar les famílies que o bé marxaven voluntàriament o se
les desallotjaria policialment de forma imminent per ordre judicial.
La
presidenta de l'Associació de dones Gitanes del barri figuerenc de
Sant Joan, Pilar Roig assegura que tenien l'opció de quedar-se una
setmana "però sense poder entrar ni menjar ni aigua" a
causa dels setge policial dels habitatges de Vilafant.
Pilar
Roig va dir que tenia constància de situacions dramàtiques de les
famílies i que si no es prenien mesures hi hauria més ocupacions a
la comarca.
Els
ajuntaments de Figueres (CiU) i Vilafant (PSC) anuncien tolerància
zero amb ocupacions incontrolades d’habitatges vuits.
Les
alcaldesses d’ambdós ajuntaments, Marta Feliu (CiU) i Consol
Cantenys (PSC), volen aturar per mitjà de la pressió policial
allaus incontrolats del sistema hegemònic de rescat i alliberament
d’habitatges buits dins el mercat especulatiu immobiliari.
Les
famílies ocupants de l’Alt Empordà asseguren que no aconsegueixen
pels canals habituals de l’administració poder accedir a la bossa
d’habitatge social a causa de ser d’origen gitano.
Marta
Felip afirma que es tracta d’un “fet excepcional, aïllat, i que
no tenen cap mena de vinculació amb el moviment reivindicatiu de
plataformes d’afectats per les hipoteques”, una afirmació que no
desmenteixen les PAH, les quals no obren boca aquesta vegada.
HORA
NOVA parla de “fet delictiu” a Figueres i Vilafant mentre el
SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ tracta aquest moviment social
incontrolat de “saltar-se a la torera els drets que, tots plegats,
també tenim”,
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/04/2013 Vilafant / Figueres (Alt Empordà).-
L’Estat
capitalista espanyol no es dóna o no es vol donar compte de la
situació d’emprenyament social creixent i cada vegada més
incontrolat políticament parlant. El nivell de la crisi
institucional espanyola comporta un proper horitzó de tensió dels
minyons de les ‘banlieues’ de l’hexàgon francès o en les
revoltes populars de l’entorn de Londres. Farien bé les
alcaldesses de Figueres i Vilafant, Marta Feliu (CiU) i Consol
Cantenys (PSC), de tenir-ho en compte. Rebutjar per principi la
recuperació i alliberament d’habitatges buits per part de famílies
gitanes sense reflexionar sobre les causes profundes i històriques
que ho estan originant és posar en perill de les pròpies
institucions dels sistema capitalista que ens oprimeix.
L’actuació
políticament incontrolada de caire social no és una mena de passió
transitòria i cega, sinó que, en cert sentit, escolta el ressò
conflictiu de la societat i tot seguit segueix la lògica de la
pròpia iniciativa autònoma de masses vers la democràcia directa
col·lectiva i autogestionada. Per això, no podem acceptar cap mena
de vàcua condemna de l’actuació d’aquestes famílies gitanes de
l’Alt Empordà.
La
promotora de les cases unifamiliars va denunciar el cas i es va
alertar les famílies que o bé marxaven voluntàriament o se les
desallotjaria de forma imminent per ordre judicial
La
pressió policial va aconseguir dilluns que les quatre famílies
gitanes que quedaven ocupant unes cases unifamiliars buides a
Vilafant marxessin esprés d'haver-hi entrat dijous passat denunciant
que no tenien on viure.
L'alcaldessa
de Vilafant pel PSC, Consol Cantenys, va explicar que el promotor
dels habitatges havia presentat una denúncia el mateix dilluns i
que, en una reunió, es va demanar als mediadors que convencessin els
ocupants que o bé abandonaven els habitatges pel seu propi peu o ho
haurien de fer policialment amb una ordre de desallotjament. Després
d'hores de negociacions, van treure les seves pertinences i
abandonar. Això sí, ja van alertar que buscarien altres habitatges
buits per ocupar si no se'ls oferia un espai amb un lloguer
assequible.
Tot
va començar la setmana passada quan deu famílies -la majoria del
barri del Sant Joan de Figueres- van accedir per finestres trencades
des de fa temps per lladregots als habitatges de l'avinguda les
Mèlies. Cosa que demostra que no hi ha cap delicte per usurpació
d’immoble. Diumenge, n'hi va haver cinc que van marxar a causa de
la pressió policial i ahir una més va abandonar enmig d'un fort
dispositiu policial que impedia que n'hi podés entrar-hi més. N'hi
van quedar només quatre, moltes de les quals amb nens petits. Diuen
que no tenen on anar i demanaven poder-s'hi quedar pagant entre 100 i
200 euros. "Se'ns discrimina perquè som gitanos",
insistien.
Durant
tot el matí d'ahir hi va haver retrets i múltiples reunions tant a
Figueres com a Vilafant amb cossos de seguretat i representants de la
comunitat gitana de l’Alt Empordà. I és que la matinada de
diumenge un grup de 90 persones de la mateixa comunitat van intentar
ocupar un altre bloc a Figueres, a la plaça Fages de Climent. Hi va
intervenir el conseller de la Generalitat i ex alcalde per
CiU de la ciutat, Santi Vila, i les forces policials per evitar que
s'hi acabessin d'instal·lar i al matí ja no hi havia ningú.
La
decisió que es va adoptar ahir a Vilafant va ser que s'estudiarien
els casos i que se'ls derivaria als Serveis Socials si calia però
que no els constava que s'haguessin tramitat demandes amb
anterioritat. "Hem parlat amb els mediadors i els hem dit que
intentessin aconseguir que marxessin per ells sols o es tiraria
endavant l'ordre judicial", explicava ahir l’alcaldessa Consol
Cantenys.
Per
la seva banda, la presidenta de l'Associació de dones Gitanes del
barri figuerenc de Sant Joan, Pilar Roig, en canvi, criticava com
s'han gestionat el cas i assegurava que tenien l'opció de quedar-se
una setmana "però sense poder entrar ni menjar ni aigua".
Roig va dir que tenia constància de situacions dramàtiques de les
famílies i que si no es prenien mesures hi hauria més ocupacions.
També ho van afirmar ells mateixos mentre treien matalassos, cadires
i d'altres pertinences. "On he de ficar aquesta gent?", es
preguntava la Pilar.
L'alcaldessa
de Figueres, Marta Felip, per la seva banda, va dir que en cap cas
cediran a aquest tipus de mètodes i que s'han de seguir els circuits
habituals, com "tothom".
“No
som gossos, necessitem un lloc on viure”
La
Rocío diu que prové dels gitanos que antigament vivien al Garrigal
de Figueres però que fins fa poc s'estava a Lleó, des on va marxar
perquè el seu exmarit la maltractava. "Vaig venir fa uns quinze
dies perquè m'havien dit que aquí podria tenir una casa d'acollida
on escapar-me d'ell i quan vaig arribar em van dir que no hi havia
res", explica. Es va estar a casa d'una amiga fins que va
decidir, juntament amb la resta de famílies, ocupar aquests
habitatges. Té una filla de sis anys i demana un lloc on viure que
pugui pagar. Assegura que ho han fet per necessitat i que "els
que ens hem quedat som cívics". Ella va entrar en aquestes
cases on no hi ha llum ni aigua i on, segons expliquen, hi falten des
d'endolls, a vitroceràmica o portes, igual que en Marcos. "Em
vaig casar fa poc però la meva família i la de la meva dona són
enemigues i, per tant, no ens volen. Fins ara vivíem al cotxe perquè
no teníem on anar", diu en Marcos. "No som gossos i tenim
dret a tenir una casa com tothom", insisteix.
"Un
desallotjament, una altra ocupació", cridaven algunes persones
mentre carregaven als cotxes i furgonetes les seves coses
La
Tere té tres filles i, fins ara, vivia en una casa on, diu, ha de
marxar d'aquí a poc més de 15 dies per problemes amb la propietat.
Cobra 600 euros de PIRMI i diu que podria pagar un lloguer de 200
euros però no més perquè si no “les seves nenes no podrien
menjar”. Admet que no ha demanat ajuda als serveis socials però
diu que no ho va poder tramitar perquè li faltaven uns papers.
Aquests són algunes de les històries que aquesta gent va explicar
ahir abans de marxar a causa del setge policial. Seguiran buscant i,
si cal, n'ocuparan més. "Un desallotjament, una altra
ocupació", cridaven algunes persones mentre carregaven als
cotxes i furgonetes les seves coses.
Buscaran
altres cases on poder entrar a viure perquè asseguren que no tenen
on anar
Tot
i això, ja han advertit que buscaran altres cases on poder entrar a
viure perquè asseguren que no tenen on anar.
Ahir
al matí quedaven una desena de persones dins les cases, pendents de
si arribava l'ordre de desallotjament. Però cap a les dues de la
tarda es van presentar a l'avinguda de les Mèlies de Vilafant agents
dels Mossos d'Esquadra, de la policia local de Figueres i mediadors
de la comunitat gitana per convèncer les famílies que deixessin les
cases per pròpia voluntat perquè el propietari dels immobles ja
havia presentat una denúncia, amb la qual cosa haurien de marxar per
ordre del jutge.
“Ho
fan perquè som gitanos, són uns racistes”
Les
famílies van treure totes les pertinences dels habitatges i les van
carregar en furgonetes per marxar. Quan dijous van ocupar les cases,
hi havien dut matalassos, roba, mantes i mobles.
Segons
fonts dels Mossos, ara el propietari dels immobles buits de Vilafant
tapiarà les entrades perquè no tornin a ser ocupats.
“La
policia no ens deixa entrar menjar ni aigua perquè marxin, pitjor
que Hitler”
La
presidenta de les dones gitanes del barri de Sant Joan, Pilar Roig,
que va fer de mediadora, va assegurar: “El jutge ha dit que els
donen una setmana, però la policia no ens deixa entrar menjar ni
aigua perquè marxin, pitjor que Hitler.” Roig va explicar que
l'Ajuntament de Vilafant i la policia li havien demanat que convencés
les famílies perquè deixessin l'ocupació “a les bones, que si no
aniran a les males”. “Per dins, les cases estan destrossades. No
hi ha aixetes, ni extractor, ni vitroceràmica. Ho han robat tot. Ens
han dit que si no marxen els duran a judici i que els faran pagar tot
això, a sobre! No ho han fet els gitanos, això”, explicava. I hi
afegia: “Ho fan perquè som gitanos, són uns racistes.”
La
Tere, una de les dones que van ocupar una casa, explicava que marxava
perquè no volia que els traguessin per força. “Per les meves
nenes”, deia. Assegurava que encara té disset dies per estar-se a
la casa on havia viscut fins ara però que l'ha de deixar. I advertia
que després pensava ocupar alguna altra casa. El mateix assegurava
Marcos, que s'acaba de casar contra la voluntat dels seus familiars i
assegura que no té on anar. “Marxarem d'aquí i entrarem en un
altre lloc”, deia. I hi afegia a crits la consigna: “Un
desallotjament, una altra ocupació.” La Rocío, que té una filla
de sis anys, advertia que hauria de tornar a León, des on havia
fugit dels maltractaments.
Durant
tot el matí d'ahir hi va haver reunions per decidir què cal fer en
el cas de les ocupacions. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i la
de Vilafant, Consol Cantenys, es van reunir a primera hora amb els
cossos policials i representants d'Habitatge de la Generalitat, i van
valorar l'actuació feta el cap de setmana i l'estratègia a seguir
els pròxims dies. Després, tant Felip com Cantenys van tenir
trobades amb la comunitat gitana de Figueres. Hi van acordar demanar
a les famílies que marxessin abans no arribés l'ordre judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada