Ho
sabem pels films. La Cosa Nostra és piramidal. Al vèrtex hi ha el
'Capo di tutti capi'. Déu. Controla tot el territori. Ho sap tot,
dels vius i dels morts. Els deutes d'honor pendents i, sobretot, els
favors que li deuen a ell i a la 'família'. S'aprofita de les
tensions entre els 'padrins', els seus apoderats a cada territori.
Administra el present i planifica el futur, segons la tradició
siciliana.
Un
dia la justícia gosa amenaçar el 'Capo di tutti capi'. O algú de
la seva sang. Els peons i les torres poden sacrificar-se per a
netejar la imatge, però, sigui com sigui, cal preservar la
integritat dels alfils, els cavalls o la reina. Si cauen, el rei
queda al ras. Quan l'afer és molt gros, el 'capo' se serveix dels
subalterns. Utilitza els favors que li deuen els padrins dels barris.
Per desviar l'atenció, o repartir, públicament, la mala premsa.
Llavors
surt a escena una figura clau de totes les famílies: 'l'avvocato',
l'advocat. Ell s'encarrega dels afers legals, i de defensar legalment
el padrí, que, amb els seus fills, porta els il·legals: el joc, la
droga, l'emblanquiment de capital, la construcció, l'especulació
immobiliària, l'evasió fiscal. Negocis, tots, fruit del domini que
la Família exerceix sobre polítics, banquers i mitjans de
comunicació. L'evolució del gènere ens ensenya que allò que abans
es resolia amb metrallaments i dinamita, ara es fa als tribunals, on
la família també té ancoratges. D'aquí ve que la figura de
l'advocat sigui decisiva. Cada dia més.
'L'avvocato'
no pot ser qualsevol. És home de maneres educades i elegants,
colònia cara i somriure d'orella a orella. De vestit, camisa i
sabates fets a mida. Es mou amb delicadesa i subtilitat pels palaus
del poder, els tribunals, la borsa. També pels palaus de la música
i de la cultura. Al matí, pot inundar de diner negre el mercat
borsari oriental, hipotecar quatre gratacels a Manhattan i enfonsar
dues companyies d'aviació. A la tarda, ballar una tarantel·la en un
casament de Little Italy. I a la nit, escoltar Wagner amb cara
d'èxtasi.
De
vegades, ha participat en la redacció de les lleis. Fins i tot, pot
haver fet carrera política, sempre amb vista a l'ampliació
territorial dels 'business' de la Família. Li deuen favors a tot
arreu.
Molt
sovint, 'l'avvocato', ambiciós com una mala cosa, tota la vida
frustrat perquè mai no podrà arribar a ser el padrí local, sol ser
immensament servil amb el 'capo di tutti capi'. Sap que la recompensa
anirà més enllà d'allò que hagi pogut oferir-li mai la seva
família.
Al
seu torn, el 'capo' sap que qui millor el defensarà serà un
convers, frustrat, ben informat i cec d'ambició. És escrit amb sang
en la tradició.
L'advocat
per excel·lència és Robert Duvall (Tom Hagen), l'avvocato de
Marlon Brando (Don Vito Corleone). La resta són imitacions
provincianes. Solen intentar assemblar-s'hi per la calba, els ulls de
tita i el somriure, però són més lletjos en l'aspecte físic; i
més cínics, èticament.
Els
films ensenyen que per saber-ho tot, absolutament tot, cal investigar
a fons 'l'avvocato'. És la clau de volta de la trama. L'advocat és
l'objectiu. Però em fa l'efecte que, en els nostres escacs,
s'enroquen els cavalls i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada