L'Associació per l'ensenyament del català (APLEC) fa una crida als parlamentaris nord-catalans a votar en contra de la llei Peillon

Aquesta agressió a les llengües perifèriques de la metròpoli de París, com ara el català o el bretó, correspon a un govern del Partit Socialista i Els Verds 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/04/2013 

Perpinyà (Rosselló).- 

L'APLEC fa una crida als parlamentaris nord-catalans a oposar-se a la denominada llei Peillon. En un comunicat, l'Associació per l'ensenyament del català (APLEC) fa una crida als parlamentaris nord-catalans a votar en contra de la llei Peillon.

Cal recordar que aquesta agressió a les llengües perifèriques de la metròpoli de París, com ara el català o el bretó, correspon a un govern del Partit Socialista i Els Verds. 

En aquest comunicat, l’APLEC afirma que amb aquesta llei “les llengües regionals tornen un segle enrere”. I afirma que “la nova llei de refundació de l’escola no solament no pren en compte les llengües regionals, sinó que de manera molt més greu, suprimeix la tímida disposició heretada de la llei Deixonne de 1951. La nova formulació ens fa tornar un segle enrere quan el ministeri d’Instrucció Pública tolerava que els mestres poguessin emprar les llengües regionals "quan podien representar un mitjà d’aprendre més bé el francès”.  

L’APLEC diu que denuncia amb força aquesta reculada i una política iniqua que no és res més que l’aplicació de la “necessitat d’eradicar els patuesos” de l’abat Grégoire i de Barrere el 1794, en temps del Terror jacobí. 

Per això, demana als parlamentaris nord-catalans que “s’oposin per tots els mitjans a l’aprovació d’aquesta llei en l’estat actual, i que intervinguin per tornar a introduir les propostes d’esmenes que els enviarà”  i  “que la llei inclogui el dret de tots els alumnes de rebre un ensenyament del català (com ja és el cas a Còrsega, i al mateix títol que la música o l’educació física), el dret per als alumnes que ho vulguin de rebre un ensenyament bilingüe, el reconeixement de les llengües regionals a la Constitució, com a «llengües de la República», al costat del francès”. 

Al mateix temps, els parlamentaris bretons manifesten que no estan contents amb la decisió del Consell d'Etat francès de la no ratificació de la Carta europea de les llengües regionals.