El pla del Foment de crear una societat pública per “nacionalitzar” aquestes vies demostra el despropòsit en infraestructures
TOTS PAGUEM LA RUÏNA DE LES AUTOPISTES DE
PEATGE
El pla del Foment de crear una societat pública per “nacionalitzar” aquestes vies demostra el despropòsit en infraestructures
El despropòsit de les autopistes de peatge surt car a tots els contribuents. El pla del Ministeri de Foment de crear una societat per "nacionalitzar" les vies en fallida ho demostra. Les arques públiques surten de nou al rescat d'interessos privats; en aquest cas d'una xarxa d'autopistes aprovades en temps del ministre Álvarez-Cascos, que gens van tenir a veure amb les necessitats reals de transport. La justificació d'aquestes ruïnoses obres podria estar vinculada als pagaments de constructores recollits en els “papers de Bárcenas”
En teoria es tractava d'obres privades, però la veritat és que la major part d'aquestes autopistes reben ajudes estatals al mateix temps que es prepara la seva nacionalització: això suposarà que 3.500 milions de deute amb la banca es paguen amb fons públics.
Les autopistes aprovades pel Ministeri de Foment en l'època d'Álvarez-Cascos i construïdes en l'última dècada han estat una ruïna econòmica. Es tracta de les quatre radials a Madrid (R-2, 3, 4 i 5), la Cartagena-Vera (AP-7), l'AP-41 Madrid-Toledo, AP-36 Ocaña-La Roda, M-12 a l'Aeroport de Barajas o la Circumval·lació d'Alacant.
Amb prou feines cap d'aquestes vies ha arribat a la meitat del tràfic previst, i moltes d'elles estan en nivells propers a la desena part de les previsions, la qual cosa reflecteix de forma nítida el greu error que va suposar la seva construcció. Per descomptat que totes aquestes obres van tenir un fort impacte ambiental i territorial, com ja va denunciar en el seu moment Ecologistes en Acció. Però ara el problema és un altre: qui es fa càrrec d'aquest fiasco econòmic.
Sis d'elles ja s'han acollit a concurs de creditors (R-3, 4 i 5, Cartagena-Vera, Ocaña-La Roda i Madrid-Toledo). I això a pesar que des de fa diversos anys el Ministeri de Foment els ve concedint uns crèdits participatius (això és, crèdits a baix interès, avalats per l'Estat) per uns 300 milions d'euros anuals (289 milions en 2012, per exemple). A més, s'havien aprovat uns comptes de compensació, per les quals l'Estat pagarà fins a 2018 a les concessionàries la diferència que hi ha entre el realment recaptat en els peatges i el que es recaptaria si s'arribés al 80% de les estimacions de tràfic recollides en els contractes.
Però aquesta sagnia de fons públics no sembla suficient. Ara s'està negociant amb la banca les condicions en les quals l'Estat assumirà, a través d'una nova societat de capital 100% públic, dependent de Seittsa, el deute de les concessionàries: 3.500 milions d'euros. Un desmesurat deute que passa a ser públic, i que es finançaria a un tipus del 3% durant 30 anys.
No hi ha justificació des del costat del transport ni de l'economia per a tots aquests projectes viaris que van arrasar una gran superfície del nostre país durant els últims anys. On està, llavors, la justificació per a aquest fiasco ambiental, econòmic i social?
Per a Ecologistes en Acció una explicació podria trobar-se en els “papers de Bárcenas” que suposadament recullen pagaments al Partit Popular de moltes de les empreses constructores d'aquestes obres. Per desgràcia, molts dels contractes són previs a 2003 i els possibles delictes ja han prescrit. Però uns altres, com els lligats a l'AP-41, Madrid-Toledo, s'inclouen en la querella que Ecologistes en Acció va presentar juntament amb altres organitzacions a finals de febrer.
Ecologistes en Acció
3 d'abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada