Nord-est Llibertari: 1er de Maig a Olot

dissabte, 27 d’abril del 2013

1er de Maig a Olot

Després de dècades de no realitzar-se, torna a la nostra comarca la celebració del dia dels treballadors

Després de dècades de no realitzar-se, torna a la nostra comarca la celebració del dia dels treballadors, i com no podia ser d’altra manera, convocat per la CNT. La Confederació fa una crida a tots els treballadors/es de la Garrotxa a unir-se a la celebració independentment de les diferències ideològiques que pugui tenir cadascú, entenent que és un dia per l’unitat de classe, l’unitat del poble treballador en lluita per una societat millor.

Aquest primer de maig, símbol de la duresa dels atacs que els treballadors hem sofert al llarg de la història, però també de la nostra resistència i de la nostra lluita per la nostra emancipació, de la nostra capacitat d’organitzar-nos i de transformar aquesta societat, cridem, des de la CNT, a reforçar les resistències contra aquestes polítiques, a afirmar la necessitat d’organitzar-se d’una altra manera, i a construir des de la unitat dels treballadors, eines de lluita i un moviment obrer fort, eficaç i contundent en la defensa dels drets de les classes treballadores..

Un primer de maig de 2013 en el qual avancem per trencar amb unes regles del joc que no són les nostres, canviem el tauler i construïm des de ja l’alternativa, des de l’acció directa, la solidaritat, el suport mutu, l’autogestió, des de l’autonomia radical enfront del govern i la patronal.

Aquest primer de maig de 2013, la lluita continua!

Aquests són els actes previstos (tots es duran a terme a la Plaça Cinema Colon, davant del nostre local):

A partir de les 11h del matí:

Lectura de manifest i parlaments.

Actuacions musicals i poètiques.

# El Pastisser i el Pastor. En Pere de les Cabres i en Lluís Riera del Cacau ens oferiran un recital de poesia musicat amb acordió.
http://elpastisserielpastor.blogspot.com.es/
# En Manelic de Pera. Música tradicional de l’Alta Garrotxa.
http://www.musicacatala.webuda.com/manelic/

Parades de llibres i culturals.

Dinar popular (Amanida + Paella vegetal i ecològica + Pa + Beguda + Postre) 8€. Els tiquets es poden comprar el mateix dia.

Servei de bar durant tot el dia.

Jocs per la mainada a càrrec de la cooperativa d’educació “Lleure Lliure”.

Aquest és el diari que hem editat per l’ocasió i del qual en seran distribuits 4000 exemplars a Olot
http://issuu.com/vallgurnera/docs/1maig-garrotxa

http://www.cntolot.org/1-de-maig-a-olot/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...