A Girona, l'escrache ha aplegat un centenar de persones

Integrants de la PAH de Girona s’han mostrar disposats a fer concentracions diàries davant la seu del PP i, fins i tot, a portar la seva protesta davant algun domicili 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/04/2013 

Girona (Gironès).- 

Davant de la seu del Partit Popular de Girona s'han concentrat un centenar de persones que volien mostrar el seu desacord amb la proposta de reforma de la llei hipotecària. Però com que van dir que amb aquesta concentració popular no n'hi hauria prou, allà mateix han decidit que faran concentracions diàries i no descartaven fer també accions d'escarni, escrache, davant les cases particulars de les dues regidores del PP de Girona: Concepció Veray i Cuca Mascort.  

La PAH de Girona, al mateix temps, ha aplaudit la decisió que va prendre dilluns Carles Palomares de plantar el PP i “de dir clarament que no està d'acord que no s'accepti la dació en pagament”. “Ara només ens en queden dos per convèncer-los que marxin d'aquest nefast partit que trepitja la ciutadania”, afirma la portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera. 

Ha estat una trobada vigilada de prop per tres dotacions de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra. Una bloquejava l'entrada a la seu del PP.

Amb crits de “sí que es pot”, “què passa, què passa, que no tenim casa”, “què farem, què farem? Lluitarem, lluitarem!” i “no s'entén gent sense casa i cases sense gent”, la gent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Moltes persones s’han vestit amb samarreta verda.  

Han explicar que “l'escrache a les comarques gironines s'ha iniciat perquè el canal de comunicació que fins fa poc hi havia hagut, la diputada del PP, Concepció Veray, el va trencar ella unilateralment”. “L'escrache és una manera de lluita i defensa de la ciutadania que consisteix a seguir persones que tenen un càrrec de responsabilitat i que en les seves decisions estan girant la cara a la gent amb problemes”, explica Marta Afuera i assegura que continuaran l'escrache, tot i que avui encara no sabia com es faria i com s'havia d'organitzar. De moment, el dimecres a les set de la tarda es tornaran a concentrar davant la seu del Partit Popular a Girona, al carrer Migdia. 

En la trobada, tots els assistents que ho van voler van dir-hi la seva. Alguns explicaven vivències, altres donaven suport a la feina de la PAH i altres criticaven les posicions dels polítics tant locals com del govern espanyol.

Marta Afuera va explicar públicament que en la darrera assemblea que la plataforma va fer a Girona van tenir coneixement d'onze nous casos de desnonaments a la demarcació “que s'afegeixen als que ja teníem fins ara”. Un d'aquests desnonaments és el que hi ha previst per avui al carrer Montseny.

La portaveu de la PAH va advertir a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que si no retira les paraules “amb què acusava la portaveu de la PAH a Girona d'haver amenaçat de mort Veray se li posarà una demanda”. Els activistes van acabar l'acte cantant ‘L'estaca’. 

En la jornada en què el govern del PP havia de presentar la seva proposta definitiva sobre la dació en pagament al Congrés, que després el mateix Executiu ha ajornat fins la setmana que ve, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha portat la seva protesta davant les seus del PP del conjunt del Regne d’Espanya, una manera de defensar una iniciativa legislativa popular (ILP) que aposta per aturar de manera immediata els desnonaments, la implantació de la dació en pagament retroactiva i el lloguer social. Tot un conjunt de mesures que, previsiblement, quedaran lluny de la normativa que prepara un PP amb majoria absoluta. Així que les diferents PAH han desenvolupat aquest dimarts a la tarda tot un seguit de concentracions i protestes davant les seus del governamental PP, per deixar clar que és el gran culpable de l'actual onada de desnonaments que pateixen molts ciutadans que no poden afrontar les lletres hipotecàries. I encara que les principals concentracions s’han fet a les grans capitals de l'Estat espanyol, també se'n han fet a ciutats mitjanes com ara Sabadell i Cerdanyola. 

La portaveu de la PAH, Ada Colau, insisteix a demanar al PP que rectifiqui, perquè les propostes que vol presentar “no resoldran res i ens portaran a la ruïna”. Colau també ha carregat contra les entitats financeres i ha demanat al Govern espanyol que s'hi enfronti, ja que “obeir els seus dictats ens ha portat a la ruïna i ha enfonsat l'economia”. 

Prop de mig miler de persones s’han concentrar davant la seu del PP del carrer Urgell de Barcelona. Abillats amb la tradicional samarreta verda d’aquest moviment i amb el lema “Sí es pot!”, la protesta ha aplegat tant persones afectades per desnonaments com altres col·lectius de denúncia social, com ara els iaioflautes, que han donat suport a una concentració que s’ha desenvolupar sense cap incident. 

A Tarragona, una cinquantena de persones s’han concentrat davant de la seu del PP a la Rambla Nova, tot i que no han fet cap intent d'acostar-se a l'entrada de la seu del PP. Durant prop d'una hora han cridat consignes sota vigilància policial. El portaveu de la PAH a Tarragona, Joan Bel, defensa que l'acte no és més que “un recordatori” del que s'ha exposat en la trobada, i ha animat els diputats del PP per la circumscripció de Tarragona, Alejandro Fernández i Joan Bertomeu, que van rebre recentment els membres de la PAH, a donar suport a la ILP i no seguir les directrius del seu propi partit.

A Lleida, mig centenar de persones, moltes de les quals afectades directament per procediments de desnonament, s’han manifestat a la tarda davant la seu del PP, a la cèntrica plaça de Sant Joan. Han xiular, han cantat eslògans a favor de la ILP i han mostrar pancartes i cartells, observats per un dispositiu dels Mossos d'Esquadra al portal de l'edifici d'oficines on té la seu el PP. Ivan Zúcar, de la PAH de Lleida, ha explicat que aquest any es registren cada setmana a la ciutat entre 12 i 18 nous procediments de desnonament, i que la setmana passada es va batre una xifra rècord, amb més de 30. 

Paral·lelament, el consell de govern de la Junta d'Andalusia ha aprovat un decret llei sobre la funció social de l'habitatge, que inclou sancions de fins a nou mil euros a bancs i immobiliàries que no lloguin les residències buides. “Per primer cop, un govern d'Espanya legisla des de la consideració de l'habitatge com un dret”, destaca la consellera de Foment i Habitatge, Elena Cortés (Esquerra Unida).

A Andalusia hi ha prop de 700.000 habitatges desocupats, dels quals entre 350.000 i 500.000 pertanyen a persones jurídiques. La nova norma inclou un sistema de sancions per a les persones jurídiques, bancs, immobiliàries o entitats de gestió patrimonial que no destinin al lloguer la seva reserva residencial.

Igualment, la normativa, pendent d'aprovació al Parlament de Catalunya, inclou l'expropiació temporal per aturar desnonaments amb risc d'exclusió social. 

L'aventura de la iniciativa legislativa popular (ILP) de la dació en pagament, que va arribar amb l'aval d'un milió i mig de firmes, es desinfla a cada tràmit que afronta al Congrés de Diputats. Després que el PP imposés la fusió del text inicial amb la llei que ja tramitava el Govern espanyol i que li abarroqués el títol -“llei de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social”-, ahir el partit que sustenta Rajoy va forçar que el projecte no arribi a ser debatut ni votat mai al ple del Congrés tot i la bel·ligerant negativa de l'oposició en bloc. 

En la reunió de la junta de portaveus del Congrés, l'òrgan que fixa i ordena els debats a la Carrera de San Jerónimo, el PP es va imposar als grups i va forçar que sigui la comissió d'Economia -fòrum més discret que l'hemicicle- la que aprovi el text amb competència legislativa plena abans de ser enviat al Senat. Per pal·liar l'enuig, el PP obra un nou termini de set dies per esperar les esmenes de l'oposició en el desesperat intent de no quedar sol. Segons el portaveu econòmic del PP, Vicente Martínez Pujalte, el partit s'obre a obtenir “el millor text possible” però, alhora, es vanta que ja hi ha incorporat més de 50 esmenes de la resta “en esperit o en part”. “No hi veiem enlloc l'esperit, potser algun signe de puntuació”, va replicar la socialista Leyre Iglesias. Per CiU, Lourdes Ciuró no amagava la “decepció” perquè no s'ha recollit la ILP “ni en l'esperit ni en l'ànima” i oferia esmenes per calcar-hi la sentència del Tribunal de la UE. Des d'ICV, Joan Coscubiela denunciava que el PP vol “tancar en fals” el drama dels desnonaments i prometia mantenir viva la ILP més enllà de l'actual tramitació. Pujalte els va respondre a tots dient que el consens “no és ni un fi ni un objectiu en si mateix”.

En un acte a l'Ateneu de Madrid, la portaveu de la PAH, Ada Colau, va fer pinya amb Cándido Méndez (UGT) i Ignacio Fernández Toxo (CCOO) a l'hora de dir que se senten “escandalitzats” amb “l'ofensa” del text del PP, que limita l'interès de demora però s'oposa a la paralització en sec dels desnonaments o a la dació retroactiva. Colau promet que la PAH no desistirà en l'intent de frenar els desnonaments. “Si no rectifiquen, continuarem fent el que no fa el govern”, va reblar Colau.