Es
Va celebrar amb una arrossada el resultat de vuitanta dies de
protesta al municipi.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/04/2013
Bàscara (Alt Empordà).-
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/04/2013
Bàscara (Alt Empordà).-
El poble de Bàscara gaudeix i celebrar
aquest divendres, per fi, el silenci. La calma i la desaparició del
soroll constant dels camions és el tema de conversa de les veïnes i
els veïns, que a les nou del matí, com cada dia des del 31 de gener
passat, han baixar a peu de carretera. Aquest divendres, però, no
s’han concentrat a la N-II per tallar la via, sinó per celebrar
que els camions hi han deixat de circular i que la protesta que ha
protagonitzat el poble de Bàscara i la gent dels pobles dels seus
entorns ha tingut un resultat positiu. Han estat 80 dies de lluita i
40 anys de paciència, diu la gent, però al final ho han aconseguit.
I ho han celebrat amb una arrossada, una foto de família i molts
somriures.
La
portaveu de la plataforma Prou Camions a la N-II, Eugènia Carbó,
destaca aquest silenci dient: “Fins i tot ens sembla que hi hagi
menys cotxes, la veritat. La gent fins i tot ho troba estrany.
Tothom, fins i tot la gent que hi circula. Els cotxes toquen el
clàxon. Ho hem aconseguit.” “Això és una festa, ja ho veieu
-diu l'alcalde, Lluís Lloret (CiU)-; ha estat una festa cada dia,
una festa i un esforç diari del municipi. Hem d'estar tots molt
contents. És com una revolució. No escoltar el soroll dels camions
ara mateix és un goig.” L'alcalde també ha tingut unes paraules
d'agraïment per al conseller de la Generalitat i antic alcalde de
Figueres Santi Vila, també de CiU, amb qui havia estat crític els
primers dies de la mobilització veïnal. “Hem ajudat que ell se'n
pogués sortir. Tots plegats hem fet força”, assegura a nivell del
tot oportunista i partidista.
El
silenci, precisament, ha despertat a les sis del matí un veí que
viu a peu de carretera. “A les sis m'he despertat perquè no sentia
la fressa. No la trobarem a faltar, però he pensat: «Què passa?»
Em ve de nou, perquè altres vegades quan no senties res és que
havien tallat la carretera per algun accident o alguna cosa així”,
explica. I hi afegia: “Ha costat, però ho hem aconseguit.”
La
Mercè també parlava de la diferència entre dijous i aquest
divendres: “Quina tranquil·litat! No visc a peu de la carretera,
però obrir la finestra i sentir la quietud s'ha notat molt.”
La
gent de Bàscara, però, no sols han aconseguit el silenci, sinó
també més seguretat i tranquil·litat a la carretera. La Pilar
destaca que la seva filla treballa a Girona i li ha trucat per
dir-li: “Mare, saps el que és no trobar camions?” També remarca
que quan ha travessat la N-II al seu pas pel nucli urbà amb els néts
per anar a escola aquest divendres, el nen li ha dit: “No passa cap
camió!” La Pilar, que ara es mostra eufòrica, reivindicava també
el mèrit del poble de Bàscara amb la seva lluita i la seva
persistència. “Ha estat molt maco i hi ha hagut molta unió al
poble.”
Les
veïnes i els veïns han volgut acomiadar les protestes, encara que
continuaran treballant per aconseguir millores de seguretat i
tranquil·litat, però no tallant la carretera cada dia com fis ara,
amb una de les serves originals propostes.
Aquet
divendres fan córrer un paper amb el text anomenat ‘El discurs de
la victòria’, signat, simbòlicament, per l'Astèrix, de la
Gàl·lia. Amb aquest discurs, el poble de Bàscara reivindica el seu
paper dient: “La nostra lluita, la de David contra Goliat o, com a
mi m'agrada dir-ho, la dels gals contra els romans, ens ha unit i ens
ha fet més forts, i ens ha demostrat que amb la raó de part nostra
i fe en el que fem, res ha de semblar impossible. Tot està a
l'abast.”
Tot
i l'èxit aconseguit, Bàscara el planteja com una batalla guanyada i
prou, ja que continuaran treballant per demanar millores a la N-II i
també per evitar que els construeixin una variant per l'oest del
municipi. L'alcalde, Lluís Lloret, afirma que el segon pas és
treure la carretera del poble. “S'acaba una petita batalla, però
això no s'ha acabat.”
‘El
discurs de la victòria', signat per l'Astèrix
“Durant
els darrers dies ha quedat clar que per alguns no som més que un
poble insignificant embrancat en una lluita insignificant com també
ho ha estat la nostra victòria.
No
seré pas jo qui els negui la raó, però no deixem que ens enganyin.
Per nosaltres aquesta lluita i aquesta victòria han estat
transcendentals.
La
nostra lluita, la de David contra Goliat o, com a mi m'agrada dir-ho,
la dels gals contra els romans, ens ha unit i ens ha fet més forts,
i ens ha demostrat que amb la raó de part nostra i fe en el que fem,
res ha de semblar impossible. Tot està al nostre abast.
Això
ha estat una revolució, tan petita com vulgueu, però que ningú
oblidi que mentre que les grans revolucions canvien la història, són
les petites les que canvien el món.
Quan
les properes generacions girin el coll per mirar enrere, el que
veuran els omplirà d'orgull. Per ells ha de ser un exemple a seguir.
Us demano que no oblideu la lliçó: hem canviat el món i també la
història, encara que només una part insignificant d'aquesta, però
ja se sap, som un poble insignificant. Astèrix. La Gàl·lia.”
Vuitanta
dies de lluita a peu de carretera
La
gent de Bàscara va fer dijous l'últim tall de la carretera N-II i
es va acomiadar de la protesta més intensiva fent unes campanades
com les de Cap d'Any la mitjanit de divendres. Era el colofó de
vuitanta dies de protesta perseverant que els han acabat donant la
victòria popular, si més no pel que fa al desviament dels camions
de la N-II cap a l'AP-7.
La
plataforma Prou Camions a la N-II continuarà treballant, però a un
altre ritme i la gent es pregunta si s'avorrirà a partir d'ara i si
s'haurà de buscar altres lluites locals. Això sí, tothom implicat
té clar que les protestes han servit per cohesionar el poble de
Bàscara.
Tota la informació a:
http://www.facebook.com/pages/Prou-Camions-N-II/117516645097723
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada