Les seqüeles del cas Jaume Torramadé

Fidel Rincón, ex assessor a la Diputació de Girona, acusa Duran per escrit a quadres d’Unió  





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/04/2013 
Salt (Gironès).- 

El cas Jaume Torramadé, alcalde de Salt per CiU, encara cueja i amenaça de socarrimar la direcció d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb Josep Antoni Duran Lleida al davant.  

Jaume Torramadé va haver de dimitir com a president de la Diputació de Girona després que una col·laboradora seva, Minerva Amador, l’acusés d’assetjament sexual.  

Fidel Rincón, militant d’Unió, des de fa quinze anys, que treballava com a assessor a la corporació gironina, i que va voler intermediar en l’afer Minerva per trobar una sortida digna a totes les parts, va pagar els plats trencats. El seu suport emocional a la dona assetjada va comportar que, segons afirma, fos amenaçat per la direcció del partit democristià  i, finalment, acomiadat de la feina a la Diputació.  

A partir d’aquí, s’ha produït un devessall de declaracions i acusacions mútues entre Rincón i la cúpula d’UDC. L’antic assessor va advertir que explicaria tot el que sap d’afers que esquitxen la formació, i a la Intercomarcal gironina del partit li va faltar temps per expedientar-lo, provocant que ell anunciés, en una carta, que abandonava UDC.  

Ara, en un nou capítol d’aquest escàndol, Fidel Rincón ha decidit enviar una carta a un seguit de quadres del partit per denunciar, segons ell, l’actuació de Duran Lleida i de diversos dirigents del nucli dur d’Unió, incloent Josep Sánchez Llibre, que segons ell, l’han deixat en l’estacada.

En aquest sentit ens fem ressò d’una carta de Fidel Rincón de la qual la revista EL TRIANGLE ha tingut accés i que oferim en exclusiva:

“Benvolguts/des: 

He compartit amb vosaltres quinze anys de militància a Unió. A partir del suport emocional que li dono a la meva companya, Minerva Amador, presumptament assetjada sexualment per el president intercomarcal a Girona, Jaume Torramadé. I, a més, intento una mediació, sempre procurant l’interès del partit. Doncs bé, per no seguir l’estricta consigna de “Salvar al soldado Ryan”, sóc castigat a no renovar el meu càrrec a la Diputació de Girona. Concretament, se’n va dir que era castigat per tres raons: el meu grup de teatre havia sortit a la premsa dins de l’afer Torramadé, era amic de Minerva Amador i era amic de Josep Mª Amargant, cap de comunicació de la Diputació que desprès de mediar en nom de Torramadé va ser denunciat per aquest, com a testimoni d’un intent de xantatge. 

Perquè les coses s’entenguin planerament he d’afegir dos circumstàncies més: només em resten dos anys per la jubilació i m’envien a l’atur; i el més greu que, malgrat que pugui semblar sensibleria, és un fet real que vaig posar en coneixement de Josep Sánchez Llibre, Josep Duran, Toni Font, Montse Surroca i Joan Cañada... La meva dona, Fina, ha de ser intervinguda d’un tumor al cap a l’Hospital del Mar en les properes setmanes. Ningú d’ells va atendre la meva petició d’ajuda, donat que a l’atur el meu sou és de poc més de 900 euros i d’un dia per altre em vaig trobar al carrer per les raons esgrimides. 

Ho he passat... Ho estic passant molt malament, perquè Unió ha estat per mi la meva segona família i m’han portat a una situació límit, sense cap mena d’esperança. Entén el sentit eventual dels càrrecs de confiança i entén que no són per sempre, però no per les raons que m’han aplicat i de forma tan sobtada, sense tenir temps de reorganitzar el meu projecte de vida. És cert que, portat per la meva desesperació, la meva última carta a Duran li he recordat dures accions que podria fer per “ajudar-lo” a que prengués ma per solucionar el meu cas. La seva resposta ha estat l’insult (demostro la meva catadura moral, sóc un immoral... ) I dic jo, què pretenen que faci, desprès de la seva freda, implacable i inhumana acció contra una persona com jo que sempre ha procurat el bé del partit, el màxim respecte a les persones i l’esperit de col·laboració amb els meus companys, a part de mantenir les millors relacions amb altres partits i l’entramat social del país. Per la reacció de Duran, pretenen que els que no tenim càrrecs importants només són carn de canó, res... al servei de no se sap quin interès suprem dels líders. 

Si la sentència del cas Torramadé valora els interessos de Minerva, els líders d’Unió hauran de dimitir per no arrossegar el partit a una situació d’oprobi i vergonya, perquè tots ells haurien donar suport a l’assetjador davant la víctima en un tema tan socialment sensible. 

No només he estat purgat jo, sinó també un parell més de persones. Tot l’entorn de Minerva. Mireu, no és un tema baladí. Es tracta de l’antic enfrontament del poderós contra una pobre i desgraciada noia que ha tingut la valentia de denunciar, malgrat les conseqüències que ella ja preveia. De moment, guanya el poderós. De moment...

Ha estat un plaer ser d’Unió i col·laborar amb molts de vosaltres. 

Fidel Rincón 

Girona”.