L’AEP va contribuir de forma important a conformar l’ànima d’aquella Barcelona que el 19 de juliol del 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcit que es va aixecar per imposar el feixismeUs adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (AEP) i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país. Acabar amb la cultura obrera.... a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera.
MANIFEST
L’Ateneu
Enciclopèdic Popular. Una injustícia pendent de reparar
L’Ateneu
Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers,
Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc
Layret, a la casa d’aquest últim. Posteriorment, l’AEP va
establir la seva seu al Carrer del Carme Nº 30 on ocupava 4 pisos,
de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis
al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels
falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les
Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel.
Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions
-Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna
d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...- on els socis realitzaven
les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.
Constituïa un espai en el que els treballadors trobaven una cultura
popular de qualitat i alternativa a la burgesa, sent sostingut pels
propis obrers amb la seva dedicació i quotes, junt amb estudiants i
professionals que aportaven els seus coneixements.
Formaren
part de l’AEP un ampli ventall de persones de gran capacitat i
significació ciutadana, com Layret, Companys, Joan Bastardes, Jaume
Aiguader, Josep M. De Sucre, Angel Pestaña, Joan Salvat Papasseit,
Joan Amades, Salvador Seguí, Victor Colomer, Amadeu Hurtado, Joaquim
Maurin, Jaume Serra Hunter, J. P. Fàbregas,...
L’AEP
va tenir un paper prominent en l’orientació de la vida ciutadana.
Va realitzar nombroses campanyes: en defensa dels drets dels
treballadors i dels ciutadans, contra la guerra i el
militarisme,...Organitzà un gran nombre de debats i conferencies amb
aportacions ben diverses de tots aquells que tenien alguna cosa a dir
per enriquir la cultura catalana. També promogué altres tipus
d’activitats culturals, com el recital poètic de Federico García
Lorca i Margarita Xirgu al teatre Barcelona que es va fer per
celebrar la reobertura de diversos ateneus obrers llibertaris
clausurats a conseqüència de la revolució d’Astúries de 1934.
Arrel d’aquest recital Lorca escriví l’endemà una emotiva carta
als seus pares en la que explicava com es desenvolupà l’acte que
va congregar a milers de persones, dins i fora del teatre. Lorca
conclou dient: “Ha sido el acto más emocionante de toda mi vida”.
L’AEP
desenvolupà la seva activitat fins que les tropes franquistes el van
ocupar el mateix 26 de gener del 1939, sent el primer indret no
institucional que ocuparen les tropes franquistes comandades pel
general Yagüe. S’expolià el seu patrimoni, i els seus arxius
juntament amb els llibres de la seva biblioteca van ser cremats a les
Rambles.
Des
d’aquesta data i durant els casi quaranta anys que durà la cruenta
dictadura franquista l’AEP deixà d’existir.
El
1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones,
l’AEP renaixia de nou disposat a rescatar la memòria no tant sols
de l’Ateneu, si no també la de tot un poble que havia lluitat
contra el feixisme i que en determinants moments havia estat capaç
de vèncer-lo, i disposat a continuar la tasca cultural i pedagògica
que l’AEP havia realitzat durant el període 1902-1939. Després
del incendi del local de Reina Amalia, s’ubicà primer al carrer
Montalegre 5 i desprès al Passeig de S. Joan 26, sempre en
condicions precàries i de forma provisional. Avui compta amb més de
200 socis.
L’Ateneu
ha realitzat una important tasca de recuperació de la Memòria
Històrica. Com a Centre de Documentació Històrico-social disposa
en l’actualitat de milers de documents i publicacions -més de
12.000 capçaleres- recuperats durant els darrers trenta anys, que ha
anat classificant i arxivant, i d’uns 30.000 llibres, constituint
avui una font imprescindible de consulta per tot aquell que
investigui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya.
A
més ha desenvolupat alhora una intensa activitat pedagògica i
cultural, amb la realització de nombrosos actes: conferències,
debats, recitals poètics, presentacions de llibres i de documentals,
exposicions itinerants, com la de Ferrer i Guardia, la de
l’efervescència social dels anys 20, la de la premsa llibertària
en la clandestinitat,...
I
també ha participat activament, junt amb altres col·lectius i
individus, en projectes ciutadans com el de “Repensar Barcelona”,
el DVD “la ciutat suplantada”, etc.
Amb
el fi de la Dictadura constituïa una qüestió d’elemental
justícia que l’espoli que patí l’AEP fos reparat amb el màxim
de rapidesa. Però més de 37 anys desprès de la mort del Dictador i
més de 34 d’haver-se aprovat l’actual Constitució, l’espoli
encara no ha sigut ni mínimament reparat, malgrat les nombroses
gestions realitzades.
Gestions
que s’iniciaren en la etapa en la que Narcís Serra fou Alcalde de
Barcelona i que en els darrers anys s’han intensificat. Així des
del 2004 l’AEP manté converses amb els regidors de Ciutat Vella,
Carles Martí i Itziar González, i amb el Cap dels arxius de la
Generalitat, Ramón Albert. L’octubre del 2006 presentà un
manifest reclamant la restitució del seu patrimoni, manifest que es
presentà primer al CCCB i posteriorment a altres entitats com
l’Ateneu Barcelonès. L’Any 2008, envià una carta, en la que
exposava la seva situació i les seves reclamacions, a l’Alcalde de
Barcelona, al Conseller de Cultura de la Generalitat i al President
del Parlament de Catalunya, i el professorat del Departament
d’Història Contemporània de la UB va enviar una carta al
Conseller de Cultura recolzant les demandes de l’AEP. El 2009,
l’AEP envià una carta, similar a l’anterior, a tots els partits
polítics amb representació institucional.
Finalment,
en el Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del
2009, a proposta d´ERC i recolzat per tots els partits polítics
excepte el PP que es va abstenir, es va prendre l’acord de
proporcionar a l’AEP un local estable i de considerables dimensions
on poder desenvolupar les seves activitats, en el barri del Raval.
Aquest
acord del Ple però no s’executà durant el darrer mandat, tot i
que el President del Districte, senyor Carles Martí, si va
comprometre explícitament en la seva resposta a la interpel·lació
que feu l’AEP en la Audiència Pública del 9 de març del 2010.
Davant el persistent incompliment de l’execució de l’acord l’AEP
formulà una segona interpel·lació en l’Audiència Pública del
10 de març del 2011. El mandat finalitzà sense que ni tant s’hagués
establert un calendari ni s’hagués concretat un local.
Arrel
de la segona interpel·lació, l’Excm. senyor Jordi Hereu Bhoer, en
nom i representació de l’Excm. Ajuntament de Barcelona i el senyor
Manel Aisa Pàmpols en nom i representació de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular en la seva qualitat de President, amb data de
març del 2011, signaren un Protocol de col·laboració entre
l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Enciclopèdic Popular per a
la cessió d’us d’un local, en el que entre d’altres extrems
s’especifica que: "L’Ajuntament de Barcelona, en el termini
màxim de dos anys, a comptar des de la signatura del present
Protocol, oferirà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular un local per a
la instal·lació de la seva Seu i desenvolupar les finalitats que li
son pròpies." ..."El local que s’oferirà a l’Ateneu
Enciclopèdic Popular reunirà les condicions necessàries perquè
aquest pugui desenvolupar en condicions adequades les seves
activitats tant ateneístiques (conferències, debats, recitals,
exposicions, documentals, etc.) com arxivístiques i de consulta
publica." ... "Aquest local haurà de disposar d’una
superfície útil compresa entre els 750 m2 i els 1000 m2. El local
haurà de disposar com a mínim de planta baixa".
A
data d’avui però, apunt de superat el plaç màxim establert en el
Protocol, tot i les converses que s’han mantingut amb l’Ajuntament,
aquest no ha ofert cap local que s’ajusti a les condicions
establertes en l’esmenta’t Protocol, el que representa un altre
flagrant incompliment, per part de les autoritats municipals, dels
acords a que s’ha compromès l’Ajuntament de Barcelona.
Amb
tot plegat, queda palès que els representants de les institucions
que disposen de la capacitat per reparar, encara que sigui
parcialment, l’espoli que patí l’AEP, els hi manca la voluntat
política per fer-ho. I d’aquesta manera no fan més que consagrar
una flagrant injustícia, un greuge, que en aquest cas concret és
d’allò més punyent, donat que l’AEP va contribuir de forma
important a conformar l’ànima d’aquella Barcelona que el 19 de
juliol del 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcit que es va aixecar
per imposar el feixisme.
Sembla
talment, com si avui encara estigués vigent la consigna de guerra
del general Mola: “Hay que acabar con la cultura obrera”.
Consigna que el mateix 26 de gener del 1939 el general Yagüe aplicà
amb diligència a l’AEP.
MÉS INFORMACIÓ:
[http://www.laveudelateneu.org/]
MÉS INFORMACIÓ:
[http://www.laveudelateneu.org/]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada